Va ser dijous, mentre conduïa cap a l'Escola d'Idiomes (EOI) d'Alcoi. Escoltava Ràdio Clàssica, Sinfonía de la Mañana, quan Martín Llade va explicar que la primera vegada que els diaris espanyols van parlar de Jack el Destripador van escriure Jaime el Gaitero. Evidentment, era una errata d'interpretació lingüística entre dos llengües més distants del que pot semblar, però em va portar a la memòria la paraula valenciana adient, esbudellador, que em va costar un tip d'aprendre.
Així que vaig arribar a classe, em
 |
| Crònica periodística en Espanya |
vaig apropiar d'un retolador d'Imma M. Ferri, la professora d'anglés, i vaig explicar el que havia passat. De seguida, un company, Ferran Mora, expert músic, ho va deixar clar. En anglés és ripper i l'espanyol original va interpretar bagpiper; la primera vol dir el que sabem i la segona, gaiter. D'ací el títol en la premsa de Jaime el Gaitero.
Confesse que tinc un sentit de l'humor tan dolent com el del senyor Martín Llade, sapientíssim presentador, d'altra banda, però en aquest cas ens va fer riure... amb una anècdota esplèndida. A més a més, la docent va explicar que en la programació d'aula -un calvari que tenen tots els docents en aquest període del curs- el corrector automàtic estava canviant les terminacions tipus -ous (nervous, per exemple) per l'òbvia huevos o l'expressió all the people per ajo the people, també sense comentari.
I jo mateix vaig afegir que en una excel·lent pel·lícula -no recorde el títol, però tractava de la banda de música d'un poble amb una mina que Margaret Thatcher anava a tancar- es va interpretar el concert d'Aranjuez, del mestre Rodrigo; em sembla que el món anglòfon va entendre que Aranjuez és orange jus, per una similitud fònica... Així que que escoltarem el Concert Suc de taronja!
Disquisicions de dissabte que configuren el primer escrit per al blog en l'era post jubilació, que he arrancat molt recentment. El que passa és que he tingut la brillant idea
 |
| Dibuix de finals del segle XIX / Commons |
d'anar-hi a l'EOI per això d'aprendre alguna cosa d'anglés abans de morir (ho sent, soc de francés), però els deures em porten fregit. Especialment, els discursos, o siga, els speechs, al voltant de temes profunds. En fet, aquest cap de setmana en prepare un al voltant de la capacitació i el salari dels professors contemporanis. Puc parlar bastant d'aquest tema, encara que no en anglés. Reconec que de Jack l'Esbudellador no en sé molt, més enllà que era un maleït de finals del segle XIX que matava cruelment meuques d'un barri paupèrrim de Londres. Se n'ha parlat un tip, fins i tot que era un noble, però jo no en sé massa. Per sort, hi ha una entrada en Viquipèdia en català on podeu trobar tota la informació que us vinga de gust.
Salutacions i fins a un altre dia!
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jack_l%27Esbudellador#:~:text=Jack%20l'Esbudellador%20(de%20l,i%20el%20novembre%20de%201888.
