JOC DE TRONS AL CASAL: TRES CAPS EN COMBAT

Hui, dia del descans a Alcoi, encara que amb festivitat de Sant Jordi annexa, s'enceta formalment una batalla que gairebé mai existeix, almenys amb vista al gran públic. Tot es desenvolupa entre bastidors, lluny dels titulars radiofònics o de premsa, encara que enguany és una mica diferent perquè un candidat,

Paco Garcia, Juan A. Canalejas y Luis Sorolla 

Juan Antonio Canalejas, ja ha presentat en públic la seua opció.

Hi ha una segona que està en marxa, de la mà de Luis Sorolla, veterà fester de la Llana, que compta amb significatius reforços, com és el cas de Gonzalo Abad, que també havia pensat en la presidència, però sembla que ha optat per integrar-se en aquesta.

I queda la tercera, la del vicepresident primer, Paco García, que està damunt taula, encara que no està decidida amb total certitud, tot i disposar amb forts suports de l'assemblea general.

El motiu? Paco està obligat a dimitir de la vicepresidència per a optar al càrrec suprem i aquest és un pas que requereix reflexió... I també, contactes previs.

    Què vol dir contactes? Sondejar el món fester i veure el grau de suport real a la seua opció, perquè si el projecte no qualla, el protagonista capdavanter quedaria fora del Casal. Efectivament, cal anar amb la parsimònia de l'elefant, la cautela del linx i la saviesa del ximpanzé.

Pel que he captat -també he fet el meu sondeig- l'opció amb menys perspectives a hores d’ara de ficar-s’ho a la butxaca seria la de Canalejas. Ara bé, si el menú acaba amb tres plats principals, les dues altres opcions es distorsionarien, per allò de la probable dispersió del vot, amb un creixement exponencial de les possibilitats de la primera.

Per la qual cosa, podem assistir a curt termini a contactes d'alt nivell a fi de valorar les posicions i perspectives... I decidir. Imagine, que els dies de la Trilogia també han servit per a saludar amics i coneguts amb més efusió de l'acostumada, una cosa normal en un procés participatiu com aquest, encara que en el Casal mai ha sigut així: o successió espanyola controlada o guerra freda, més o menys subterrània.

Ah! I un detall fonamental. De quin color caiga la imminent elecció de majorals pot condicionar o afectar de forma decisiva al procés electoral. De fet, ja va passar ara fa just deu anys amb les controvertides validacions de vot pel mòbil, que més tard van obtindre cobertura legal, i que van iniciar el turbulent període que va conduir a la dimissió del president Rafael Tortosa.

Per cert, cal recordar que en la presentació de la revista de festes de 2004 el llavors president Rafael Romà Ripoll va anunciar que es presentava a la reelecció, la qual cosa va justificar amb “l’ofensiva” que en aquell moment s’havia obert al voltant del Casal per la polèmica de la incorporació de la dona, i amb la intenció de deixar clar que l’Associació de Sant Jordi no viuria cap situació d’interinitat o crisi. L'assemblea general es va sentir tan ofesa que va rebutjar la seua candidatura, en una votació històrica, la qual cosa sí que va ocasionar un cicle d’incertesa, fins que el difunt Javier Morales va baixar a l’arena.

Àlea jacta est!

PD. El president Juan José Olcina Navarro, miqui, pot estar content: s'acomiada de la funció, després de huit intensos i pandèmics anys, amb unes Entrades de Moros i Cristians i una Trilogia en conjunt dignes d’entrar en l’Olimp fester.

    Enhorabona, president!

PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 1. LA INSÒLITA PRESIDÈNCIA DE PROCESSÓ

Una imatge presa per pura 

Bas, Campos i Ortiz en la Processó 2022

casualitat, en la recta final de la Processó General de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de 2022, té ara un indubtable valor històric o informatiu -que tampoc cal ser hiperbòlic- per diferents circumstàncies.

D'una banda, l'absència del president Juan José Olcina, per raons de salut, va motivar que Paco Campos, que s'acomiadava, ostentara la màxima representació de l'Associació de Sant Jordi; el vicepresident segon Vicent J. Bas -recentment dimitit- estava a la seua dreta i a l'esquerra, la regidora Carolina Ortiz, que s'hi va sumar.

