L'URÒLEG QUE TOTHOM ESTIMAVA

Què té de poètic que un uròleg canvie

El Dr. Tenza durant la festa

d'hospital cap a un nou centre? En principi, res; però de vegades les coses són distintes. Divendres, més de cinquanta persones/companyes/professionals/amigues i amics de l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi van acomiadar al doctor José Antonio Tenza Tenza. Era un tres de març, dia del seu aniversari, i nové aniversari de la seua arribada. Dia a dia.

Ara marxa cap a l'Hospital General d'Alacant, pel que sé per raons estrictament privades. Un gran fitxatge... i una gran pèrdua, per a tota la comunitat del nostre Hospital i per als seus pacients de la terra, egomet inclòs (en desembre era una veu que em conhortava en moments de molta dificultat).

El Tiro de Pichón va acollir la festa,

L'homenatjat amb un grup de participants en la festa.

el comiat, on no van faltar les llàgrimes, conseqüència d'una emoció desbordant. El protagonista va passar després un missatge de veu a la seua gent de l'hospital, veritablement emotiu.

Enhorabona per la feina, l'amistat i el tracte, i especialment enhorabona als seus pacients d'Alacant! Els ha tocat la grossa de Nadal!

Per cert, jo treballe en Alacant!!😹😹😹

L'HOSPITAL D'ALCOI PERD UN PUNTAL

En aquests temps endolats -107 morts a Alcoi per la pandèmia en el moment d'escriure aquest text- l'Hospital Verge dels Lliris d'Alcoi es disposa a perdre un puntal, una icona, per causa que es retira el seu degà, el metge/especialista més veterà: Rafael Botí Sempere.

Rafael Botí Sempere posa punt final a la seua carrera a l'Hospital d'Alcoi / Foto: M. C.

Botí va estudiar medicina en la Universitat de València i es va titular el 29 de juny de 1977. L'1 d'agost d'aquell any es va incorporar a l'Hospital d'Alcoi com a metge d'Urgències... i fins ara. No ha tingut altra destinació professional i durant quaranta-tres anys i mig ha treballat en aquest centre, on en 1981es va convertir en especialista en Otorrino... (una paraula massa llarga per a un bloc, jajaja).

Absències? Una baixa d'un mes i mig, per causa de la fractura d'un peu. "Vaig estar embenat en guix i no podia venir a treballar", ha explicat en vespres de la seua retirada. La resta del temps, sempre a l'hospital. "He gaudit en la faena, encara que ara, per la Covid, hi ha un ambient diferent, estrany", comenta.

Des d'ara, amb la conclusió del maleït 2020, toca arrancar una nova etapa. Com li arriba a tothom, després d'un cicle professional tan llarg, s'obri una certa incertesa, però segur que la família i la Filà Realistes ho gaudiran. I evidentment, també el protagonista.