LLUNA D'ESTIU

Aquests dies, hem tingut una superlluna

d'estiu que, per sort, per molta sort, he anat localitzant al poc de l'eixida, especialment anit i amb perspectiva per damunt de la Zona Alta d'Alcoi, a la vora de la Universitat Politècnica. Res d'especial, perquè ni la càmera ni els meus elementals coneixements fotogràfics -enfocar, aguantar el pols i poc més- no són per a fer miracles.

Siga com siga, les fotos tenen el seu valor,

com he comprovat recentment, mentre revisava imatges de 2000 i 2001, sense cap odissea en l'espai -per parodiar la pel·lícula-, on trobes espais i situacions oblidades i, més especialment, persones, en alguns casos amigues o familiars, que han desaparegut.

Perspectiva i nostàlgia, podríem dir!

LLUNA INSINUADA

Aquest matí, gairebé de miracle,

he pillat l'eixida de la Lluna, que -segons la IA- estava minvant, a punt d'arribar a nova, la qual cosa passarà demà. Més o menys, qüestió de pols -a fa temps que no trobe el pal de suport, que igual vaig llençar i no ho recorde-, però una imatge a la vora de l'albada amb una certa gràcia per damunt del centre d'Alcoi, per la zona on s'ha recentment fet una tala d'arbrat antic bastant significativa, però que ha passat desapercebuda!

VÀTERS GRAVITACIONALS

La nau Orió ha tornat a la Terra, sana i estàlvia, així com els quatre tripulants. Enhorabona. Està en tots els informatius del món, per la qual cosa no cal afegir res més...

Excepte que el gran problema que sembla té la indústria aeroespacial del segle XXI és una cosa aparentment tan senzilla com els vàters. Serà cosa de la gravetat, pense jo.

    Al setembre del 21, els quatre milionaris de la nau Space X es van quedar sense sistema d'evacuació de residus, o siga, sense vàters. I com s'ho feien? Va demanar un alumne de 1r ESO quan vam treballar la notícia a la classe: No ho sé, vaig contestar, com que no es pot obrir la finestra...

    Si ho porte a l'abast és perquè el problema s'ha reproduït ara amb la nau que ha portat astronautes a la Lluna, encara que sembla que en aquest cas tenien maneres de treballar l'assumpte, almenys parcialment. Cal fer servir eufemismes per a no ferir sensibilitats.

    No deixa de ser una curiositat que els grans problemes de les dues naus més importants que en mig segle han viatjat a l'espai hagen estat semblants. I encara sort que no anaven cap a Marte!

    Us adjunte el text que vam treballar a les classes de l'IES Jorge Juan, d'Alacant, en la tardor de 2021, i al final comparteix amb vosaltres el comentari que vaig penjar aquesta setmana, amb una bonica foto de la Lluna des d'Alcoi.

Space X:

Els turistes de l’espai, confrontats a un gran problema... de vàters

Els quatre primers turistes astronautes d’Space X han tornat a la Terra aquest dissabte dihuit de setembre [de 2021] a la nit, després d’haver passat tres dies en l’espai. Si el viatge ha transcorregut amb normalitat, les instal·lacions sanitàries no han resistit.

Dissabte, els quatre turistes Jared Isaacman, Hayley Arceneaux, Sian Proctor i Chris Sembroski han tornat a la Terra en haver-hi conclòs la seua missió Inspiration4. Si l’aterratge s’ha fet sense cap problema, en l’espai, els vàters no estaven operatius, com conta Space.com. El ventilador d’aspiració que havia d’eliminar els residus no estava operatiu.

L’esmentada web precisa que la càpsula Dragó està habitualment preparada per a fer viatjar els astronautes cap a l’estació espacial internacional, un trajecte que dura gairebé vint-i-quatre hores. El problema ha estat que els turistes han estat tres dies en òrbita i les instal·lacions no estaven previstes per un periple més llarg.

Font: La Dépêche.fr 21 de setembre del 2021

Traducció: M. Candela

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2026/04/lluna-revisitada.html

LLUNA REVISITADA

La Lluna, hui, des d'Alcoi

Llàstima que la situació geo-política ens haja espatllat la tornada a la Lluna, perquè allò que va passar el 1969 va ser cabdal per a la meua generació. Teníem deu anys, més o menys, i les fotos, les imatges, els cromos que corrien de mà en mà, ens van impactar. Per cert, també hi havia una guerra, la del Vietnam... que sembla molt llunyana, però respon a interessos similars.

    Per això, aquest matí, quan he vist la Lluna per sobre la xemeneia de Matarredona -una clàssica indústria tèxtil d'Alcoi, ara recuperada per Vídua de Rafael Gandia- he tractat de fer una foto, que més o menys ha resultat. No es veu la nau espacial Orió dels EUA, encara que en alguna part deu ser.

    Un moment important, transcendent,

La nau Orió aquest matí /NASA Vilaweb

i també real. Fa un parell d'anys una nau de l'Índia va fotografiar el que queda de l'Apol·lo XI, ho dic pel que fa als incrèduls, amants de les conspiracions, etc. Jo també tinc una certa devoció per les coses rares, però a altres nivells. La terra no és plana, Amstrong va trepitjar la Lluna i l'escalfament global ens deixarà sense platges.

