FRED, CURSA FESTIVA I SOROLL INHUMÀ

Poques paraules sintetitzen

el canvi d’any en Alcoi. El fred amb calamarsa aquest primer matí de 2026: els cotxes de La Beniata estaven glaçats, com la vegetació al voltant del poliesportiu, res que els guants i la bufanda no deixe de costat.

A banda, el 31, a la tarda, la Sant Silvestre, un clàssic del programa alcoià, amb disfresses, bon humor, esport i algunes costeres que no desmereixerien en el Tour de França.

I tot el dia, soroll. Un

terrabastall inhumà en la plaça d’Espanya, que va tindre seqüeles entre persones que hi anàrem (jo mateix en soc un). Desconec si el grup o el DJ era millor o pitjor, si les cançons eren bones o dolentes, el que sí que puc dir és que l’estrèpit era inaguantable, desmesurat… Perillós? I el que escriu ha viscut més de trenta alardos treballant al Cantó del pinyó, i que alguna

cosa en sap de brogit.

A la tarda hi tornarem per la referida cursa, però férem mitja volta per la Casa de la Cultura, on ja arribava l’esgarrifador aldarull.

Qui ho ha impulsat i permés

segur que no ha pensat en la gent que poguera estar pels voltants o que residisca en la plaça, i sorprén perquè als Moros i Cristians ja s’han pres mesures per a evitar les músiques aclaparadores pel centre.

Targeta vermella, sense cap dubte.

1973: L'ESQUADRA EN FLAMES DELS JUDIOS. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 6

Sembla mentida. Si hom contempla les imatges del blog https://alcoyhistoriaytradiciones.blogspot.com/2009/12/capitania-mora-1973-fila-judios.html i aprecia l'espectacularitat de l'esquadra del capità moro de la Filà Judios de 1973, mentre gira amb majestuositat el cantó del Pinyó

Imatges del blog alcoyhistoriaytradiciones

sota un cel que enlluerna i el cabo amb savoir faire aixeca al públic de les cadires, no pot creure que minuts més tard, a pocs metres de l'Ajuntament, quatre festers van estar en flames, previsiblement per causa d'una burilla.

I així va ser. Quatre components de l'esquadra d'esclaus -Humberto Andrés, Antonio Mompó, Francisco Cardenal i Armando Gosálbez- van patir cremades de segon i tercer grau en les cames, per causa del foc que es va originar a l'estopa i el plàstic dels leotards que tapaven les cames i que, literalment, es van fondre amb la pell dels festers. La rapidíssima intervenció dels presents, que van tapar les flames amb allò que van trobar a mà i van apagar el foc va limitar la gravetat de les lesions, que, no obstant això, van ser importants.

Els quatre judios van ser traslladats al Sanatori Sant Jordi, on va acudir Julio Berenguer Barceló amb un cotxe de la llavors Policia Municipal, i va col·laborar en l'atenció sanitària, en la seua qualitat de metge.

Com que les cremades eren de consideració, Berenguer va contactar amb el doctor Vicente Miravet, cap de la unitat de cremats de Creu Roja de València, que es va desplaçar a Alcoi i els va reconéixer. Amb posterioritat, van ser derivats a l'hospital de Creu Roja on van ser objecte d'una plàstica amb empeltaments cutanis.

Berenguer va escriure més tard que havia passat "una vesprada dramàtica". En aquell moment era tinent d'alcalde de l'Ajuntament i majoral de l'Associació de Sant Jordi, per la qual cosa quan els pacients van quedar estabilitats va marxar a informar a l'alcalde i també president de l'Associació, Jorge Silvestre Andrés.

Mentrestant, el primer tro de la Filà Judios, Silvano Galiana, va ordenar que es parara l'Entrada de Moros, que va poder reprendre la marxa deu minuts més tard, amb el cabo i els sis membres de la formació que quedaven i que havien resultat il·lesos. Molt poca gent s'havia adonat d'allò que havia passat i, en fet, l'única persona que va poder obtenir imatges va ser el fotògraf anglés Brian Summer, reporter gràfic del periòdic anglosaxó de Benidorm que s'editava en Gráficas Ciudad, i que el diari Ciudad va recollir en primera pàgina en l'exemplar del 8 de maig.

El primer tro va haver de fer front a una situació complicada, especialment per alguns comentaris del públic referits a la reduïda composició de l'esquadra. En un moment concret, va escoltar com un home del públic cridava que els que faltaven "havien fet un gra massa amb les libacions" i li va soltar una plantofada que el va fer caure a terra des de la cadira. Assabentat Jorge Silvestre del que havia passat, després de les Festes va convocar als dos implicats i l'agredit li va presentar al primer tro l'altra galta, admetent que ho mereixia de totes passades pel seu comportament inadequat.

L'Entrada va continuar amb normalitat, amb un gran espectacle, com havia passat al matí amb la desfilada Cristià, amb l'excepció de l'esquadra de l'alferes de la Filà Mossàrabs, que va acumular un retard molt important i que va rebre forts xiulits i esbroncades del públic. El cronista de Festes, Adrián Espí Valdés, va mostrar la seua contrarietat amb l'actitud dels espectadors en el relat que va fer en 1974, on, per cert, va dedicar menys de dues línies al desastre patit per la Filà Judíos.

Aquesta és -transcorregut mig segle- una aproximació a la història d'un episodi esgarrifós de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, que s'ha pogut reconstruir fonamentalment gràcies al llibre Judíos o Sultanes, de Julio Berenguer i al diari Ciutat, tant pel que fa a l'exemplar del 8 de maig d'aquell any com al llibre La Ciudad de tu vida. Les dades referents a la filà son del llibret Festa! que acaba d'editar Ràdio Alcoi.

Dissenys actuals / V. Commons

FILÀ JUDÍOS. Els antics Sultans, actualment Filà Judíos, es van fundar en 1817 i disposen de 347 socis, amb disseny masculí i femení per als seus guarniments. La banda habitual és la Filharmònica Benillobense i el primer tro, Sergio Sanz Ortiz. A més a més, en 2023 tenen la responsabilitat d'organitzar l'esquadra d'en Mig, a partir d'un disseny de Juan Climent, que desfilarà amb la Primitiva d'Alcoi.

"Alarma" als Idus de març

Serà simbòlic, però la vigència del decret d'alarma es produeix just el dia dels Idus de març, una data molt assenyalada al calendari històric. "Guárdate de los Idus de marzo", li van dir a Julius Cesar, però l'aleshores home més poderós del món no va fer gens de cas... i va acabar malament l'any 44 abans C.

Muerte de Julio César - F H Fuger

Caldrà, en conseqüència, fer una mica més d'atenció a les premonicions d'alarma i fer broma, sí, al voltant de tot allò que ens semble, però dins de la serietat que requereix el moment.
Jo mateix, me n'he penedit en part de l'article "Apocalipsis, cuando Stephen King acierta" que vaig penjar el 24 de febrer, encara que era una comparació literària. No pensava mai que arribaríem on som i pense que és el moment de posar-se la cara seriosa i col·laborar.
La cara seriosa exemplificadora la va mostrar el president de l'Associació de Sant Jordi, Juan José Olcina, al moment d'anunciar amb el primer regidor Toni Francés la suspensió sine die de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi, el divendres a la nit. Una decisió sense cap precedent, però valenta i plena de seny. Cal celebrar les reaccions posteriors, com les dels capitans, que he llegit aquest matí.
Tots podem ser "tocacollons" i buscar acudits a allò que fan els governants; jo mateix em preguntaria: desmuntaran l'enramada i el castell? Però, com he dit, això ara no toca.
Sort i endavant sempre!