LA FESTA MAI PARA: LA PRIMER TRO

ÚLTIMA HORA: LA PRIMERA PRIMER TRO

La Filà Marrakesh va designar nou primer tro en l'assemblea de divendres a la nit. La persona electa per majoria i que encapçalava l'única candidatura va ser Lucía Martínez,

festera tremendament coneguda per les arrancades de Diana i també de l'esquadra del capità moro d'enguany que ha protagonitzat. L'elecció és molt destacada perquè és la primera vegada que es produeix al conjunt de les filaes en la història de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi.

PD. En realitat, aquest mateix any va haver-hi dos dones al capdavant de la Filà Vascos, Tamara Espejo i Núria Insa, durant uns mesos, arran de la renúncia del primer tro en vespres de Festes. Aquest fet, que va recollir Aramultimèdia, va ser igualment transcendent, encara que ara es tracta d'una elecció directa per un període convencional.

https://www.aramultimedia.com/ca/tamara-espejo-primera-dona-primer-tro-de-la-festa-dalcoi

Foto: Juanca Cardenal /Caps d'Esquadra/Facebook

.........................................................

EPÍLEG. Arranca setembre amb una pèrdua, una desaparició molt sentida.

Aurelio Castro. Només el coneixia de les Festes, d'un milió de contactes al Casal, i de mestre amb la navalla, al carrer, al front dels contrabandistes, la Filà Andaluces. Sempre amb un somriure, amb gentilesa, amb una abraçada. Una gran pèrdua. un gran home!! Pet sort, tinc una foto, que crec em va dedicar especialment, amb una mirada inoblidable.

PRELUDI. Sembla que, amb posterioritat a la crònica, s'ha acordat per la superioritat superior que les festes 2027 seran... Un moment que ho mire... 24, 25 i 26 d'abril, la qual cosa sembla que és provisionament definitiva. I amb el 23 feiner... Millor, més rendiment econòmic per al balcó, que recorda el sainet Tot per un balcó.

La Festa d'Alcoi no para (siga quan siga),

perquè la realitat és que en 2027 veurem quan toca. La veritat és que l'assumpte tenia mala solució si el 23 d'abril havia de ser festiu festiu, però em sembla que la mà esquerra no ha estat operativa: no era complicat intuir que les municipals properes anaven a estar damunt taula, encara que ningú ho diga.

    Per si de cas, he preparat el cartelet: "Llogue balcó per a Festes. Si les Entrades són el 22 d'abril, 1.000 euros. Si són el 24 d'abril, 2.500 euros". Sorry... Llei d'oferta i demanda. I, la veritat, si et preocupa la salut, les guerres, el poder

adquisitiu, etc., la resta d'assumptes passen a tenir una importància molt lateral (pobres càrrecs festers!).

    L'altre dia vaig passar per Sant Jordi i vaig encendre uns ciris i, simultàniament, faig fer una trobada arqueològica familiar: una participació de loteria de Nadal de la Filà Lleganya de 1999... En pessetes bitllo-bitllo. Quatre-centes cadascuna de les dues participacions, en una ampolla d'herbero de Mariola, produït per Licores Sinc, que, ara per ara, desconec si serà apte, encara que l'odorat és molt bo.

    Com podem veure, la Festa forma part

de les nostres vides i allà per on parem, ens trobem envoltats d'esdeveniments, fets, polèmiques o d'herbero...

Ah! Per si algú té curiositat, us deixe l'enllaç de l'article que vaig escriure per l'aniversari de l'esmentada guerra del calendari fester.

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2020/01/el-dia-de-san-mario-del-97.html

NOSTÀLGIA DE 2010

Per pur atzar, he trobat unes fotos de les Festes de Moros i Cristians d'Alcoi de 2010, que comparteix amb vosaltres. La casualitat vol que els càrrecs festers són les mateixes filaes que enguany. Vos deixe unes imatges, que inviten a la nostàlgia, com tot allò que ens recorda els temps superats!

EL MIG ANY DE VARGAS LLOSA

Va ser una cosa bastant insòlita: entrevistar,

L'Entraeta de Vargas Llosa amb els Marrakesch

amb altres periodistes, a Mario Vargas Llosa en el Templete de la Glorieta d’Alcoi, enmig del Mig Any del 95 i mentre el jurat tastava les olletes del concurs. Una mica surrealista, gairebé tant com l’aventura de Pantaleón, a qui l’escriptor peruà li va encarregar muntar un bordell per als soldats al mig de la selva. De vegades, a les classes, he explicat que la mitja hora cara a cara amb ell és una de les coses més positives que tinc guardades del llarg torn periodístic (i també els minuts amb l’actriu Rafaela Aparicio, però eixa és una altra història).

