TEMPUS FUGIT

Sembla mentida, però ja fa un any del darrer curs, de la classe postrema. La veritat és que a la Platja de Sant Joan la calor es deixava sentir en excés en juny; gairebé

La postrema classe

com ha passat o encara passa enguany, la qual cosa complicava les activitats a l'institut, amb les vacances i les Fogueres d'Alacant al girar del cantó. La calidesa de la sorra propera resultava temptadora per a tothom.

    Així les coses, va arribar la fi de curs, que per a mi era també un final de trajecte, encara que la certesa no era absoluta. Per això, de la possible darrera classe vaig fer una foto. No va ser en una aula, sinó al pati, sota la xafogor, amb un grup d'alumnes resguardats a l'ombra i la foguera acadèmica, que anava a cremar-se una hora més tard. Del fred de Vielha

Ignasi Trelis i Miriam, en la cerimònia

a la canícula de la Platja Sant Joan. Les voltes de la vida.

    Siga com siga, va ser el final i enguany he canviat de posició a l'aula, als bancs dels alumnes de l'Escola Oficial d'Idiomes, la qual cosa al principi no deixava de tenir una certa morbositat, que a la fi ha resultat productiva. Alguna cosa d'anglés he aprés!

    Si sembla llunyana la tasca educativa, que dir

L'àpat, a la Filà Vascos

de la periodística, transcorreguts més de huit anys des de la conclusió. Ho conte perquè dissabte vaig anar a un casament al saló de plenaris municipal d'Alcoi i vaig seure al darrere de la cadira que normalment ocupava a les sessions. No podia deixar de mirar-la, encara que vaig escoltar atentament les paraules de l'oficiant Ignasi Trelis i de Míriam, la xiqueta dels nuvis, Lidia i Emilio. Tots contrabandistes, per cert!

    A l'acabament, mentre plovien les felicitacions als contraents, no vaig resistir a agarrar l'esmentada cadira i

La celebració, amb la referida cadira al davant

demanar una foto, una imatge que marca una època. De seguida, entre les fotos i més enhorabones als protagonistes, sota la implacable basca alcoiana estiuenca, que et deixa aixafat com una moixama centenària, vam marxar cap a la Filà Vascos, on vam gaudir del complement habitual i necessari d'aquests esdeveniments. Per cert, entre plat i plat, recordàrem el casament d'Àngel i Paqui al Rancho Wilson, tot un símbol d'un temps espremut.

    

REVOLUCIÓ EN LA FILÀ ANDALUCES D'ALCOI

Ja es va anunciar, allà pel mes de juny, que la Filà Andaluces trauria al carrer una esquadra especial mixta en 2025, any d'alferes. Tota una novetat a les festes de moros i cristians d'Alcoi. Ara l'entitat festera va una mica o bastant més

El gran espectacle de la Filà Andaluces en l'Entrada en 2006

lluny, per causa que l'assemblea general de la vesprada del divendres 13 de setembre va aprovar que l'arrancada de l'Entrada Cristiana serà femenina i la Diana del Carbonato, també. Una autèntica revolució sense cap mena de dubte.

    Les decisions de les filaes són sobiranes i cal respectar-les, encara que en aquest cas, els acords del Divendres 13 són particularment transcendents, perquè es tracta d'una filà única, amb un caràcter especial i una antiguitat que s'apropa o supera els dos segles -és la degana del bàndol cristià- que, a més a més, ha sabut configurar un espectacle visual i musical a l'Entrada Cristiana, que el públic somia, desitja i aplaudeix. En les desfilades de l'any vinent, les festeres arrancaran l'Entrada fins al castell on hi haurà canvi, i en la Diana serà al contrari: els festers faran el principi i les components femenines, la baixada per Sant Nicolau.

    Vaig assistir a l'estrena de les esquadres de dones l'abril del 2015 -encara que, malauradament, he perdut la pràctica totalitat de les imatges d'aquell dia- i el que llavors semblava un episodi aïllat, proper a l'experiment, ara s'ha convertit en una situació normal. Aquesta afirmació no deixa de ser una interpretació personal: estic lluny del món fester des de fa anys i no conec en profunditat les interioritats del món de les Festes, encara que de vegades et trobes amb alguna notícia de primera mà, com ha passat amb aquest episodi.

    Aquesta filà, que a mi m'agrada més anomenar Contrabandistes, és, evidentment, representativa

Desfile de la filà en la Diana del Carbonato de 2008

d'una època en què els bandolers van adquirir popularitat, una popularitat tràgica en Espanya i mítica a l'estranger, on només cal fixar-se en la Carme de Bizet, i res a veure en les dolçors d'una vida romàntica com ens proposava la sèrie Curro Jiménez. Els bandolers més coneguts van morir jóvens i després de vides esvalotades. Acabaràs com Camot, diu la dita valenciana; és a dir, acabaràs malament.

    No serà el cas dels Contrabandistes, que amb el seu alferes Pepe Cortés faran espectacle i triomfaran, en un matí que promet ser intens... com també ho serà la vesprada, amb la primera alferes de la història, Ana Gisbert Mira-Perceval, de la Filà Marrakesch.