![]() |
Cartel de la pel·lícula |
La 2 de TVE va emetre “La
portentosa vida del pare Vicent”, una pel·lícula filmada a la zona de l’Alcoià,
amb motiu de complir-se quaranta anys de la seua estrena. L’emissió, a més a
més, va comptar amb la participació preliminar d’un crític, que va parlar d’aspectes
del film i també de l’escàndol que va suposar al seu moment. Fins i tot es va
poder veure i escoltar el difunt director Carles Mira, que va explicar
detalls tant de la pel·lícula com de la polèmica suscitada.
Amb aquesta cinta,
Carles Mira va debutar com a realitzador i va marcar la seua trajectòria:
mostrar aspectes de la societat des d’una perspectiva popular o rural. I va
començar ni més ni menys que pel Pare Vicent, una figura històrica i
religiosa, mítica, emblemàtica a la regió valenciana i clarament consolidada.
L’escàndol, com ha recordat el fotògraf alcoià Paco Grau, que va
participar en el projecte, va ser titànic, gegantesc. De fet, a Alcoi, el dia
de l’estrena, va esclatar una bomba als lavabos del Cinema Goya, que, per
fortuna, no va causar desgràcies personals, sinó tan sols un gran ensurt i uns
quants desperfectes. Tot açò va limitar la difusió de la pel·lícula, que un
munt de sales van rebutjar; així, l’estrena a València no es va produir fins a 1981.
![]() |
Imatge del cinema després de l'explosió /Foto: Paco Grau |
El film reflectia tal
volta amb massa realitat per a l’època i el context -el franquisme encara
estava present i manava molt- diferents aspectes d’una societat medieval en què
el poble passava fam i les classes elitistes, ja foren polítiques o
eclesiàstiques, menjaven com a porcs. Ni tan sols faltava un to escatològic.
A més a més, la
participació de molta gent de teatre d’Alcoi, amb un inconfusible Quico
Carbonell o un també jove Mario Silvestre, li donava un interés
afegit, sense deixar a banda Alejandro Soler. Per descomptat,
interessava i molt per la participació estel·lar d’Albert Boadella i d’Àngela
Molina, escortats per Ovidi Montllor. Boadella, per cert, no va
poder sumar-se a l’estrena perquè mentre esperava la celebració d’un consell de
guerra va fugir d’un hospital de Barcelona i estava exiliat a França.
Confesse que la
pel·lícula em va semblar infumable, detestable, quan la vaig veure farà uns
vint-i-cinc anys, però en l’ actualitat la perspectiva ha canviat. L’endemà de
l’emissió vaig coincidir amb el regidor de Cultura d’Alcoi Raül Llopis
en què el pas del temps l’ha afavorida molt. “És una pel·lícula que no es va
entendre al seu moment”, va dir-ne el responsable municipal. Així, les escenes
del seguici dels monjos per les muntanyes d’Agres i Aitana em van recordar molt
l’ambientació de “El nom de la rosa”, i després he trobat una crítica de vint
anys enrere, on el comentarista s’expressa de la mateixa manera.
![]() |
Albert Boadella diu un sermó durant la pel·lícula / Creative Commons |
No es pot tampoc
deixar a banda, com assenyalava també Paco Grau, el tipus de cinema que es feia
a Espanya en 1977/1978, amb actors “shakesperians” de la talla de Fernando
Esteso y Andrés Pajares, que hi eren la referència cultural, sense
oblidar als germans Ozores. També he tingut l’oportunitat de llegir una
crònica de “The New York Times” on es comenta el vet a Espanya a una cinta al
voltant d’un dels “founding fathers of the Inquisition” (pares fundadors de la
Inquisició), es relata l’explosió de la referida bomba i es conten les
dificultats de dos altres controvertides estrenes cinematogràfiques: “El crim
de Cuenca”, de Pilar Miró, i “Rocío”, que també van patir de greus
entrebancs i prohibicions.
Per acabar, Grau va
significar diversos aspectes importants. El primer, que “La portentosa vida del
Pare Vicent” es va filmar al voltant d’Alcoi per la relació de Boadella i Els
joglars amb el món del teatre local, que va aportar nombrosos actors
secundaris; el segon, que el pressupost “elevadíssim” i insòlit per a aquells
temps va permetre fer un producte “de qualitat”: i el tercer, que molta gent d’Alcoi
va veure que era possible consumar projectes i es va capbussar en el món
dramàtic i del cinema, una tendència que es manté quaranta anys més tard.
Alcoi, octubre 2017- Formentera del Segura, gener 2020
Més informació:
No hay comentarios:
Publicar un comentario