AQUELLES FESTES DE 2006

Sí, no cal ser endeví per a deduir que fa vint anys de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 2006, una efemèride com qualsevol altra. He revisat les imatges d’aquell any -em fa mandra anar a llegir a la revista de Festes digital- per a veure quines coses vam viure; com

estava el pati, per expressar-ho més col·loquialment. Doncs, Javier Morales era el president de l’Associació de Sant Jordi; Jordi Sedano, l’alcalde d’Alcoi, i Mario Santacreu, el regidor responsable. Es va jubilar Gaiato -ho sent, és i serà

Gaiato forever-, es va aprovar el disseny de dona col·laboradora dels Mudèjars, Els Muntanyesos i els Alcodianos van fer un coto en la Bandeja… Va ploure el dia de les Entrades. Como podem comprovar, un any com no importa quin altre. Ah! Espereu. Oblidava un detall: va ser l’any dels Pitufos. Segur que ja recordeu tot el que vam fer aquelles Festes. No hi ha res com un detall, com la magdalena de Proust, que ens reactiva les neurones memorístiques.

Excepte gent que conec del Casal i de la Festa, que és capaç

de detallar sense dubtar quina esquadra va eixir en 1994, qui era el cabo, el nom de la banda… el comú dels mortals tenim a l’abast del record els esdeveniments destacats, coses especials. I en el meravellós capítol de les esquadres especials, la de la Llana de 2006, coneguda popularment

pels Pitufos, va fer història. El color blau fosc que destacava combinat amb la negror d’un dia obscur, van diluir el plantejament del dissenyador, al costat, evidentment, del fet que la formació va fer la segona part del recorregut amb

set membres, entre l’estupefacció general i la rialla del cabo batidor, que no se l’aguantava. Alguna crònica de l’endemà va causar profunda sorpresa… Vos aporte la pista per si teniu curiositat.

No tinc cap intenció d’escriure més.

Gaiato fester

Al contrari, vos aporte algunes fotos que van molt més enllà de mil paraules i que segur que ens porten -com una altra magdalena- vivències, records, sensacions viscudes, en un 22 d’abril que no és dia de les Entrades!

Any de capità

Juan Vicente Capó, Octavio Rico, José Sanus i Enrique Rico en el sopar de l'Associació

JOC DE TRONS AL CASAL: TRES CAPS EN COMBAT

Hui, dia del descans a Alcoi, encara que amb festivitat de Sant Jordi annexa, s'enceta formalment una batalla que gairebé mai existeix, almenys amb vista al gran públic. Tot es desenvolupa entre bastidors, lluny dels titulars radiofònics o de premsa, encara que enguany és una mica diferent perquè un candidat,

Paco Garcia, Juan A. Canalejas y Luis Sorolla 

Juan Antonio Canalejas, ja ha presentat en públic la seua opció.

Hi ha una segona que està en marxa, de la mà de Luis Sorolla, veterà fester de la Llana, que compta amb significatius reforços, com és el cas de Gonzalo Abad, que també havia pensat en la presidència, però sembla que ha optat per integrar-se en aquesta.

I queda la tercera, la del vicepresident primer, Paco García, que està damunt taula, encara que no està decidida amb total certitud, tot i disposar amb forts suports de l'assemblea general.

El motiu? Paco està obligat a dimitir de la vicepresidència per a optar al càrrec suprem i aquest és un pas que requereix reflexió... I també, contactes previs.

    Què vol dir contactes? Sondejar el món fester i veure el grau de suport real a la seua opció, perquè si el projecte no qualla, el protagonista capdavanter quedaria fora del Casal. Efectivament, cal anar amb la parsimònia de l'elefant, la cautela del linx i la saviesa del ximpanzé.

Pel que he captat -també he fet el meu sondeig- l'opció amb menys perspectives a hores d’ara de ficar-s’ho a la butxaca seria la de Canalejas. Ara bé, si el menú acaba amb tres plats principals, les dues altres opcions es distorsionarien, per allò de la probable dispersió del vot, amb un creixement exponencial de les possibilitats de la primera.

