DESCANS

El dia del Descans 2026 en Alcoi

Insòlit desmuntatge en el dia del Descans

ha arrancat més matí que la Primera Diana: algú ha tingut la brillant idea de llençar una mascletada a les quatre i poc de la matinada en la zona de l'antic col·legi de Cervantes… Sense paraules. Encara que no era el tema de la dissertació, curta, en qualsevol cas. No és dia per a excessos i elucubracions.

Vaig escriure de les Festes de Moros i Cristians de fa 20 anys, de les coses que van ocórrer, però en vaig guardar una, perquè era post festera. Del dia del Descans, més concretament.

Resulta que al centre d'Alcoi, mentre un eixam de brigades de tota mena tractava de tornar

Retirada immediata del cavall de Sant Jordiet

el poble a la normalitat, i els qui treballàvem normalment anàvem al Savoy o al Reconquista pel café, en un intent de desapegar els parpelles i construir una crònica viable d'alguna cosa.

Aquell llunyà matí, entre tot l'enrenou, una cosa sorprenent cridava l'atenció: havia començat el desmuntatge del castell de Festes. Sorpresa absoluta. Una de les torrasses havia desaparegut a mitjan vesprada, quan encara estava calent de les bengales de Sant Jordiet. I, per cert, el cavall va ser retirat ipso facto.

L'assumpte tenia una explicació: la imminent filmació de la pel·lícula Manolete, que anava a trasbalsar el centre de la ciutat durant setmanes.

Operació de neteja al centre d'Alcoi en 2006

La gent cinematogràfica tenia necessitat de la plaça expedita i per això l'operació castell fora. No tinc tanta memòria: m'ha aparegut una foto.

De la pel·lícula podem parlar un altre dia, però del Descans, poc més cal dir. Jornada de reflexió i contenció, entre les operacions de tornada a la rutina que estan en marxa. Any superat!

DESCANS AMB NOSTÀLGIA. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI 10.

Per circumstàncies, aquest matí

Sant Jordiet 2023

he passat de bona hora pel centre d'Alcoi. Dia del descans de les Festes de Moros i Cristians. I he estat envaït per la nostàlgia: més de tres dècades durant, hi he anat cada matí del 25 d'abril o del dia corresponent, d'acord amb la qüestió aleatòria de la Setmana Santa.

    Algunes coses no canvien. Tota l'hostaleria tancada, excepte una fleca de Sant Llorenç que també serveix café, mentre el comerç tractava d'arrancar cicle. Les voreres, amb quantitat de residus d'eixa pasta tan típicament o exclusiva alcoiana formada pel confeti, la pólvora, la brutícia i l'aigua, que encarà romandrà en el temps, tot i això els esforços de la gent del servei de neteja.

    Hi havia tribunes desaparegudes, com la de País Valencià, metre altres encara hi estaven, com la de la

Processó General

façana del Centre de salut de la Plaça, i diferents operaris treballaven en altres desmuntatges. Punt final, com comentava, encara que les escoles tornaran demà, com molta gent que ha agafat el descans, més o menys pel seu compte.

    Les coses, no obstant això, han canviat. Ara no som un món exclusiu on podem fer i desfer, i un munt de persones van ser obligades a marxar diumenge a la tarda per qüestions professionals o estudiantils, mentre que d'altres simplement no han pogut gaudir de l'esdeveniment: hi ha nombrosos alcoians per terres llunyanes, no sols d'Alcoi sinó del conjunt d'Espanya. Tots tenim algú pels voltants perquè tots ens hem hagut d'espavilar en aquesta època convulsa.

    Nostàlgia. Nostàlgia dels temps

Preparació de l'arrancà de la Processó General

que es difuminen en la llunyania, quan començava aquesta jornada amb l'obligada visita al cap de la Policia Local, al carrer Casablanca. Manolo Rodríguez tractava de posar ordre entre tots els papers, atestats, incidents i actuacions heterogènies de la Trilogia, encara que de bon matí, per arrancar, jo sols buscava el que era extraordinari o gros. Les qüestions rutinàries no corrien pressa.

    Normalment, acabàvem amb un café

Processó General/alferes cristià

al Savoy, que està al costat i que era l'únic bar/restaurant obert al centre d'Alcoi. Hi havia una explicació: com ara, aquest establiment ja tenia servei de pensió i hotel. Un dia vam acabar a l'hotel Reconquista, la qual cosa ens va obligar a creuar el pont de Sant Jordi, però no recorde el motiu.

    Coses que tornen a la memòria, com l'any 2006 que a les nou del matí van començar a desmuntar el castell, la qual cosa vaig observar esbalaït des del meu lloc de feina. Aquesta cosa insòlita en la història local tenia un motiu al darrere: l'imminent rodatge de la pel·lícula Manolete, aquella que no es va arribar a estrenar mai en Espanya després d'haver trasbalsat la ciutat durant molts dies.

    Ah! I el Dia del descans ja tenim un tema estrella per a xarrar pels descosits: ha tornat el carril-bici!