Per cert, la ràdio àrab (=vox populi en versió francesa) diu que Ortiz farà enguany les últimes Festes com a responsable municipal, però jo ja no soc periodista en actiu, així que no dispose de cap confirmació.

Així que una imatge sense interés especial, més enllà de ser representativa de l'acte de la Trilogia, un any més tard resulta molt interessant, sobretot perquè és única i irrepetible.

El primer café amb pluja i Festes (ajornades)

Mentre a l'Ajuntament d'Alcoi

El primer café amb llet (obra d'Ali i Toni)

Francés i Olcina proclamaven als quatre vents el que ja se sabia des d'anit -és a dir, que les Festes 2020, ara per ara, són una quimera- he pogut assaborir el primer café amb llet del desconfinament parcial que vivim. Ha sigut al Blau, a la barra exterior, amb mascareta i guants, per cortesia d'Ali i Toni, al capdavant del seu negoci, com tants i tants professionals de l'hostaleria, que tracten de tirar endavant en circumstàncies molt adverses i després de dos mesos in albis, en blanc.
Sí, estem en un cicle de desconfinament, però amb molta inquietud, perquè sembla hi ha gent que l'enteniment se l'ha begut al llarg dels dos mesos a casa. I no parle en particular d'Alcoi -de la via verda, de la plaça de Dins dilluns a la tarda- sino també dels canals en Milan, de la vorera del Sena a París, desallotjada per la policia aquesta setmana per causa d'una eclosió ciutadana incompatible amb la situació sanitària.
Ara capte el significat d'allò de "Los locos años 20", quan, acabada la Gran guerra (en França és la primera, no la segona), amb una generació jove completament desapareguda, la gent va pensar allò de "que me quiten lo bailao" i va relaxar les regles morals. Evidentment, a Espanya, sota una dictadura catòlica, aquestes tendències van arribar de manera molt difusa.
En efecte, confinats més o menys i l'hostaleria amb terrasses limitades, que ara no poden funcionar per la pluja... I sense Festes... Això per al sector de la resta de la ciutat és més o menys assumible, per al centre és la gran porta del desastre. I sé de què parle, perquè he treballat al cantó del Pinyó durant gairebé trenta-tres anys i he rebut dades d'ací i d'allà com per tenir una visió de conjunt més o menys acurada: unes Festes amb bona climatologia significa un any més o menys profitós.
Amb el regust del bon café, hui no es pot deixar de costat la qüestió festera: és la decisió que la societat esperava. Al marge de l'evolució sanitària, és evident que a la tardor la situació no estarà normalitzada (a aquestes hores, el ministeri i les autonomies estan començant a parlar de les limitacions a les aules en setembre). Més clar, aigua.
Finalment, com va escriure el periodista Javier Llopis Arques, podrem estar satisfets si tenim una Cavalcada 2021 amb certa normalitat...
Bon senyal serà.

"Alarma" als Idus de març

Serà simbòlic, però la vigència del decret d'alarma es produeix just el dia dels Idus de març, una data molt assenyalada al calendari històric. "Guárdate de los Idus de marzo", li van dir a Julius Cesar, però l'aleshores home més poderós del món no va fer gens de cas... i va acabar malament l'any 44 abans C.

Muerte de Julio César - F H Fuger

Caldrà, en conseqüència, fer una mica més d'atenció a les premonicions d'alarma i fer broma, sí, al voltant de tot allò que ens semble, però dins de la serietat que requereix el moment.
Jo mateix, me n'he penedit en part de l'article "Apocalipsis, cuando Stephen King acierta" que vaig penjar el 24 de febrer, encara que era una comparació literària. No pensava mai que arribaríem on som i pense que és el moment de posar-se la cara seriosa i col·laborar.
La cara seriosa exemplificadora la va mostrar el president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, al moment d'anunciar amb el primer regidor Toni Francés la suspensió sine die de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, el divendres a la nit. Una decisió sense cap precedent, però valenta i plena de seny. Cal celebrar les reaccions posteriors, com les dels capitans, que he llegit aquest matí.
Tots podem ser "tocacollons" i buscar acudits a allò que fan els governants; jo mateix em preguntaria: desmuntaran l'enramada i el castell? Però, com he dit, això ara no toca.
Sort i endavant sempre!