Per la qual cosa, podem assistir a curt termini a contactes d'alt nivell a fi de valorar les posicions i perspectives... I decidir. Imagine, que els dies de la Trilogia també han servit per a saludar amics i coneguts amb més efusió de l'acostumada, una cosa normal en un procés participatiu com aquest, encara que en el Casal mai ha sigut així: o successió espanyola controlada o guerra freda, més o menys subterrània.

Ah! I un detall fonamental. De quin color caiga la imminent elecció de majorals pot condicionar o afectar de forma decisiva al procés electoral. De fet, ja va passar ara fa just deu anys amb les controvertides validacions de vot pel mòbil, que més tard van obtindre cobertura legal, i que van iniciar el turbulent període que va conduir a la dimissió del president Rafael Tortosa.

Per cert, cal recordar que en la presentació de la revista de festes de 2004 el llavors president Rafael Romà Ripoll va anunciar que es presentava a la reelecció, la qual cosa va justificar amb “l’ofensiva” que en aquell moment s’havia obert al voltant del Casal per la polèmica de la incorporació de la dona, i amb la intenció de deixar clar que l’Associació de Sant Jordi no viuria cap situació d’interinitat o crisi. L'assemblea general es va sentir tan ofesa que va rebutjar la seua candidatura, en una votació històrica, la qual cosa sí que va ocasionar un cicle d’incertesa, fins que el difunt Javier Morales va baixar a l’arena.

Àlea jacta est!

PD. El president Juan José Olcina Navarro, miqui, pot estar content: s'acomiada de la funció, després de huit intensos i pandèmics anys, amb unes Entrades de Moros i Cristians i una Trilogia en conjunt dignes d’entrar en l’Olimp fester.

    Enhorabona, president!

LES DOS CARES DE LA REVISTA DE FESTES. PÍNDOLES FESTERES 13.

La revista de festes dels moros i cristians de l'Associació de Sant Jordi d’Alcoi té dos cares, encara que no ho semble, i enguany tenim la satisfacció de veure que tant una com l’altra són autòctones. La portada és de Xavi Terol i la

contraportada, de L’Espanyola. Aquest matís també té història, perquè, tradicionalment, la pàgina que tancava el llibre era made in Alcoi: Papereres Reunides, que l’editava, més tard i la Caixa d’Estalvis. Tant una com l’altra han desaparegut i es nota en l’economia local.

                En les publicacions dels darrers anys, les portades estan clares, però desconec si algú ha fet una anàlisi de la pàgina oposada, que en 2021 va ser de la Generalitat Valenciana, tot un detall! En 2022 i 23 la va assumir la multinacional Carrefour, que pareix té un establiment per terres del Comtat, i ara L’Espanyola se n’ha fet càrrec, la qual cosa em sembla força interessant.

                Per cert, la interpretació

subtil que faria un antic periodista podria ser que hi ha hagut batalla per aquest objectiu, si prenem en consideració que la pàgina 3 de la revista és del Serpis. Aquest és un emplaçament molt important en qualsevulla publicació escrita i també és motiu de goig que una altra firma tradicional i rellevant de la ciutat estiga destacada.

                El que també té transcendència és el fet de l’homenatge a Xavi Terol, amb qui vaig compartir els durs inicis al Diari INFORMACION i que disposa d’un ull molt característic tant per a la festa com per a la vida quotidiana. Un any es va reforçar la redacció i un redactor i un fotògraf d’Alacant

Xavi Terol / Foto: ASJ

es van sumar a l’equip. La redacció central va escollir els tres dies una foto per a la primera pàgina... Les tres imatges van ser de X. Terol -el seu nom de guerra- encara que els que llavors manaven en la capital pensaven que les havia pres l’altre. Coses que passen.

