IMMUTABILITAT

En veritat, les coses han canviat en les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi? No paren de publicar-se notícies d’equiparació dels drets de la ciutadania cap a les Festes, sense qüestions de gènere, al voltant de la qual cosa hi ha periodistes -com egomet, sense necessitat d’anar més lluny- que hem escrit a doll durant dècades. Recentment, fins i tot, he vist un vídeo d’una entraeta dels Andalusos, amb una cap amb minifaldilla. Si això no és evolucionar les coses… que baixe Sant Procopi i ho veja. I que dir de la primer tro dels Marrakesch, com a notícia d'última hora!

    Aquest plantejament

és conseqüència d’una fotografia difosa per l’Associació de Sant Jordi al seu facebook. És una imatge sense més transcendència del conjunt de l'assemblea, captada, més o menys, des de la balustrada de la directiva, però que ha fet que em demanara: en realitat, què ha canviat? És una instantània de setembre 2026 que podria ser de fa vint-i-cinc anys si no fora perquè, com en aquell joc de Wally, podem trobar una dona cap al centre, a la dreta (en realitat, podria haver-n’hi dues més, les majorales Paloma Matarredona i Carme Aznar, que imagine són membres de la directiva i estarien amb la junta). Era, en concret, la representant del Palominos.

Cap cosa a dir de la composició de l’assemblea, perquè una vegada instaurat el dret, cada persona pot utilitzar-lo de la manera que considere adient; així les coses, els membres són hòmens. Perfecte, encara que la referida foto sembla antiga, de quan les possibilitats d’estar-hi estaven limitades als mascles (mentre en documentava, m’he assabentat que hi ha una pluralitat de dones a les directives de nombroses filaes i també en la directiva, absent de la imatge). 

Als arxius de Ràdio Alcoi, en alguna part romandrà l’entrevista que Lorenzo Rubio li va fer a la primera dona que va participar en una assemblea de l’Associació de Sant Jordi. No recorde la data exacta, però pense que seria en 1985 o 1986, un temps en què el Casal era cosa d'homes i ni tan sols hi anaven les mares dels candidats a Sant Jordiet; únicament els pares.

En aquella ocasió, el diari Ciudad va enviar una redactora a una sessió; en concret, es tractava de Marisa Julià i el popular locutor li va posar la carxofa al davant i la va entrevistar, perquè es tractava d’un fet singular i insòlit. Açò es va produir al fons de la sala, on tenien i tenim -supose- l’espai reservat els representants dels mitjans de comunicació.

Tota una curiositat, a la fi, que no té res a veure, repeteix, amb la situació legal actual; tot i això, el fet d’una única dona ens torna als vells temps, a les valentes mosqueteres, a l’èpica personal, encara que siga de manera simbòlica (per cert, la situació de Núria Martínez havia d’haver-se resolt, si més no amb una excepció a les regles; el combat lliurat ho mereixia)*.

A reveure!

* En la imatge de 2006, la dona també era una periodista.

FOTO 1. Assemblea Associació de Sant Jordi. Setembre 2026./ Foto: ASJ

FOTO 2. Ídem. Gener 2006./ Foto: M. C.