AQUELLES FESTES DE 2006

Sí, no cal ser endeví per a deduir que fa vint anys de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 2006, una efemèride com qualsevol altra. He revisat les imatges d’aquell any -em fa mandra anar a llegir a la revista de Festes digital- per a veure quines coses vam viure; com

estava el pati, per expressar-ho més col·loquialment. Doncs, Javier Morales era el president de l’Associació de Sant Jordi; Jordi Sedano, l’alcalde d’Alcoi, i Mario Santacreu, el regidor responsable. Es va jubilar Gaiato -ho sent, és i serà

Gaiato forever-, es va aprovar el disseny de dona col·laboradora dels Mudèjars, Els Muntanyesos i els Alcodianos van fer un coto en la Bandeja… Va ploure el dia de les Entrades. Como podem comprovar, un any com no importa quin altre. Ah! Espereu. Oblidava un detall: va ser l’any dels Pitufos. Segur que ja recordeu tot el que vam fer aquelles Festes. No hi ha res com un detall, com la magdalena de Proust, que ens reactiva les neurones memorístiques.

Excepte gent que conec del Casal i de la Festa, que és capaç

de detallar sense dubtar quina esquadra va eixir en 1994, qui era el cabo, el nom de la banda… el comú dels mortals tenim a l’abast del record els esdeveniments destacats, coses especials. I en el meravellós capítol de les esquadres especials, la de la Llana de 2006, coneguda popularment

pels Pitufos, va fer història. El color blau fosc que destacava combinat amb la negror d’un dia obscur, van diluir el plantejament del dissenyador, al costat, evidentment, del fet que la formació va fer la segona part del recorregut amb

set membres, entre l’estupefacció general i la rialla del cabo batidor, que no se l’aguantava. Alguna crònica de l’endemà va causar profunda sorpresa… Vos aporte la pista per si teniu curiositat.

No tinc cap intenció d’escriure més.

Gaiato fester

Al contrari, vos aporte algunes fotos que van molt més enllà de mil paraules i que segur que ens porten -com una altra magdalena- vivències, records, sensacions viscudes, en un 22 d’abril que no és dia de les Entrades!

Any de capità

Juan Vicente Capó, Octavio Rico, José Sanus i Enrique Rico en el sopar de l'Associació

JOC DE TRONS AL CASAL: TRES CAPS EN COMBAT

Hui, dia del descans a Alcoi, encara que amb festivitat de Sant Jordi annexa, s'enceta formalment una batalla que gairebé mai existeix, almenys amb vista al gran públic. Tot es desenvolupa entre bastidors, lluny dels titulars radiofònics o de premsa, encara que enguany és una mica diferent perquè un candidat,

Paco Garcia, Juan A. Canalejas y Luis Sorolla 

Juan Antonio Canalejas, ja ha presentat en públic la seua opció.

Hi ha una segona que està en marxa, de la mà de Luis Sorolla, veterà fester de la Llana, que compta amb significatius reforços, com és el cas de Gonzalo Abad, que també havia pensat en la presidència, però sembla que ha optat per integrar-se en aquesta.

I queda la tercera, la del vicepresident primer, Paco García, que està damunt taula, encara que no està decidida amb total certitud, tot i disposar amb forts suports de l'assemblea general.

El motiu? Paco està obligat a dimitir de la vicepresidència per a optar al càrrec suprem i aquest és un pas que requereix reflexió... I també, contactes previs.

    Què vol dir contactes? Sondejar el món fester i veure el grau de suport real a la seua opció, perquè si el projecte no qualla, el protagonista capdavanter quedaria fora del Casal. Efectivament, cal anar amb la parsimònia de l'elefant, la cautela del linx i la saviesa del ximpanzé.

Pel que he captat -també he fet el meu sondeig- l'opció amb menys perspectives a hores d’ara de ficar-s’ho a la butxaca seria la de Canalejas. Ara bé, si el menú acaba amb tres plats principals, les dues altres opcions es distorsionarien, per allò de la probable dispersió del vot, amb un creixement exponencial de les possibilitats de la primera.

Per la qual cosa, podem assistir a curt termini a contactes d'alt nivell a fi de valorar les posicions i perspectives... I decidir. Imagine, que els dies de la Trilogia també han servit per a saludar amics i coneguts amb més efusió de l'acostumada, una cosa normal en un procés participatiu com aquest, encara que en el Casal mai ha sigut així: o successió espanyola controlada o guerra freda, més o menys subterrània.

Ah! I un detall fonamental. De quin color caiga la imminent elecció de majorals pot condicionar o afectar de forma decisiva al procés electoral. De fet, ja va passar ara fa just deu anys amb les controvertides validacions de vot pel mòbil, que més tard van obtindre cobertura legal, i que van iniciar el turbulent període que va conduir a la dimissió del president Rafael Tortosa.

