EL CAFÉ… QUE NO FALTE!

Feia temps que tenia un article in mente, però mai havia trobat el moment o potser l'excusa per a concretar-lo fins que aquests dies he llegit, en la Revista de Festes dels Moros i Cristians d'Alcoi 2026, un interessantíssim i altament recomanable monogràfic lexicogràfic de Josep Tormo Colomina, al voltant de les expressions típiques de la celebració.
És un article a mastegar profundament, encara que la dita El café… que no falte em ve al pèl,

perquè, efectivament, el café-licor made in Alcoi és omnipresent, fins i tot en el Trofeu Filaes, d'imminent disputa, pel fet que en una convocatòria precedent el consum va arribar a 396 litres en un dia i mig en el bar del poliesportiu, segons em va bufar a l'orella una font digna de confiança. I la prova material existeix en forma de foto bastant eloqüent.

Cap valoració tinc a fer al respecte, encara que m'ha vingut al cap que en el Trofeu Filaes de 1997 -, és a dir, l'any del conflicte del calendari fester-, hi va haver queixes sotto voce, perquè els mateixos que poc abans espellifaven la gel·laba pel canvi de la trilogia festera a cap de setmana per allò de la tradició, oblidaven els ritus litúrgics del Divendres Sant a canvi dels aires festius al poliesportiu, un dia en què, a més a més, el polígon Cotes Baixes tenia un fum de fàbriques operatives, com vaig constatar jo mateix, per pur atzar, caldria afegir.

Divague, coses de l'edat i la jubilació, en l'àmbit d'un text meravellós, del que cal fer un estudi aprofundit. Hi presenta termes plenament vigents, com cagafilaes o bovo -vocable que determinat partit ha popularitzat

Presentación de la revista /A. S. Jordi

entre el seu ramat* per a referir-se a un important càrrec oficial de la ciutat- i també l'expressió ja puc morir-me, que figuradament s'utilitza bastant, tal vegada en càrrecs que l'acaben i tanquen el seu cicle vital fester.

Continue divagant, ho sent. Bon cartell, bon Trofeu Filaes, etc.

* L’accepció ramat figura al diccionari com a fidels, a banda de la clàssica d’animals que tots podem pensar; doncs, en cap cas té un matís ofensiu. Funció representativa pura.

PD. He trobat la revista especialment atractiva, encara que tan sols he pogut llegir un parell d'articles amb certa dedicació. Com vaig dir l'any passat, fantàstic que la contraportada torne a ser alcoiana!