Sí, no cal ser endeví per a deduir que fa vint anys de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi de 2006, una efemèride com qualsevol altra. He revisat les imatges d’aquell any -em fa mandra anar a llegir a la revista de Festes digital- per a veure quines coses vam viure; com
Excepte gent que conec del Casal i de la Festa, que és capaç
.TIF)
.TIF)
.TIF)
No tinc cap intenció d’escriure més.
 |
| Gaiato fester |
.TIF)
 |
| Any de capità |
.TIF) |
| Juan Vicente Capó, Octavio Rico, José Sanus i Enrique Rico en el sopar de l'Associació |
Fa una eternitat, o això em sembla, quan era periodista, escrivia sovint del cementeri d'Alcoi. És un assumpte important, transcendent, que interessa moltíssim a la gent, i resulta que jo pujava molts matins a fer esport i esmorzava al bar del poliesportiu, on també anaven els treballadors de la ciutat dels morts contemporània; igualment, hi entraven policies que tornaven del gimnàs, que alguna cosa contaven i que en general arribava a les meues orelles, encara que açò és una altra història.
Fa quinze mesos, a un amic
no el van poder soterrar en un nínxol en Nadal perquè no hi havia disponibilitat; bé, sí, a les catacumbes, tot i això que seria discutible. Finalment, va ser incinerat, la qual cosa el difunt no volia de cap de les maneres. Aquest tipus d’incidència s'ha repetit sovint i ens aporta el títol de la pel·lícula: entierra como puedas. I a preu de piràmide, com vaig escriure fa un temps*.
Catacumbes d'Alcoi
Si reprenc el tema és perquè recentment em vaig assabentar que en quinze mesos no se n'ha fet cap; repeteix, cap; insisteix, cap, iniciativa d'ampliació del cementiri. Jo pensava que a hores d'ara estaríem amb un pla especial aprovat, en fase d’expropiació o compra de terrenys, etc. Res de res. I la meua font és de magnitud estratosfèrica. Perdó, s'ha anunciat una ampliació de 100 nínxols i escaig. Millor dir non comment.
Aquella mateixa vesprada, em vaig trobar a Jordi Sedano mentre eixia de l'Escola d'idiomes i vam parlar-ne. L'exalcalde va contar que a Rafa Miró, regidor encarregat, li va deixar ben clar el primer dia que eixe tema era el principal i ahí no es podia cometre cap errada. Aquest esperit va concloure amb l'ampliació al fons, de millers de tombes, que va quedar col·lapsada durant la pandèmia.
És comprensible que la situació es desbordara, però han transcorregut sis anys, temps de sobra per a haver duplicat o triplicat la superfície. Quina és la conclusió? Que no es vol ampliar, que l'aposta va cap a la incineració obligatòria. Respectable. Confie que ho mediten la legislatura vinent quan estiguen al banc de l'oposició, perquè -i coincideix de gom a gom amb Sedano, la qual cosa no arriba sovint- aquesta història pica i molt.
Un soterrament indegut pot deixar de costat vint vots de la família… I multiplica. Allà cadascú.
Ah! No tot pesa al govern. Tenim un alt dignatari de la Diputació al saló de plenaris, que normalment finança aquest tipus de projectes. Podria haver anat de cara (“aquí van 3 milions…”), encara que, imagine, és més productiu deixar l'altre enfonsar-se i adjudicar-se els rèdits (amb el permís de l'altre partit, és clar).
Doncs, el titular: Entierra como puedas… Com la pel·lícula, ja sabeu quina!
 |
| Maqueta del projecte original de l'Estambrera / Foto: M. C. |
València, la Fira de Mostres, allí
on anaven els nostres “industrials” anys enrere carregats amb cortines i altres
productes tèxtils que venien arreu del món per quilòmetres o milers d’unitats,
va canviar de cara a finals de 2006. Un migdia de finals de novembre, en una
fira anomenada “Urbe Desarrollo” es va produir un acte molt important: la
presentació formal de la revisió del PGOU, que li va ser entregada al llavors
alcalde Jordi Sedano.https://www.levante-emv.com/alacant/3353/alcoi-presenta-2500-viviendas-urbe-desarrollo/250434.html
Alcoi va apostar fort per aquell
esdeveniment on presentava 2.500 habitatges en procés de gestació o construcció
a la Serra de Mariola: Xirillent Golf, Serelles... Grans projectes en
preparació i, a l’exterior del complex, els membres de la Colla Ecologista La
Carrasca fent una protesta: reivindicaven una Mariola lliure de ciment.
Més o menys tots sabem com va evolucionar tot allò i on estem en l’actualitat, econòmicament i sanitària, però si recorde aquella jornada va ser especialment perquè es van exposar dos maquetes de grans dimensions. Una, ja coneguda -es podia veure en un aparador al Passeig de Cervantes-, era la de Serelles, però l’altra era innovadora, mai no s’havia exhibit en públic: l’edifici de l’Estambrera, un projecte que va ser molt contestat, com tothom sap, i que encara està per completar.
 |
| Maqueta de Serelles / Foto: M. C. |
Si faig aquesta entrada al bloc és
perquè recentment he localitzat la foto, una imatge digna de l’Arxiu Històric
d’Alcoi, perquè és el projecte que, finalment, el govern de Sedano va
descartar: un mur de ciment de set plantes que haguera copat el vessant del
riu. La “contestació social” va fer que aquest plantejament urbanístic fóra
desestimat i substituït per edificis aïllats, però la imatge gràfica de la
maqueta original no té preu.
Per descomptat, no arriba a la categoria de la del pont de Calatrava que, amb els plànols, va costar 66.000
euros al poble d’Alcoi, perquè aquell projecte no es va realitzar, però també
té el seu puntet. L’única que finalment es va executar en part va ser la de
Serelles.
P. d. Del pont de la Vaguada
almenys només es va arribar a realitzar un dibuix: ens va resultar més
econòmic. Aquesta vel·leïtat que tampoc va aparéixer al món real també fa el
seu paper a l’Arxiu Històric.
 |
| Dibuix del pont de la Vaguada / Diario Información |
 |
