LA NOVA IMATGE DE LA ROSALEDA

Sembla que la nova Rosaleda

Les obres de construcció, divendres al migdia / M. C.

d'Alcoi va endavant, o almenys és això el que vaig poder veure ahir, des d'una butaca privilegiada, just al davant. Queda clar que el famós intercanviador d'autobusos ha desaparegut, com també la muntanya central, que estava coronada pel Sant Jordi itinerant. Ara, es formalitza el muntatge de dos estructures metàl·liques als costats, imagine que per a l'entrada del pàrquing, mentre la resta està buida i s'està cobrint de terra. Supose que per a l'escultura es construirà algun pedestal al centre, algun dia!

LA FESTA MÍNIMA

Enguany, el calendari d'Alcoi i les

L'esquadra del capità cristià

circumstàncies laborals han reduït el gaudiment fester a la mínima expressió, i encara que he fet una mica de broma al Facebook, en cas d'haver segut 22, 23 i 24... haguera segut pitjor.

Bé, els Músics els vam veure de lluny, mentre pujaven des del riu en Cervantes; la Diana ni la vam albirar i en fet vaig aprofitar per corregir uns treballs de Sant Vicent Ferrer (alguns veritablement interessants, per cert). Els Cristians, en Sant Nicolauet fins als Contrabandistes, al balcó de ca ma mare, encara que la visió va ser parcial.

Dels Moros, el capità, tot i això que allò va ser més llarg que una Entrada sencera de 1967, per posar un exemple. Curiosa l'esquadra i originals alguns grups. Després vam marxar i

El capità moro i la favorita

se'ns va ocórrer veure l'alferes per la tele, la de la Comunitat; les imatges, esplendoroses, però els comentaris. Déu-n'hi-do! He llegit algun comentari a les xarxes que reclamava silenci. Un savi consell.

De Sant Jordi, amb el dubte de si felicitar o no, encara hem vist una filà de la Segona Diana. Al·leluia! I després la processó de la Relíquia, amb la solemnitat acostumada i l'arquebisbe Enrique Benavent, seguida de l'ambient pel centre.

I uns minuts per les botiguetes (com es traduirà "tenderetes" al valencià?, qüestió retòrica, ha, ha, ha).

I ja està. L'any que ve més. Us deixe alguna foto, però si en voleu del Dia dels Trons, caldrà recórrer a altres fonts. En Alacant, el dilluns és dia feiner.

L'arquebisbe Enrique Benavent, durant la processó de la Relíquia

ELS PINS DEL CALENDARI DEL 97. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI. 7

Un cèntric establiment comercial

d’Alcoi -Arte 23- va posar ara fa un any a disposició dels seus clients diferents col·leccions d’insígnies, fonamentalment de l'àmbit de la Festa de Moros i Cristians, i que, com a gran sorpresa, van incloure els 4.000 pins que es van fabricar per a la manifestació del calendari fester de 1997 i que, per diferents motius, mai es van repartir. Unes insígnies que, a hores d’ara, tenen un indubtable valor històric per a la ciutat, més enllà del disseny i l’objectiu original.

    La mesura es va formalitzar en vespres de les Festes 2022, per causa de la desaparició o cessament de l’activitat del taller artesà que estava especialitzat en l’elaboració d’aquesta mena de productes. El propietari va proposar a l’esmentat establiment especialitzat donar eixida els productes sobrants, la qual cosa està en marxa. Una bona oportunitat per a completar col·leccions o adquirir insígnies que ens poden resultar interessants o atractives.

    

La gran sorpresa d’aquesta operació va estar marcada pels 4.000 pins que van ser confeccionats per a la manifestació del calendari fester de 1997, aquella protesta popular que no sols va permetre institucionalitzar les dades de la Trilogia d’Alcoi al 22, 23 i 24 d'abril, sinó que, a més a més, va suposar una reconfiguració del panorama polític que va conduir al canvi que es va produir a Alcoi el juliol de 2000.

    Tanmateix, ara la qüestió no va de política ni de debat sinó d’un fet curiós que ha sorgit més de vint-i-cinc anys després d’aquella iniciativa popular. L'organització va encarregar 4.000 pins per als manifestants, però en l’últim moment va sorgir un desacord que va impedir que l’operació es consumara, per la qual cosa el fabricant els va depositar a casa seua… i allí han romàs fins a la primavera de 2022.

    Aquest comerç, especialitzar en heràldica i aquesta mena de productes, els ha posat a l’abast dels clients, la qual cosa pot permetre disposar d’un objecte que més enllà del valor material, ha assolit un indubtable valor històric i sentimental. El disseny inclou la imatge tradicional de Sant Jordi en color daurat i les tres dates: 22, 23 i 24. Tot un símbol d’un temps, d’una festa.

    A començaments d’any 2022

tenia l’objectiu d’haver escrit algunes entrades per causa d’efemèrides, la primera de les quals hagués estat les bodes de plata d’aquesta manifestació, però per circumstàncies de faena no va estar possible. Ara en recupere una, encara que no de la manera que hagués pensat, sinó amb una notícia per la qual hagués sospirat en la meua antiga vida!