A la tardor del 77 vaig entrar a la Facultat de Filologia Hispànica a Alacant i era l’època

En el concurss d'Olleta, amb Gisbert, Sanus y Vilaplana

del boom de García Márquez. De fet, el professor Manuel Moragón, en la Literatura Hispanoamericana de quart, ens va fer un bon àpat del colombià, però, encara que em vaig capficar com tothom, sempre li vaig guardar lleialtat a Mario Vargas Llosa. En la Glorieta, entre elogis de l’il·lustre convidat a la literatura d’Azorín, li vaig contar que aquell profe em va dir que Pantaleón y las visitadoras “era muy floja” -expressió textual-, la qual cosa li va treure un somriure. Tal vegada ho fora, no ho dubte, però també parlàrem de La ciudad y los perros i d’alguna cosa més. La veritat, fa trenta anys i la memòria incorpora detalls, però el conjunt és complicat.

Recorde que l’Ajuntament ens

Vargas Llosa va estrenar el llibre d'or dels Marrakesch

va informar la vespra de la visita i, en efecte, va vindre. És allò que vam comentar mesos enrere de la Mesa Festera, que el batlle Sanus tenia gran habilitat per a atraure gent d’upa, i en promocionar les Festes de Moros i Cristians. En aquest cas, amb la intervenció directa de Juan Antonio Gisbert, que en aquell temps era director general de la tristament extinta CAM, i la Filà Marrakesch. Poc importa, perquè el peruà havia estat al cap de les notícies per la candidatura a la presidència del seu país, que, malauradament, va perdre. Ho vaig pensar el primer dia i vist com van anar les coses amb el senyor d’origen japonés que va guanyar, em vaig donar la raó a mi mateix. No té molt mèrit.

En aquell temps, Vargas Llosa

Imatge de la degustació dels plats d'Olleta alcoiana

era un dels grans de la literatura mundial, que més tard va rebre el Premi Nobel, que posteriorment va agafar protagonisme pel matrimoni amb la senyora reina de les capçaleres del Lecturas i el Hola quan el que escriu era molt jove i encara més tard pel seu posicionament en el procés català. Siga com siga, va donar renom als Moros i Cristians d’Alcoi i ell mateix va viure l’experiència de l’olleta en la Glorieta i després amb la Filà Marrakesch i amb els alcoians en conjunt, perquè va desfilar en l’entraeta, al costat de Gisbert i del llavors primer tro, Alejandro Satorre*. Va ser convidat per a vestir-se en la capitania del 96, però no va ser possible**.

Siga com siga, Vargas Llosa va entrar poc després a la Real Academia Española de la Lengua amb un discurs sobre Azorín, que va ser l’assumpte cabdal de la meua entrevista, i en febrer de 2023 va guanyar la meua admiració eterna

Amb Antonio García, membre de la filà i família de Gisbert

amb la incorporació a la Academia Francesa, la qual cosa el va convertir en el primer escriptor hispanista en adquirir aquest grau. I entre tota la immensa biografia, una tarda de dissabte va gaudir del Mig Any d’Alcoi!

* Aquesta història es va produir amb posterioritat a l’alferes dels Marrakesch, que aquest any el repeteixen…

L'alferes, Ana Gisbert

amb Ana Gisbert Mira-Perceval al capdavant. No cal deduir molt: és la filla de Juan Antonio Gisbert. Coincidències dona la vida.

** En realitat, Vargas Llosa hauria gaudit d’una capitania més que interessant. De fet, una setmana abans de les Entrades de Moros i Cristians, les carrosses es van cremar en l’incendi d’una nau industrial en Sant Vicent del Raspeig. Després, en la tarda del 22 d’abril, el capità Jaume Navarro i el seu boato van rebre una pluja de confeti i aigua, perquè van caure 16 litres per metre quadrat! Tot açò va reforçar el triomf de la Filà Marrakesch.

Crèdit: Les fotos formen part de l'arxiu de la Filà Marrakesch, a excepció de l'última que és de l'autor del texte.

REVOLUCIÓ EN LA FILÀ ANDALUCES D'ALCOI

Ja es va anunciar, allà pel mes de juny, que la Filà Andaluces trauria al carrer una esquadra especial mixta en 2025, any d'alferes. Tota una novetat a les festes de moros i cristians d'Alcoi. Ara l'entitat festera va una mica o bastant més

El gran espectacle de la Filà Andaluces en l'Entrada en 2006

lluny, per causa que l'assemblea general de la vesprada del divendres 13 de setembre va aprovar que l'arrancada de l'Entrada Cristiana serà femenina i la Diana del Carbonato, també. Una autèntica revolució sense cap mena de dubte.

