Dissabte, tot arribant al Casal, vaig recordar un vell acudit
que havia patentat anys enrere: “He vist uns quants de la Llana. Uns quants?
Sí, dos o tres-cents”… L’origen estava el dia de Sant Jordi a la tarda, un poc
abans de les cinc, quan pujava
per País Valencià cap al diari i mirava cap al
carrer Santa Anna. Un núvol de xiquets, groc-i-rojos, llençava piules, mentre
els pares, imagine, assaborien el café o remataven el dinar.
Foto de la votació (publicada per Aramultimèdia)
Aquesta era
la imatge dels encontorns del Casal de Sant Jordi. Gent i més gent de la
Llana, que havia decidit, com jo mateix, exercir el seu dret al vot en l’Associació
Sant Jordi. Mai ho havia fet i tampoc sé ara mateix si repetiré, però va ser
tota una experiència, que em va permetre retrobar molta gent coneguda, en uns casos
amics i en altres, gent que va col·laborar amb la meua feina, perquè jo era
cronista fester… Uf! Tempus fugit!
Precisament
d’açò volia parlar, perquè algú de l’Associació va fer fotos en el mateix moment
que jo esperava el meu torn i les va difondre, fins i tot cap als mitjans de comunicació.
Tothom es va assabentar del meu acte simbòlic. Al marge de tot, es tracta d’una
imatge molt especial perquè hi figura el president Juanjo Olcina, que acaba
demà i a qui vaig entrevistar quan faltaven dos hores perquè fora escollit. Ho
vam recordar. Huit anys al capdavant del vaixell, pandèmia inclosa!
Imatge de les cues de la votació / Foto: M. C.
També hi està l’antic
vicepresident primer Paco Campos, en companyia de Jorge Alentado i José Jorge Montava, més cap al fons.
De tots tres tinc un gran record, per les batalles viscudes i compartides. I en
l’altra taula, Juan Quiñonero, que igualment va ser directiu de pes en una època.
Una imatge espontània,
inesperada, que veritablement resulta satisfactòria!
No hay comentarios:
Publicar un comentario