    Ja ho va dir aquell gran cavaller, don Quixot: cosas veredes…

PD. A la memòria d'Alejandro Satorre Payà, persona

vinculada directament a aquest procés social i fester, en el vessant oposat d'allò que s'explica en aquesta història, i que aquests dies ha rebut l'homenatge i acomiadament definitiu de tota la gent que l'estimava.

Evidentment, aquesta entrada va dedicada a Alejandro, amb qui vaig compartir un milió de cafés al Bar Ideal i de qui vaig aprendre un fum de coses de la vida i de la Festa! A reveure, amic Marrakesch!

Foto: J. Fernàndez.

Alcoi venerà relíquies de la corona, la creu i el sepulcre de Jesús

Corona y Santa Creu simbòliques de Jesús / Foto: Creative Commons

“Una spina de la Corona de Nostre Señor Deu Jesucrist.- Un troset de la vera Creu.- Item de la Pedra del Sepulcre de Nostre Señor”. Aquestes tres remarcables relíquies i onze més es veneraven a la ciutat d’Alcoi ara fa just 600 anys, d’acord amb una acta notarial signada el 17 de març de 1420. Tots aquests objectes de veneració es van perdre en algun moment de la història i fa molt temps que no existeixen, com s’ha recollit fins i tot en informes de l’Arquebisbat de València.

Ara venerem la relíquia de Sant Jordi i també disposem d’una còpia molt destacada del Sant Sudari, aquell que Juan de Alzamora va donar al monestir del Sant Sepulcre després de la batalla de Lepant, a finals del segle XVI, però els objectes considerats sagrats segles enrere han desaparegut, com ha passat en molts altres llocs.

Relíquia actual de Sant Jordi / Foto: Radio Alcoy

A principis del segle XV, concretament el 1420, es va decidir fer una “Memoria de les reliquies que ya en lo reliquiari major” de Santa Maria, la parròquia de la Vila d’Alcoi en aquella època, una part de les quals havia donat “lo reverent mosen Pere Sentelles Retor de dita Sglesia”, i seguidament es va fer un acta signada davant del notari Bernat Vilaplana el 17 de març de 1420, segons esmenta la “Historia religiosa de Alcoy”, de D. José Vilaplana Gisbert, Pbro.

Aquest document, que va estar trobat posteriorment a l’arxiu de Santa Maria, inclou un detallat informe de les relíquies que es veneraven i que és, textualment, el següent:

- Una Spina de la Corona de Nostre Señor Deu Jesucrist.

Sant Sudari original

- Un troset de la vera Creu.

- Item de la Pedra del Sepulcre de Nostre Señor- Item de la Columna a on fon lligat Nostre Señor.

- Un os de Sen Esteve Protomartir.

- Un os de Sen Blay Mártir.

- Un os de Sen Cristófol Mártir.

- Un os de Sen Hieroni Doctor de la iglesia.

- Un os de Santa Bárbara V. M.

- Un os de los Sans Mártirs Inocens.

- Un cabell de Santa Llusia V. M.

- Una reliquia de Sen Sebastià Mártir.

- Un tros de pell de Sen Bertomeu Apóstol.

- Una pedra del Sepulcre de Sen Jordi Mártir Patró nostre.

El miracle de la plaga de llagosta a Alcoi

Alcoi va ser escenari, el 9 de maig de 1694,

Ceràmica a Sant Gregori d'Ostia

d'un miracle, el miracle de la plaga de llagosta, produït arran la intervenció de Sant Gregori d'Ostia, més precisament d'aigua beneïda amb les seues relíquies, dipositades en Navarra, un episodi no excessivament conegut de la història local i molt apropiat de recuperar en aquests dramàtics i tristos dies que vivim.

Com explica la "Historia religiosa de Alcoy", de José Vilaplana Gisbert Pbro., els anys 1693 i 94 la ciutat va patir una plaga de llagosta de tal magnitud "que visiblemente desaparecían las cosechas", la qual cosa va provocar un enorme problema humà, com és lògic.

La ciutat disposava des de "tiempo inmemorial" d'un subministrament d'aigua de Sant Gregori d'Ostia, que es renovava amb la que es portava de Navarra "pasada por las Reliquias del Santo", però que, desgraciadament, "se habia concluido". Així que es va enviar una comisió al santuari de Sant Salvador de Peñalva perquè en portara de nova.

Oportunament, la comissió va tornar el 9 de maig que era la festa de Sant Gregori i es va trobar amb la processó amb la image en la lloma del "Parahis", al costat del convent de Sant Francesc, y de seguida "bendijo el Cura desde aquella altura los campos rociándolos con agua bendita de San Gregorio y refiere el Cronista (P. Picher) que con asombro de todos, veíase como nubes de compacta langosta levantaban el vuelo en dirección hacia el mar, quedando milagrosamente libres de aquel castigo".

Advocació al sant

La ciutat va quedar molt agraïda a Sant Gregori i li va renovar els homenatges, col·locant solemnement la seua imatge en una capella del temple de Sant Jordi a la volta que es va renovar la promesa de fer-li una festa anual en el seu dia, la qual cosa es va formalitzar els anys posteriors.

Un miracle ens fa falta ara, per descomptat!