    Les decisions de les filaes són sobiranes i cal respectar-les, encara que en aquest cas, els acords del Divendres 13 són particularment transcendents, perquè es tracta d'una filà única, amb un caràcter especial i una antiguitat que s'apropa o supera els dos segles -és la degana del bàndol cristià- que, a més a més, ha sabut configurar un espectacle visual i musical a l'Entrada Cristiana, que el públic somia, desitja i aplaudeix. En les desfilades de l'any vinent, les festeres arrancaran l'Entrada fins al castell on hi haurà canvi, i en la Diana serà al contrari: els festers faran el principi i les components femenines, la baixada per Sant Nicolau.

    Vaig assistir a l'estrena de les esquadres de dones l'abril del 2015 -encara que, malauradament, he perdut la pràctica totalitat de les imatges d'aquell dia- i el que llavors semblava un episodi aïllat, proper a l'experiment, ara s'ha convertit en una situació normal. Aquesta afirmació no deixa de ser una interpretació personal: estic lluny del món fester des de fa anys i no conec en profunditat les interioritats del món de les Festes, encara que de vegades et trobes amb alguna notícia de primera mà, com ha passat amb aquest episodi.

    Aquesta filà, que a mi m'agrada més anomenar Contrabandistes, és, evidentment, representativa

Desfile de la filà en la Diana del Carbonato de 2008

d'una època en què els bandolers van adquirir popularitat, una popularitat tràgica en Espanya i mítica a l'estranger, on només cal fixar-se en la Carme de Bizet, i res a veure en les dolçors d'una vida romàntica com ens proposava la sèrie Curro Jiménez. Els bandolers més coneguts van morir jóvens i després de vides esvalotades. Acabaràs com Camot, diu la dita valenciana; és a dir, acabaràs malament.

    No serà el cas dels Contrabandistes, que amb el seu alferes Pepe Cortés faran espectacle i triomfaran, en un matí que promet ser intens... com també ho serà la vesprada, amb la primera alferes de la història, Ana Gisbert Mira-Perceval, de la Filà Marrakesch.

EL DIA DE SANT JORDI QUE TOT VA CANVIAR

Era una vesprada de Sant Jordi -vint-i-tres d’abril i dissabte, com enguany- com una altra qualsevol a Alcoi. La Processó General transcorria amb total normalitat, fins que, de sobte, va sorgir la gran sorpresa: un grup de dones, mudades de maceres, es disposava a portar la Relíquia del patró! El públic que esperava el moment es va quedar bocabadat i en un vídeo que es pot veure a YouTube es pot escoltar clarament “algú ha cridat sacrilegi”. Les dones van agafar la Relíquia i van fer el seu degut, sense cap incidència ressenyable, més enllà de l’esbalaïment del públic.

Aquella vesprada-nit del Dia de Sant Jordi del 2016 tot va canviar a les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi. Res no tornaria a ser igual. En aquest cas, es va produir una autèntica revolució, un cop de puny damunt taula, sense haver de recórrer als camins habituals de gestions, comissions, aprovacions en assemblees, recursos judicials, etc. Tot va ser molt més senzill: els membres de l’esquadra d’en mig de la Filà Marrakesch, que hi tenien la funció i la responsabilitat, la van traspassar a les seues companyes de l’esquadra que havia fet història en les Entrades de Moros i Cristians la vespra, i que les van acceptar de bon grat.

Aquestes festeres van deixar clar, així, que la seua incorporació a les Festes d’Alcoi no era una qüestió de diversió, d’esquadra, sinó de drets i responsabilitats; de participació total.

    I ho van fer. I tinc entés que en la Processó de la Relíquia d’aquest matí també ocorrerà/ha ocorregut, segons el temps de publicació i lectura de l’article, encara que finalment no ha estat així. I de fet pot haver ocorregut més vegades: ja no soc periodista; no estic al corrent detallat dels esdeveniments de la ciutat.

Aquella vesprada jo estava a la redacció del INFORMACION, al Cantó del Pinyó, preparant la informació de la processó i el tancament, quan em va contactar el fotògraf Rubén Cervera i em va explicar els fets. Ell havia compartit un moment per a la història i n’és testimoni directe i, evidentment, autor de les fotos.

PD En l’emissió de les Entrades de Canal 9 o com siga que es diu ara la tele autonòmica  d’ahir, 22 d’abril de 2022, el comentarista va dir a migdia que “Alcoi encara no té capitanes i estem quedant-se enrere”. Sí, així, com sona. Ana i jo ho vam escoltar i ho vam llegir als subtítols… Ningú ho va matissar, doncs és el criteri oficial de la cadena televisiva autonòmica. Una mica sorprenent. Un diplomàtic diria que s’ha tractat “d’una ingerència en assumptes interns”; però qui sap, la tele mana…

Fotos: Rubén Cervera/SomosMonos - Arxiu Diario INFORMACION