CONCORDE

L’altra vesprada hi havia un Seat 850 blanc

aparcat en un carrer d’Alcoi; no és cap notícia: el veig sovint, però no deixa de ser un mite d’una època, d’un temps d’una felicitat diferent, més senzilla, més natural. Com també ho és o ho era el Concorde, l’avió/coet que podien gaudir els milionaris i que volava -mai més ben dit- de París o Londres a Nova York en una estoneta, al costat dels Juegos Reunidos Geyper, l'Apolo d'Avidesa, Massiel o l’arribada de l’EGB, per esmentar alguns exemples que em venen al cap.

De Concorde, pot visitar-se’n un en Toulouse, en concret al Musée Aeroscopia, al costat de l’aeroport. De fet, Anna i ho vam fer i en solitari; bé, no del tot, per què en la primera fila de seients reposava Milú,

el gos de Tintín -i també, a l’exterior, hi havia una reproducció del blanc-i-roig coet lluner del popular personatge de còmic, tot i això que al nostre temps la paraula emprada era tebeos-. L’avió impressionava per fora i més encara per dins, perquè era perceptible que això no era més que un coet amb dues ales i una vintena de seients, a tot estirar, que costaven els dos ronyons i part

del tercer. Encara no hi havia Ryanair i el low cost no estava inventat.

El final va ser molt trist amb l’accident a París ara fa vint-i-sis anys, que, coses de la realitat, no va ser per causa d’un problema amb l’avió supersònic, encara que imagine

que poc després es va aprofitar per a tancar un cicle que ja tocava i que durava vora de trenta anys. Un record emocionat per a les 113 víctimes d’aquell accident.

Aquesta introducció -no era una altra cosa- ens permet arribar a la justificació: la jubilació aquest estiu de la comandant aeronàutica

Béatrice Vialle, després de quaranta anys de carrera i que ha estat una de les dos dones que ha pilotat un Concorde (l’altra va ser la britànica Barbara Hammer). El primer vol el va fer en 2001, perquè es va veure afectada per la paralització provocada per l’esmentat sinistre, mentre que l’anglesa Hammer ho havia fet en 1993. La francesa, ara retirada, va fer l’últim vol al capdavant d’un Boeing 777-200 d’Air France.

De les notícies que he llegit aquest estiu -majoritàriament dolentes-, aquesta em va colpejar per allò que comentava al principi: el Concorde era molt més que un avió per a la nostra generació, era un símbol, un mite. Gaudeix de la jubilació, Béatrice!

SEMPRE HI HA DOS CADÀVERS DE MÉS (O TRES)

 SEMPRE HI HA DOS CADÀVERS DE MÉS (o tres)

1. L’ASTRONAUTA FOTÒGRAF.

L’astronauta William Anders, de noranta anys, autor d’una de les fotos més importants de la història, és a dir, aquella de la Terra vista des de la lluna durant la missió de l’Apol·lo 8 en Nadal de 1968, ha mort aquests dies… en un accident aeri. No hi havia molts detalls en la notícia que vaig llegir, simplement que aquest nord-americà pilotava un avió de col·lecció i es va estavellar al nord-oest del país. Tota una desgràcia… i una mala passada del destí. Té pebrots la cosa! Ser part de la primera nau tripulada que va anar i va tornar a la Lluna i morir al costat de casa per un contratemps, ara per ara no especificat. Poc importa. Un mort és un mort.

Per a una generació, com la vostra, que ha nascut i viu al món de la imatge i les comunicacions instantànies, una foto no passa de ser això, una foto, però aquesta va impactar. Era la primera vegada en la història de la humanitat que es podía veure la Terra des de lluny i amb perspectiva: de la sortida del Sol o d’un altre astre, a l’eixida de la Terra, mig apagada per la foscor. 

2. ELS PITONS, COM ELS COCODRILS, TAMBÉ TENEN FAM PERPÈTUA.

Recordeu que una de les primeres notícies que vam tractar a l’inici de curs va ser Els cocodrils sempre tenen fam. Sí? No? Que s’havien empassat un jugador de futbol a Costa Rica i un criador en Indonèsia? Doncs, resulta que a les serps pitó també els passa.

A finals de l’última setmana, en Indonèsia va desaparéixer una dona de 45 anys, Farida, resident en el poble de Kelempang, al sud del país. Divendres, durant la recerca, algú va veure una serp pitó de 5 metres amb una gegantesca panxa, la qual cosa resultava sospitosa. La van obrir i va aparéixer de seguida el cap de la dona. La serpent se l’havia tragada sencera, amb roba i tot, i havia començat a digerir-la.

Una mort esgarrifosa, sense cap dubte, i que ens fa pensar que pel·lícules com Parc Juràssic, tal vegada no siguen tan fantasioses: els animals carnívors quan tenen fam, tenen fam…

3. UNA GRADUACIÓ TRANSFORMADA EN FUNERAL.

Demà, dilluns 17 de juny, faré un afegit a les classes de 4t d'ESO, per causa d'una altra defunció, en aquest cas especialment dolorosa. De la mateixa manera que al nostre IES vam fer la graduació el passat dia 7, a l'IES Torre del Rey, d'Oropesa del Mar, província de Castelló, estava programada per al divendres 14, però va ser suspesa per causa d'una tragèdia. Un estudiant de 17 anys, de 4t d'ESO, va morir en la matinada d'eixe dia en caure d'una torre elèctrica, al costat de les vies de l'estació, per causes sotmeses a investigació oficial. La graduació es va canviar per un funeral, entre la consternació no sols de l'institut sinó de la població en conjunt.

Fonts: Diari Sudouest i El Periódico Mediterráneo. Traducció i adaptació: M. Candela.

Fotos: AFP i Wahyudi/AFP

IES Playa San Juan / Departament de Llengua Valenciana i Literatura/ Juny 2024