Encara que sóc de lletres, gràcies a Isaac Asimov conec que el sol és com una mena de central nuclear d’una potència inconcebible, impensable. Doncs aquest matí, 20 de juliol, l’eixida al costat de l’illa de Benidorm, des de la perspectiva de la platja de Sant Joan, després d’una albada vermella com el solideu d’un bisbe, ha estat com una mena d’eclosió nuclear, com si les fades del destí haguessen aixecat el vol final.
L’efecte òptic de la situació recorda el núvol
de la mort, tristament i mundial conegut després dels atacs d’Hiroshima i
Nagasaki, i permet aquestes línies que, més o menys, tracten de recordar allò
que escriu Josep Sou al voltant d’imatges d’Antoni Miró, que sens dubte és l’alcoià
del dia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario