Mostrando entradas con la etiqueta Rafa Miró. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Rafa Miró. Mostrar todas las entradas

domingo, 7 de junio de 2026

NOVES XXIV HORES

He passat aquest matí per les

Guanyadora femenina del 10K
XXIV Hores esportives d'Alcoi -poc importa el nom, com per a mi sempre serà la selectivitat- i, com fa un any, he ensopegat amb el 10 k, que anava de tornada, encara que uns més ràpids que altres. A banda d'això, hi havia un ambient més bé... familiar, per utilitzar una expressió correctament diplomàtica. Sospite que moltes coses han tingut el seu temps i es mantenen per inèrcia, i no parle solament d'aquest esdeveniment: tot podem pensar-ne d'altres, també amb els Moros i Cristians.

    De baixada, he retrobat el museu del Camilo Sesto, la gran aportació al futur d'Alcoi... En uns dies, endavant... Em sembla interessant, però d'ací a l'Olimp em

sembla un xic exagerat, encara que no vull caure en allò que vaig qüestionar al temps de la Llum de les Imatges (un conegut articulista valencià en va criticar l'oportunitat, que no existia en cap de les edicions anteriors. La primera que sobrava era la d'Alcoi. Quina casualitat! De no haver estat per Trini Miró i Rafa Miró, segur que no ens hagués tocat).

    Per això, benvingudes 24 Hores -amb el merescut homenatge a Rafa Priego- i museu camilístic, però res més lluny de la panacea alcoiana per a la prosperitat del segon quart del segle XXI.


Guanyador general de la prova





miércoles, 4 de marzo de 2026

ENTIERRA COMO PUEDAS

Fa una eternitat, o això em sembla, quan era periodista, escrivia sovint del cementeri d'Alcoi. És un assumpte important, transcendent, que interessa moltíssim a la gent, i resulta que jo pujava molts matins a fer esport i esmorzava al bar del poliesportiu, on també anaven els treballadors de la ciutat dels morts contemporània; igualment, hi entraven policies que tornaven del gimnàs, que alguna cosa contaven i que en general arribava a les meues orelles, encara que açò és una altra història.

Fa quinze mesos, a un amic

Catacumbes d'Alcoi
no el van poder soterrar en un nínxol en Nadal perquè no hi havia disponibilitat; bé, sí, a les catacumbes, tot i això que seria discutible. Finalment, va ser incinerat, la qual cosa el difunt no volia de cap de les maneres. Aquest tipus d’incidència s'ha repetit sovint i ens aporta el títol de la pel·lícula:
entierra como puedas. I a preu de piràmide, com vaig escriure fa un temps*.

Si reprenc el tema és perquè recentment em vaig assabentar que en quinze mesos no se n'ha fet cap; repeteix, cap; insisteix, cap, iniciativa d'ampliació del cementiri. Jo pensava que a hores d'ara estaríem amb un pla especial aprovat, en fase d’expropiació o compra de terrenys, etc. Res de res. I la meua font és de magnitud estratosfèrica. Perdó, s'ha anunciat una ampliació de 100 nínxols i escaig. Millor dir non comment.

Aquella mateixa vesprada, em vaig trobar a Jordi Sedano mentre eixia de l'Escola d'idiomes i vam parlar-ne. L'exalcalde va contar que a Rafa Miró, regidor encarregat, li va deixar ben clar el primer dia que eixe tema era el principal i ahí no es podia cometre cap errada. Aquest esperit va concloure amb l'ampliació al fons, de millers de tombes, que va quedar col·lapsada durant la pandèmia.

És comprensible que la situació es desbordara, però han transcorregut sis anys, temps de sobra per a haver duplicat o triplicat la superfície. Quina és la conclusió? Que no es vol ampliar, que l'aposta va cap a la incineració obligatòria. Respectable. Confie que ho mediten la legislatura vinent quan estiguen al banc de l'oposició, perquè -i coincideix de gom a gom amb Sedano, la qual cosa no arriba sovint- aquesta història pica i molt.

Un soterrament indegut pot deixar de costat vint vots de la família… I multiplica. Allà cadascú.

Ah! No tot pesa al govern. Tenim un alt dignatari de la Diputació al saló de plenaris, que normalment finança aquest tipus de projectes. Podria haver anat de cara (“aquí van 3 milions…”), encara que, imagine, és més productiu deixar l'altre enfonsar-se i adjudicar-se els rèdits (amb el permís de l'altre partit, és clar).

Doncs, el titular: Entierra como puedas… Com la pel·lícula, ja sabeu quina!

PD. La situació ha arribat al punt de desallotjar (desnonar?) un nínxol al matí i soterrar un difunt recent a migdia...

miércoles, 12 de abril de 2023

L'ESPECTACLE DE FABRA DES DEL CASTELL. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 5.

El castell de les Festes d'Alcoi,

Albert Fabra, a l'arribada a la seu del PP
dissenyat per Fernando Cabrera i estrenat en 1895, s'ha incorporat a les rutes turístiques o culturals locals. Així ocorre des del 2014 i la desena campanya de visites està en curs, amb la curiositat que suposa la descoberta d'un món desconegut per al comú dels mortals. Vora 10.000 euros va invertir l'Ajuntament per a fer 
Esquadra policial per la protesta a Fabra
possible la iniciativa.

Amb uns amics francesos, ens vam apuntar aquell any al recorregut, una tarda de dissabte. I mentre estàvem a la terrassa vam veure un desplegament policial al costat del Teatre Calderón. Instants després, arribava per la bandeja un grup de gent, al voltant del llavors president de la Generalitat Valenciana, el molt honorable Albert Fabra.

Envoltat de periodistes, guardaespatlles i gent del PP d'Alcoi com el president local Rafa Miró, Amparo Ferrando i Fernando Pastor, tots somrients, Fabra va arribar a la seu del partit, mentre una esquadra policial controlava un grup de persones que protestava, em sembla que per retallades socials.

Era una visita que tenia un interés exclusivament futbolístic: veure la final de la lliga de futbol entre l'Atlètic de Madrid i el Barça. (No, no us prenc el pèl. Paraula d'antic escolà.*)

La prova del nou de la visita del 2014
Coses de la vida. Nosaltres vam presenciar l'arribada des del castell, amb unes imatges que, una altra vegada, són irrepetibles... Com aquelles que el mateix president valencià havia protagonitzat pocs dies abans en la inauguració de dos ponts, un tema que concretarem en una altra ocasió!

https://pagina66.com/art/95017/fabra-ve-el-barca-at-madrid-en-alcoy

I ara comparteix amb vosaltres el punt de vista al voltant d'aquest tema de Tipografia La Moderna, sempre irònic i divertit...

https://www.tipografialamoderna.com/falso_judas/fabra-anuncia-que-buscara-piso-y-que-se-quedara-a-vivir-de-forma-definitiva-en-alcoy/