Xavi: enhorabona per la portada i més encara per la gaubança de la jubilació!

LES ENTRADES D’ALCOI ARRANCARAN EN EL CAMÍ DES DE 2024

Quaranta-cinc anys hauran passat

Crònica en La ciudad de tu vida

des de l'aprovació fins a l’execució. La directiva de l’Associació de Sant Jordi ha decididt, en sessió extraordinària celebrada aquest mateix matí, materialitzar l’acord de l'assemblea del 29 de gener de 1979 que havia de canviar l’itinerari de les Entrades de Moros i Cristians d’Alcoi a partir de 1980, la qual cosa mai es va arribar a concretar. Així, el pròxim 21 d’abril, es produirà el fet històric d’arrancar les desfilades des del Camí, amb la qual cosa el recorregut serà el mateix de la Cavalcada dels Reis Mags.

Quines coses que passen! Sobtadament, però sense nocturnitat ni traïdoria, el Casal ha acordat aplicar el canvi d’itinerari de les Entrades d’Alcoi. Fonts generalment poc informades han explicat que el departament jurídic va comunicar a la directiva que el fet d’haver introduït la Roda, però no el canvi de recorregut -cal recordar que ambdues qüestions es van avalar en una mateixa resolució- deixava l’entitat en uns llimbs jurídics, motiu pel qual era urgent prendre una decisió. L’opció era o anul·lar l’aplicació de la Roda o canviar l’itinerari i s’ha optat per la segona.

Així les coses, no sols es resol una situació jurídica incerta sinó que també es fomenten l’economia local i el turisme, per causa que la promoció de la ciutat ha disparat la demanda de cadires per a les Entrades. Cal assenyalar que en el Camí caben fins a huit files de seients, això sí, una mica estrets.

Es desconeix ara per ara la repercussió

que pot tenir aquest fet imprevist de totes totes i si es produiran reaccions, que poden abastar l’àmbit jurídic, polític, fester i ciutadà. No obstant això, cal avançar que el Sant Jordiet d’aquell any, Fernando Pastor, ha mostrat la seua incredulitat davant d’aquest fet.

Continuarem desinformant! Com sempre!

EN PLENA GLÒRIA (TEXT I IMATGES SIMBÒLIQUES). PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI 4.

En plena Glòria. El títol del sainet

Collage amb les al·leluies recollides

que Joan Valls i Jordà va imaginar amb la seua acostumada mestria serveix per a il·lustrar la Glòria d'Alcoi 2023, en un matí solellós, tranquil, amb festers, festeres, heralds, acompanyament musical amb varietat d'estils* i públic, molt públic, en general mudat com un margalló, una expressió formal, però molt típica o gairebé d'aquestes terres.

De fet, Rodamots la recull: https://rodamots.cat/mudat-com-un-margallo/i, significativament, els dos exemples que cita venen d'aquestes terres alcoianes: Amàlia Garrigós i Jordi Raül Verdú.

Una herald del reguitzell de la Glòria

Com ha aparegut un apunt lingüístic, cal assenyalar que en Cocentaina aquesta expressió té una variant: mudat com un alcoià, el diumenge de Pasqua, imagine. Qüestions de veïnat!

Arrancada amb públic, un solt brillant a l'àrea del Casal de Sant Jordi i més públic, pujada tranquil·la per País Valencià i baixada triomfal per Sant Nicolau, amb totes les benediccions possibles. Una traca o mascletada final va tancar el matí oficial de festa, que no el dia: faltaven dinars, berenars de mona i entradetes, que van eixir de bona hora.

Un dia complet, que havia

Una de les formacions cristianes

arrancat a l'albada amb els Xiulitets!

*Em va sorprendre que la Unió Musical utilitzara el pasdoble Traidor moro nefando, compost per Fernando Tormo Ibáñez en 1956 i que vam descobrir l'any passat durant la Processó General. Un títol, sense cap dubte, que crida l'atenció.

