EL MIG ANY DE VARGAS LLOSA

Va ser una cosa bastant insòlita: entrevistar,

L'Entraeta de Vargas Llosa amb els Marrakesch

amb altres periodistes, a Mario Vargas Llosa en el Templete de la Glorieta d’Alcoi, enmig del Mig Any del 95 i mentre el jurat tastava les olletes del concurs. Una mica surrealista, gairebé tant com l’aventura de Pantaleón, a qui l’escriptor peruà li va encarregar muntar un bordell per als soldats al mig de la selva. De vegades, a les classes, he explicat que la mitja hora cara a cara amb ell és una de les coses més positives que tinc guardades del llarg torn periodístic (i també els minuts amb l’actriu Rafaela Aparicio, però eixa és una altra història).

A la tardor del 77 vaig entrar a la Facultat de Filologia Hispànica a Alacant i era l’època

En el concurss d'Olleta, amb Gisbert, Sanus y Vilaplana

del boom de García Márquez. De fet, el professor Manuel Moragón, en la Literatura Hispanoamericana de quart, ens va fer un bon àpat del colombià, però, encara que em vaig capficar com tothom, sempre li vaig guardar lleialtat a Mario Vargas Llosa. En la Glorieta, entre elogis de l’il·lustre convidat a la literatura d’Azorín, li vaig contar que aquell profe em va dir que Pantaleón y las visitadoras “era muy floja” -expressió textual-, la qual cosa li va treure un somriure. Tal vegada ho fora, no ho dubte, però també parlàrem de La ciudad y los perros i d’alguna cosa més. La veritat, fa trenta anys i la memòria incorpora detalls, però el conjunt és complicat.

Recorde que l’Ajuntament ens

Vargas Llosa va estrenar el llibre d'or dels Marrakesch

va informar la vespra de la visita i, en efecte, va vindre. És allò que vam comentar mesos enrere de la Mesa Festera, que el batlle Sanus tenia gran habilitat per a atraure gent d’upa, i en promocionar les Festes de Moros i Cristians. En aquest cas, amb la intervenció directa de Juan Antonio Gisbert, que en aquell temps era director general de la tristament extinta CAM, i la Filà Marrakesch. Poc importa, perquè el peruà havia estat al cap de les notícies per la candidatura a la presidència del seu país, que, malauradament, va perdre. Ho vaig pensar el primer dia i vist com van anar les coses amb el senyor d’origen japonés que va guanyar, em vaig donar la raó a mi mateix. No té molt mèrit.

En aquell temps, Vargas Llosa

Imatge de la degustació dels plats d'Olleta alcoiana

era un dels grans de la literatura mundial, que més tard va rebre el Premi Nobel, que posteriorment va agafar protagonisme pel matrimoni amb la senyora reina de les capçaleres del Lecturas i el Hola quan el que escriu era molt jove i encara més tard pel seu posicionament en el procés català. Siga com siga, va donar renom als Moros i Cristians d’Alcoi i ell mateix va viure l’experiència de l’olleta en la Glorieta i després amb la Filà Marrakesch i amb els alcoians en conjunt, perquè va desfilar en l’entraeta, al costat de Gisbert i del llavors primer tro, Alejandro Satorre*. Va ser convidat per a vestir-se en la capitania del 96, però no va ser possible**.

Siga com siga, Vargas Llosa va entrar poc després a la Real Academia Española de la Lengua amb un discurs sobre Azorín, que va ser l’assumpte cabdal de la meua entrevista, i en febrer de 2023 va guanyar la meua admiració eterna

Amb Antonio García, membre de la filà i família de Gisbert

amb la incorporació a la Academia Francesa, la qual cosa el va convertir en el primer escriptor hispanista en adquirir aquest grau. I entre tota la immensa biografia, una tarda de dissabte va gaudir del Mig Any d’Alcoi!

* Aquesta història es va produir amb posterioritat a l’alferes dels Marrakesch, que aquest any el repeteixen…

L'alferes, Ana Gisbert

amb Ana Gisbert Mira-Perceval al capdavant. No cal deduir molt: és la filla de Juan Antonio Gisbert. Coincidències dona la vida.

** En realitat, Vargas Llosa hauria gaudit d’una capitania més que interessant. De fet, una setmana abans de les Entrades de Moros i Cristians, les carrosses es van cremar en l’incendi d’una nau industrial en Sant Vicent del Raspeig. Després, en la tarda del 22 d’abril, el capità Jaume Navarro i el seu boato van rebre una pluja de confeti i aigua, perquè van caure 16 litres per metre quadrat! Tot açò va reforçar el triomf de la Filà Marrakesch.

Crèdit: Les fotos formen part de l'arxiu de la Filà Marrakesch, a excepció de l'última que és de l'autor del texte.

REVOLUCIÓ EN LA FILÀ ANDALUCES D'ALCOI

Ja es va anunciar, allà pel mes de juny, que la Filà Andaluces trauria al carrer una esquadra especial mixta en 2025, any d'alferes. Tota una novetat a les festes de moros i cristians d'Alcoi. Ara l'entitat festera va una mica o bastant més

El gran espectacle de la Filà Andaluces en l'Entrada en 2006

lluny, per causa que l'assemblea general de la vesprada del divendres 13 de setembre va aprovar que l'arrancada de l'Entrada Cristiana serà femenina i la Diana del Carbonato, també. Una autèntica revolució sense cap mena de dubte.

    Les decisions de les filaes són sobiranes i cal respectar-les, encara que en aquest cas, els acords del Divendres 13 són particularment transcendents, perquè es tracta d'una filà única, amb un caràcter especial i una antiguitat que s'apropa o supera els dos segles -és la degana del bàndol cristià- que, a més a més, ha sabut configurar un espectacle visual i musical a l'Entrada Cristiana, que el públic somia, desitja i aplaudeix. En les desfilades de l'any vinent, les festeres arrancaran l'Entrada fins al castell on hi haurà canvi, i en la Diana serà al contrari: els festers faran el principi i les components femenines, la baixada per Sant Nicolau.

    Vaig assistir a l'estrena de les esquadres de dones l'abril del 2015 -encara que, malauradament, he perdut la pràctica totalitat de les imatges d'aquell dia- i el que llavors semblava un episodi aïllat, proper a l'experiment, ara s'ha convertit en una situació normal. Aquesta afirmació no deixa de ser una interpretació personal: estic lluny del món fester des de fa anys i no conec en profunditat les interioritats del món de les Festes, encara que de vegades et trobes amb alguna notícia de primera mà, com ha passat amb aquest episodi.

    Aquesta filà, que a mi m'agrada més anomenar Contrabandistes, és, evidentment, representativa

Desfile de la filà en la Diana del Carbonato de 2008

d'una època en què els bandolers van adquirir popularitat, una popularitat tràgica en Espanya i mítica a l'estranger, on només cal fixar-se en la Carme de Bizet, i res a veure en les dolçors d'una vida romàntica com ens proposava la sèrie Curro Jiménez. Els bandolers més coneguts van morir jóvens i després de vides esvalotades. Acabaràs com Camot, diu la dita valenciana; és a dir, acabaràs malament.

    No serà el cas dels Contrabandistes, que amb el seu alferes Pepe Cortés faran espectacle i triomfaran, en un matí que promet ser intens... com també ho serà la vesprada, amb la primera alferes de la història, Ana Gisbert Mira-Perceval, de la Filà Marrakesch.