La casa de les llums, nova proposta de la
col·lecció Llegir en valencià sense por -en aquest cas, a la foscor-, m'ha permés comprovar que de Francesc Gisbert ja havia escrit aquest curs, amb un text del llibre Tot o res, que llegírem a 4t d'ESO, però que no havia arribat a compartir al blog. La voràgine del curs de vegades no et deixa veure més enllà i ara l'afegeix al final del text.Dos propostes de l'autor alcoià molt diferents, però al mateix temps, molt properes. Hi ha misteri, molt misteri i sorpreses una rere l'altra, encara que confesse que Tot o res se'ns va fer una mica llarga als alumnes i també als professors, és possible que per les descripcions detallades.
No obstant això, estem en el context de Llegir en valencià sense por, i La casa de les llums ens apropa Alcoi i Finestrat -on vaig jo hui a dinar, així que la geografia em resulta propera- amb un personatge estrany al barri, amb molts animals, llums enceses...
![]() |
Francesc Gisbert / Viquipèdia |
i la permanent pressió de la construcció a la costa. Pressió urbanística i familiar, que no tothom té els mateixos interessos o possibilitats econòmiques. I parlem de la costa, on pressió i interessos es multipliquen exponencialment.
També ens parla de la vida en arribar a certa edat, de la pèrdua de forces i de la percepció que poden tindre els familiars... i els beneficis que de vegades poden obtindre. És a dir, la vida, amb totes les seuse situacions. Una lectura evidentment recomanable, com la resta de la col·lecció. Que la gaudiu!
Com estem en temps estiuenc, amb més temps per a llegir, us adjunte l'article que vaig preparar per als meus alumnes, al voltant de la lectura de Tot o res. També és interessant!
Estiu 2024...
TOT O RES O EL SABER VALENCIÀ
Mentre llegia, pensava si era la meua
descoberta de Francesc Gisbert i encara no he arribat a una conclusió, però em sembla que és així. Almenys, no tinc memòria, però vaig a fer una cosa que normalment, d’acord amb la meua experiència, als escriptors no els agrada: trobar precedents. Així em va passar amb J. R. Barat, a qui vaig tindre el gust de presentar en un institut de Xàbia, quan li vaig assenyalar concomitàncies del seu llibre Deja en paz a los muertos amb Marina, de Ruiz Zafón, pel que fa a la descripció i ambientació de Barcelona. En castellà ho diuen molt clar: hay miradas que matan…Si faig aquest
comentari és perquè Tot o res m’ha
rememorat La corona valenciana, un
llibre de lladres i serenos de Jaume
Fuster publicat en 1982, que estava perdut en la biblioteca de la platja,
groguenc, que vaig llegir amb molt de gust… i que em va motivar a preparar el
nivell docent que m’ha permés ser professor de valencià. És per això,
evidentment, que li tinc certa devoció.
L’arrancada
del volum de Gisbert, alcoià com jo mateix i com Isabel-Clara Simó, que treballem en 1r de BAT, és espectacular, ni
més ni menys que amb un xicotet vídeo que fa la boca aigua*, la qual cosa dóna
pas a una trepidant història també de lladres i serenos on ningú és el que
sembla, com en les pel·lícules d’espies. La trama ens porta de Sud a Nord, per
nombrosos indrets, on tenim descripció de ciutats, pobles, muntanyes,
tradicions, festes, platges… Un compendi del saber valencià i de més enllà.
Avise:
mai done detalls concrets de les històries, perquè després tots ens fem
còmodes. No és difícil trobar a la galàxia internet tota la informació que
desitgem, però jo recomane la lectura acurada, per plaer i també per
aprenentatge, tant de la llengua com de la cultura i la societat. En
conseqüència, jo no diré si l’assassí és el majordom!
Tot o res / Francesc Gisbert / Andana
Llibres SL / Gener 2020
Mario
Candela / IES
Playa San Juan
Departament
de Llengua i literatura valenciana
Setembre
2023
No hay comentarios:
Publicar un comentario