NOSTÀLGIA DE 2010

Per pur atzar, he trobat unes fotos de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de 2010, que comparteix amb vosaltres. La casualitat vol que els càrrecs festers són les mateixes filaes que enguany. Vos deixe unes imatges, que inviten a la nostàlgia, com tot allò que ens recorda els temps superats!

JAVIER MORALES

Curta, dramàticament curta, ha estat la jubilació, la festa de l'edat, de Javier Morales Ferri, de la CAM, l'Associació Sant Jordi, la Filà Realistes, devot de la família, ciclista de la Ruta de la Plata... Moltes coses es poden escriure hui, però és difícil dir-ne cap que tinga sentit.

Botí, Pericás, Javier Morales y Amparo Ferrando en la desfilada de Nova York / M. Candela

En la seua llarga etapa al davant de l'Associació de San Jorge, primer com a secretari i més tard durant els huit anys de president, sempre va tindre un tracte exemplar amb mi, fent tots els possibles per col·laborar en la feina de periodista que jo tenia llavors.

Ara, ha lluitat amb totes les seues forces contra una de les malalties més dures que ens assoten en aquest segle XXI i, finalment, ha començat una nova etapa, per al desconsol de la família i de tots els qui el vam tractar i vam tenir l'honor de gaudir de la seua amistat, de la seua confiança.

El que deia al principi, cap frase farà justícia.

RIP Javier Morales.

L'HOSPITAL D'ALCOI PERD UN PUNTAL

En aquests temps endolats -107 morts a Alcoi per la pandèmia en el moment d'escriure aquest text- l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi es disposa a perdre un puntal, una icona, per causa que es retira el seu degà, el metge/especialista més veterà: Rafael Botí Sempere.

Rafael Botí Sempere posa punt final a la seua carrera a l'Hospital d'Alcoi / Foto: M. C.

Botí va estudiar medicina en la Universitat de València i es va titular el 29 de juny de 1977. L'1 d'agost d'aquell any es va incorporar a l'Hospital d'Alcoi com a metge d'Urgències... i fins ara. No ha tingut altra destinació professional i durant quaranta-tres anys i mig ha treballat en aquest centre, on en 1981es va convertir en especialista en Otorrino... (una paraula massa llarga per a un bloc, jajaja).

Absències? Una baixa d'un mes i mig, per causa de la fractura d'un peu. "Vaig estar embenat en guix i no podia venir a treballar", ha explicat en vespres de la seua retirada. La resta del temps, sempre a l'hospital. "He gaudit en la faena, encara que ara, per la Covid, hi ha un ambient diferent, estrany", comenta.

Des d'ara, amb la conclusió del maleït 2020, toca arrancar una nova etapa. Com li arriba a tothom, després d'un cicle professional tan llarg, s'obri una certa incertesa, però segur que la família i la Filà Realistes ho gaudiran. I evidentment, també el protagonista.