PD. Temps enrere va haver-hi una tràgica notícia al voltant d'un dels pioners de la lluna, que comparteix amb vosaltres, per curiositat.

https://elblogdemarioc.blogspot.com/2024/06/sempre-hi-ha-dos-cadavers-de-mes-o-tres.html

Que tinguin bona lluna! Recordant aquell mític presentador gastronòmic de l'origen de TV3.

LA CONJUNCIÓ DEL DIA DEL DESCANS

La tetralogia o pentalogia festera s’ha

esgotat, pel que fa a les dates tradicionals, enguany alterades per allò de la tardana Pasqua, que, a més a més, ens ha endolat, a causa de la defunció del papa Francisco, de nom Jorge Mario, la qual cosa li dona una proximitat alcoiana. He tractat de simbolitzar aquesta successió festera amb algunes fotos, de les quals he penjat algunes.

Aquest matí, en la fugida fugaç

del tàlem, he albirat l’espai exterior i he vist la lluna conjuntada amb venus per damunt del complex lúdic de la UPV, la moderna EUITIA alcoiana. He fet alguna foto, que, amb nocturnitat i sense traïdoria, sempre té limitacions per la imperfecta tècnica del que ho intenta. No obstant això, queda un epitalami gràfic del moment, que em permet seqüenciar el dia del descans amb una imatge que té el seu punt.

Més tard he llegit que també hi havia una conjunció amb saturn, que jo no he vist o no he identificat,

perquè em sembla que l’estel superior era Venus. Avise que d’algunes coses sé alguna cosa, mentre que d’astronomia gairebé poc, així que deixe-m’ho amb una estampa de la jornada, més o menys singular.

Del dia de l’Alardo, vaig utilitzar una portada de Mortadel·lo i Filemó, al·lusiva al matí; del dia de Sant Jordi la missa del matí, que curiosament, estava dedicada a Mario Candela, desaparegut un 23 d’abril, i a Jorge E. Candela, que també ens va deixar d’hora i era el seu dia. Records, vivències familiars, que ens

acompanyen sempre.

Del dia de les Entrades, va ser la pluja, la plaça d’Espanya obscura i mullada a l’hora del capità cristià, com també a la resta de la jornada: de vesprada en va caure i molta. Del dia dels Músics, vaig repescar una imatge amb Ismael

Ortiz i Josep Maria Segura, per allò de la defunció de l’esmentat Sant Pare.

En resum, uns apuntes festers, més o menys irònics, en un any que el programa moro-cristià s’allunya en el temps. Ah! Aquest matí he escoltat, encara que desconec el nivell de veracitat, que en 2026 les Festes s’allarguen a maig per allò de l’aniversari de Sant Jordi i que es preveuen quatre dies de desfilades.

Temps al temps!

LLUNA DE SANTA ELENA

Ahir, 18 d'agost, dia de Santa Elena d'acord

amb la tradició cristiana, cap a l'hora de sopar, vaig mirar per la finestra, vers la Zona Alta d'Alcoi, i, meravella de les meravelles, la lluna estava iniciant el camí de sortida; de fet, ja es perfilava una part. Corrents, vaig buscar la càmera i, amb el suport de la barana, vaig poder fer algunes fotos, més o menys cap al sud de la Politècnica.

    Feia molt de temps que no m'ho trobava i, instintivament, vaig mirar a baix, a la dreta, a la recerca de la imatge de Josele Tortosa, que no se'n perdia una. De vegades, havies d'imaginar que hi era, perquè no el veies per la mancança de llum o ho descobries unes hores més tard, quan publicava les imatges al feisbuc.

    Ara ja fa gairebé tretze mesos que Josele ens

Josele Tortosa

va deixar de forma sobtada, però els qui estàvem pels seus voltants sempre el recordarem com l'home de la lluna, encara que la seua afició gràfica abastava més camps.

    A reveure, amic, amb el record de l'última foto de la lluna que vas incorporar a les xarxes. Quina definició més guapa vas treure!

SEMPRE HI HA DOS CADÀVERS DE MÉS (O TRES)

 SEMPRE HI HA DOS CADÀVERS DE MÉS (o tres)

1. L’ASTRONAUTA FOTÒGRAF.

L’astronauta William Anders, de noranta anys, autor d’una de les fotos més importants de la història, és a dir, aquella de la Terra vista des de la lluna durant la missió de l’Apol·lo 8 en Nadal de 1968, ha mort aquests dies… en un accident aeri. No hi havia molts detalls en la notícia que vaig llegir, simplement que aquest nord-americà pilotava un avió de col·lecció i es va estavellar al nord-oest del país. Tota una desgràcia… i una mala passada del destí. Té pebrots la cosa! Ser part de la primera nau tripulada que va anar i va tornar a la Lluna i morir al costat de casa per un contratemps, ara per ara no especificat. Poc importa. Un mort és un mort.