El sergent moro i la seua formació

La música, element necessari i imprescindible de les Festes

PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 2. ELS TEMPLARIS, LA FILÀ NÚMERO 29

La nit del vint-i-sis de gener de 1989 

Disseny de la Filà Templaris, creació de Miguel Vilaplana

l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi, presidida per Octavio Rico, va rebutjar la creació de la filà número 29, la Filà Templaris, que un nombrós grup de festers havia sol·licitat setmanes abans. Va ser la darrera iniciativa d'aquest tipus que s'ha presentat al Casal, com he pogut contrastar aquests dies.

La mesura no va prosperar, per considerar-se que "no entra en la actualidad dentro de las posibilidades del conjunto de la fiesta", com va recollir la memòria publicada en la Revista de Festes de 1990.

La decisió va ser unànime, però hi va haver rerefons, com em va explicar un avesat i veterà directiu dies més tard. El president va exposar el punt sisé de l'ordre del dia i va concretar que la proposta era negativa. "S'aprova?", va preguntar. Ningú va contestar. Es va produir un silenci que va durar uns llargs segons, fins que la presidència va donar la desestimació per ratificada.

Aquest directiu em va contar que si durant eixos segons algun membre de l'assemblea haguera intervingut en sentit contrari; és a dir, favorablement a l'aprovació... tal vegada aquestes Festes d'Alcoi tindríem vint-i-nou filaes. Sembla que tot el peix no estava venut.

Siga com siga, allò va passar. Ha transcorregut gairebé un quart de segle i ací teniu el disseny de la filà, que evidentment és una curiositat històrica! La creació artística va ser obra de Miguel Vilaplana Peña i l'assessorament històric del projecte, de Josep Torró.

PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 1. LA INSÒLITA PRESIDÈNCIA DE PROCESSÓ

Una imatge presa per pura 

Bas, Campos i Ortiz en la Processó 2022

casualitat, en la recta final de la Processó General de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de 2022, té ara un indubtable valor històric o informatiu -que tampoc cal ser hiperbòlic- per diferents circumstàncies.

D'una banda, l'absència del president Juan José Olcina, per raons de salut, va motivar que Paco Campos, que s'acomiadava, ostentara la màxima representació de l'Associació de Sant Jordi; el vicepresident segon Vicent J. Bas -recentment dimitit- estava a la seua dreta i a l'esquerra, la regidora Carolina Ortiz, que s'hi va sumar.

Per cert, la ràdio àrab (=vox populi en versió francesa) diu que Ortiz farà enguany les últimes Festes com a responsable municipal, però jo ja no soc periodista en actiu, així que no dispose de cap confirmació.

Així que una imatge sense interés especial, més enllà de ser representativa de l'acte de la Trilogia, un any més tard resulta molt interessant, sobretot perquè és única i irrepetible.

JAVIER MORALES

Curta, dramàticament curta, ha estat la jubilació, la festa de l'edat, de Javier Morales Ferri, de la CAM, l'Associació Sant Jordi, la Filà Realistes, devot de la família, ciclista de la Ruta de la Plata... Moltes coses es poden escriure hui, però és difícil dir-ne cap que tinga sentit.

Botí, Pericás, Javier Morales y Amparo Ferrando en la desfilada de Nova York / M. Candela

En la seua llarga etapa al davant de l'Associació de San Jorge, primer com a secretari i més tard durant els huit anys de president, sempre va tindre un tracte exemplar amb mi, fent tots els possibles per col·laborar en la feina de periodista que jo tenia llavors.

Ara, ha lluitat amb totes les seues forces contra una de les malalties més dures que ens assoten en aquest segle XXI i, finalment, ha començat una nova etapa, per al desconsol de la família i de tots els qui el vam tractar i vam tenir l'honor de gaudir de la seua amistat, de la seua confiança.

El que deia al principi, cap frase farà justícia.

RIP Javier Morales.