Per cert, cal recordar que en la presentació de la revista de festes de 2004 el llavors president Rafael Romà Ripoll va anunciar que es presentava a la reelecció, la qual cosa va justificar amb “l’ofensiva” que en aquell moment s’havia obert al voltant del Casal per la polèmica de la incorporació de la dona, i amb la intenció de deixar clar que l’Associació de Sant Jordi no viuria cap situació d’interinitat o crisi. L'assemblea general es va sentir tan ofesa que va rebutjar la seua candidatura, en una votació històrica, la qual cosa sí que va ocasionar un cicle d’incertesa, fins que el difunt Javier Morales va baixar a l’arena.

Àlea jacta est!

PD. El president Juan José Olcina Navarro, miqui, pot estar content: s'acomiada de la funció, després de huit intensos i pandèmics anys, amb unes Entrades de Moros i Cristians i una Trilogia en conjunt dignes d’entrar en l’Olimp fester.

    Enhorabona, president!

COSES QUE ET PODEN PASSAR A LES ENTRADES. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 9

El títol és una variació del

Immortal primera esquadra femenina de la Filà Llana

d'una pel·lícula de gàngsters: Cosas que te pueden passar en Denver cuando estás muerto, que m'encanta i per això he parodiat. Representa una barreja de quotidianitat i de sorpreses, tot alhora. Com trobar-te a Gori Casasempere, el gat... Cosa molt inesperada, o també a Javier Ferre, el verd gat (que no a l'inrevés, on l'adjectivació del substantiu ens donaria un nou color a la filà Mossàrabs, ha, ha, ha). I, sobretot,

Doble esquadra de la Lleganya

al pàter Ismael Ortiz, amb Indalecio Carbonell i Alex al balcó d'enfront, en Sant Nicolauet. Tota una sorpresa, que ens recorda el dromedari de l'any passat!

També és un dia on retrobes la família, sempre amb algun aniversari que altre dolorós. Això ens passa a tots. Entre un café i altre, arriba el capità, eixe que va patir un gros ensurt després de rebre les claus, i filaes amb gent i més gent, com els Almogàvares, de sobrenom la Lleganya, que han patit una transformació termonuclear.

Qui hagués pensat anys enrere que aquesta filà tindria doble esquadra en l'Entrada? Ningú. Ni en un malson per una indigestió d'olleta passada... Ja va ocórrer l'any passat, però tenia la neta al braç i no vaig poder immortalitzar el moment; enguany sí que he arribat. I no sols la sorprenent doble esquadra sinó també el conjunt del seguici,

Diana Marrakesch en Sant Nicolauet

veritablement al·lucinant per als que hem seguit de molt a prop la seua trajectòria.

No vaig fallar al debut de la gloriera, encara que va ser gràcies a l'ajuda del destí en forma de pluja que va obligar a dues suspensions de l'acte, però sols he pogut veure en vídeos i fotos l'arrancada de l'esquadra de la Diana d'ahir, completament femenina.

En canvi, sí que vam presenciar per País Valencià la baixada triomfal de l'esquadra de la Llana integrada

Formació del capità cristià

per xiques, amb molta emoció per part de tots. A l'arribada al pont de Cervantes, les llàgrimes anaven a balquena. Tots érem conscients de la importància del moment perquè és tracta de la degana de les filaes. Tot açò, a més a més, ho vam viure a la casa dels Alba, de la Lleganya, però també de la Llana, mentre Lola, màter familias, recordava els 34 anys transcorreguts de la capitania familiar, amb l'enyorat Paco Alba com a protagonista estel·lar!

Vam acabar a casa i vam donar un cop d'ull a la tele -sense so, la qual cosa recomane per una mera qüestió de salut mental-, i vam veure baixar a tren,

El capità moro de la Filà Ligeros

amb marcialitat, sense la més mínima aturada, a l'esquadra de l'alferes moro dels Mudèjars, que semblava inspirada en els més dolents trols o éssers malèfics de les pel·lícules del Hòbbit o El senyor dels anells!

Poc més que contar. Vam veure algun polític que altre, com a l'alcalde Toni Francés en la Diana i al Sr. Carles Pastor -aspirant al càrrec- en l'Entrada i poc més, però tampoc vam fixar-nos massa... Parlarem d'invitats en una altra píndola, probablement l'any vinent, perquè després de Festes tinc altres activitats en curs!

Gori el "Gat"

A cals Alba

Bon dia Sant Jordi.

P D. Ací teniu algunes imatges de la jornada, personals i col·lectives, és a dir, de Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.