Per a una generació, com la vostra, que ha nascut i viu al món de la imatge i les comunicacions instantànies, una foto no passa de ser això, una foto, però aquesta va impactar. Era la primera vegada en la història de la humanitat que es podía veure la Terra des de lluny i amb perspectiva: de la sortida del Sol o d’un altre astre, a l’eixida de la Terra, mig apagada per la foscor. 

2. ELS PITONS, COM ELS COCODRILS, TAMBÉ TENEN FAM PERPÈTUA.

Recordeu que una de les primeres notícies que vam tractar a l’inici de curs va ser Els cocodrils sempre tenen fam. Sí? No? Que s’havien empassat un jugador de futbol a Costa Rica i un criador en Indonèsia? Doncs, resulta que a les serps pitó també els passa.

A finals de l’última setmana, en Indonèsia va desaparéixer una dona de 45 anys, Farida, resident en el poble de Kelempang, al sud del país. Divendres, durant la recerca, algú va veure una serp pitó de 5 metres amb una gegantesca panxa, la qual cosa resultava sospitosa. La van obrir i va aparéixer de seguida el cap de la dona. La serpent se l’havia tragada sencera, amb roba i tot, i havia començat a digerir-la.

Una mort esgarrifosa, sense cap dubte, i que ens fa pensar que pel·lícules com Parc Juràssic, tal vegada no siguen tan fantasioses: els animals carnívors quan tenen fam, tenen fam…

3. UNA GRADUACIÓ TRANSFORMADA EN FUNERAL.

Demà, dilluns 17 de juny, faré un afegit a les classes de 4t d'ESO, per causa d'una altra defunció, en aquest cas especialment dolorosa. De la mateixa manera que al nostre IES vam fer la graduació el passat dia 7, a l'IES Torre del Rey, d'Oropesa del Mar, província de Castelló, estava programada per al divendres 14, però va ser suspesa per causa d'una tragèdia. Un estudiant de 17 anys, de 4t d'ESO, va morir en la matinada d'eixe dia en caure d'una torre elèctrica, al costat de les vies de l'estació, per causes sotmeses a investigació oficial. La graduació es va canviar per un funeral, entre la consternació no sols de l'institut sinó de la població en conjunt.

Fonts: Diari Sudouest i El Periódico Mediterráneo. Traducció i adaptació: M. Candela.

Fotos: AFP i Wahyudi/AFP

IES Playa San Juan / Departament de Llengua Valenciana i Literatura/ Juny 2024

Quan el destí crida a la porta

Ara fa quaranta anys (que casualitat!, quaranta/quarantena) que el destí va cridar a la meua porta. Una tragèdia, la sobtada desaparició del meu pare, va portar un fet inesperat. El delegat de l'Agència Efe a València em va preguntar si em faria càrrec de la corresponsalia  del meu pare, en aquell temps centrada en els esports i especialment en el futbol i el C. D. Alcoyano.
Amb l'aterratge a la Lluna quan tenia deu anys, la meua generació volíem ser astronautes i coses semblants, però el món de la informació no m'ho havia plantejat mai de la vida. No entrava en els meus esquemes. Açò passava un tristament recordat 23 d'abril de 1980... i el quatre de maig debutava al Collao amb un important Alcoyano-Albacete, al costat de Lorenzo Rubio Orsi en una llotja que la premsa teníem a prop de la presidència, al costat mateix de la Comissaria (de fet, hi havia darrere dos policies nacionals de guàrdia).
Aquell partit va ser interessant, perquè l'Albacete podia ser líder, però no va passar de l'empat. Va marcar primer, però Antonio va aconseguir l'empat amb un penal amb "paradinya", una tècnica molt popular en aquella època. Va haver-hi un gros ensurt, perquè l'àrbitre el va fer repetir... i Antonio va tornar a marcar, amb "paradinya" inclosa... Buf... La crònica que vaig fer va ser per a la "Hoja del lunes de Murcia", es va guardar un minut de silenci pel meu pare i vaig destacar a Galindo i a... Antolí.
Vendrien més partits, substitucions d'estiu en La Verdad i Ràdio Alcoi, el final de la carrera de Filologia Hispànica, les històries de la mili, i la tornada a Alcoi i a la corresponsalia d'Efe amb una extensió a la informació general, al gener del 84, que seria clau per al meu futur.

Per cert, la primera notícia política o de successos que vaig enviar a Efe va tenir un efecte col·lateral: va fer enfadar a Manuel Fraga, llavors el cap suprem del centredreta espanyol. Va resultar que AP (encara faltaven anys per a convertir-se en el PP) va sofrir un problema amb la loteria de Nadal i el secretari general local va acabar emmanillat en Comissaria... En aquell temps les notícies d'Efe eren nacionals i, clar, això de "Secretario local de AP detenido por la loteria de Navidad" va córrer com la pólvora arreu d'Espanya. Temps més tard, em van contar que Fraga va telefonar fet un bou a la seu provincial d'Alacant... Doncs, Fraga, emprenyat, devia fer por encara que fos per telèfon.
Al juliol vaig entrar al diari INFORMACION, a la delegació d'Alcoi, al cantó del Pinyó, però això és una altra història.