No he pogut per menys de deixar de recordar-me’n del títol d'una pel·lícula de Woody Allen -un home, cal precisar, que no mereix cap classe de reconeixement pel que sembla de la seua biografia- així que he pogut llegir dues notícies semblants, de poc o gens d’enginy o trellat. Em refereix, en concret, a Granujas de medio pelo, una cosa com Brivalls de pa sucat amb oli, un clàssic cinematogràfic que mereix la revisió ocasional pel seu caràcter destacat de sainet destrellatat.
Recentment, en un lloc
idíl·lic com la Vall de Núria, un indret a la vora de França on es pot gaudir de naturalesa i relaxació, o millor dit, es podia, perquè els darrers anys els preus de l'hotel s'han envolat a escala d'ull de la cara i part de l'altre, tot i això, es pot accedir des de Queralbs o Ribes de Freser amb el tren cremallera… o a peu, emprenent una sinuosa i evidentment costeruda sendera. Aquest hivern, a més a més, la situació ha estat força entrebancada per les infernals i copioses tempestes de neu que han sacsejat els Pirineus. En aquesta situació, tres lladregots van decidir donar un cop de gran volada, amb nocturnitat, per la qual cosa van arrencar la caixa forta de tres-cents quilos, la van carregar a un trineu i van fer camí cap a Queralbs, on se suposa que tenien el cotxe. Va ser molt més senzill de preparar que d'executar, perquè amb un metre de neu al sol van haver-hi de renunciar als cinc-cents metres, més o menys a l’inici de la baixada.
La caixa blindada va aparéixer al fons d'un barranc, a prop de la via del tren cremallera, buida, després d'haver estat oberta amb una radial. A dintre hi havia diners -sembla que no en gran quantitat- i diversa documentació. A hores d'ara, els brivalls encara corren pel món i les caputxes utilitzades dificulten la seua identificació.
Gairebé de forma simultània, uns brètols van assaltar una casa en un poblet italià, en l'àrea de Pardenone, després d'haver fet miques el cristall d'una finestra. El botí va ser d'allò més interessant, configurat per bitllets estrangers -souvenirs d'antics viatges- amb un valor conjunt d'uns cent cinquanta euros i, més especialment, per un joier, en principi replet de pedres precioses: gemmes, diamants, robins, maragdes, etc.
El que és ben curiós d'aquest episodi és que pedres, haver-n’hi hi havia, però d'una altra classe. En concret, el matrimoni propietari de la petita mansió hi havia depositat els càlculs renals expulsats en tota una vida… Ara per ara, es desconeix el valor pecuniari d'aquestes pedres, de gran repercussió, almenys sentimental, encara que siga pels mals patits dècades durant.
Per descomptat, els Mossos per un costat i els Carabinieris, per l'altre, estan amb els ulls ben oberts, a la recerca dels autors dels robatoris, que els mitjans de comunicació han denominat de pel·lícula. Raó no es falta!
- Fonts: Diari La Depêche.
- Foto: Vall de Núria. Webcam. Infonieve
.JPG)
