ENRAMADA DE TARDOR

És una notícia festera de primera

Enramada festera d'estiu

divisió: per primera vegada en la història tindrem enramada de tardor de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi. Que jo conega, no hi ha precedents. Hem tingut enramada d'hivern, de primavera i també d'estiu, si no recorde malament en 1999 i per una situació semblant: eleccions, en aquella ocasió municipals; però en cap cas de tardor. Tota una novetat digna d'un capítol en els annals de les Festes.

    La causa d'aquest episodi és senzilla, si coneixes una mica com funciona el pati. Les brigades municipals d'obres i serveis s'ocupen d'aquestes tasques: primer es desmunta el castell, que es deposita al fons del magatzem del carrer Gonçal Blanes, i després l'enramada, que per això es col·loca en primer lloc. El que passa és que els treballadors municipals de serveis van molt carregats en temps electoral, encara que no ho semble, per causa de la preparació dels col·legis i les taules, i la convocatòria de dos processos consecutius ha impedit la normal retirada de l'ornamentació festera. Aquesta situació, afegida als períodes normals i reglamentaris de vacances a què tothom té dret, ha provocat aquesta anòmala situació.

    Ara bé, atenció! En cas d'una

Albada del 22 d'abril

eventual repetició dels comicis nacionals, la qual cosa pot arribar-hi, encara hi hauria més demora, per la qual cosa podríem trobar-se amb una prolongació del muntatge... que pense ja quedaria per a la pròxima edició de les festes. Una netejada i una posada a punt seria tot el que caldria per a un veritable esdeveniment.

    Encara que no tot és perfecte. A finals dels anys huitanta, hi va haver la iniciativa d'un grup de dirigents festers de construir el castell en pedra en la plaça d'Espanya i que fora permanent. La idea incorporava també l'enramada de la plaça, que podria enllumenar-se els dissabtes a la nit i dedicar-se la fortalesa a una mena de mini museu de les Festes i a centre d'informació turística i festera; és a dir, a allò que anys més tard va fer la Tourist Info.

Diana d'enguany amb l'enramada encesa

L'equip del president Octavio Rico ho va tenir complicat a l'hora de dissuadir als entusiastes promotors.

    Jo llavors treballava a la plaça d'Espanya i puc dir que l'any noranta-nou vam acabar tots fins als nassos de l'enramada, encara que enguany em sembla que tenim altres preocupacions i ens fa igual. Que ens la bufa, parlant clar! Per la qual cosa, l'ornamentació passa més desapercebuda.

    Ara bé, resulta que les fotos de l'enramada d'enguany han adquirit una validesa inesperada. Qui pensava el 22 d'abril que el 25 d'agost encara la gaudiríem! Ningú, de segur.

    I és que els temps canvien que és una barbaritat: don Hilarión tenia tota la raó!

PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 2. ELS TEMPLARIS, LA FILÀ NÚMERO 29

La nit del vint-i-sis de gener de 1989 

Disseny de la Filà Templaris, creació de Miguel Vilaplana

l'assemblea general de l'Associació de Sant Jordi, presidida per Octavio Rico, va rebutjar la creació de la filà número 29, la Filà Templaris, que un nombrós grup de festers havia sol·licitat setmanes abans. Va ser la darrera iniciativa d'aquest tipus que s'ha presentat al Casal, com he pogut contrastar aquests dies.

La mesura no va prosperar, per considerar-se que "no entra en la actualidad dentro de las posibilidades del conjunto de la fiesta", com va recollir la memòria publicada en la Revista de Festes de 1990.

La decisió va ser unànime, però hi va haver rerefons, com em va explicar un avesat i veterà directiu dies més tard. El president va exposar el punt sisé de l'ordre del dia i va concretar que la proposta era negativa. "S'aprova?", va preguntar. Ningú va contestar. Es va produir un silenci que va durar uns llargs segons, fins que la presidència va donar la desestimació per ratificada.

Aquest directiu em va contar que si durant eixos segons algun membre de l'assemblea haguera intervingut en sentit contrari; és a dir, favorablement a l'aprovació... tal vegada aquestes Festes d'Alcoi tindríem vint-i-nou filaes. Sembla que tot el peix no estava venut.

Siga com siga, allò va passar. Ha transcorregut gairebé un quart de segle i ací teniu el disseny de la filà, que evidentment és una curiositat històrica! La creació artística va ser obra de Miguel Vilaplana Peña i l'assessorament històric del projecte, de Josep Torró.