CONCORDE

L’altra vesprada hi havia un Seat 850 blanc

aparcat en un carrer d’Alcoi; no és cap notícia: el veig sovint, però no deixa de ser un mite d’una època, d’un temps d’una felicitat diferent, més senzilla, més natural. Com també ho és o ho era el Concorde, l’avió/coet que podien gaudir els milionaris i que volava -mai més ben dit- de París o Londres a Nova York en una estoneta, al costat dels Juegos Reunidos Geyper, l'Apolo d'Avidesa, Massiel o l’arribada de l’EGB, per esmentar alguns exemples que em venen al cap.

De Concorde, pot visitar-se’n un en Toulouse, en concret al Musée Aeroscopia, al costat de l’aeroport. De fet, Anna i ho vam fer i en solitari; bé, no del tot, per què en la primera fila de seients reposava Milú,

el gos de Tintín -i també, a l’exterior, hi havia una reproducció del blanc-i-roig coet lluner del popular personatge de còmic, tot i això que al nostre temps la paraula emprada era tebeos-. L’avió impressionava per fora i més encara per dins, perquè era perceptible que això no era més que un coet amb dues ales i una vintena de seients, a tot estirar, que costaven els dos ronyons i part

del tercer. Encara no hi havia Ryanair i el low cost no estava inventat.

El final va ser molt trist amb l’accident a París ara fa vint-i-sis anys, que, coses de la realitat, no va ser per causa d’un problema amb l’avió supersònic, encara que imagine

que poc després es va aprofitar per a tancar un cicle que ja tocava i que durava vora de trenta anys. Un record emocionat per a les 113 víctimes d’aquell accident.

Aquesta introducció -no era una altra cosa- ens permet arribar a la justificació: la jubilació aquest estiu de la comandant aeronàutica

Béatrice Vialle, després de quaranta anys de carrera i que ha estat una de les dos dones que ha pilotat un Concorde (l’altra va ser la britànica Barbara Hammer). El primer vol el va fer en 2001, perquè es va veure afectada per la paralització provocada per l’esmentat sinistre, mentre que l’anglesa Hammer ho havia fet en 1993. La francesa, ara retirada, va fer l’últim vol al capdavant d’un Boeing 777-200 d’Air France.

De les notícies que he llegit aquest estiu -majoritàriament dolentes-, aquesta em va colpejar per allò que comentava al principi: el Concorde era molt més que un avió per a la nostra generació, era un símbol, un mite. Gaudeix de la jubilació, Béatrice!

ANDORRA, PARADÍS DEL RADIOCASSET, EL SUCRE I EL TABAC

Ahir, dilluns, era festiu en França -la Pentecôte- i va coincidir amb l'obertura de fronteres a Andorra. Resultat? A les dues del matí hi havia gent a les portes dels magatzems de Pas de la Casa -el poble més a prop de Toulouse, per exemple- fent cua per a comprar... especialment tabac i també alcohol.

Carretera de Pas de la Casa / Captura Météo Pyrénées

Els últims anys, com ja vaig relatar anteriorment, els francesos es desvien cap a Espanya, especialment Irun, Vall d'Aran -hi ha un gran supermercat a Les, a 3 kilòmetres de la frontera- i sobretot La Jonquera, que és un empori econòmic comercial per a comprar. Però, la frontera espanyola encara roman tancada i cal anar a Andorra. La diferència és significativa: la compra en Andorra està molt restringida, mentre que en Espanya, per això de la Unió Europea, les quantitats poden ser molt importants.

Pas de la Casa /Arxiu Wikimèdia Commons.

A les dues del matí cues i a les deu, sis kilòmetres d'embús per la carretera que puja des del túnel de Puymorens. Qui no recorda els temps en què els espanyols, la generació dels nostres pares, hi anaven amb objectius tan lloables com comprar el radiocasset per al Seat 850, sacs de cinc quilos de sucre -herència traumàtica del racionament- i una mica de tabac i alcohol.

Hi havia els autobusos que s'organitzaven i es viatjava en un cap de setmana llarg, en un tancar i obrir d'ulls. Una vegada em van contar que un bus de iaies d'una parròquia d'Alcoi va ser aturat a la frontera i, per alguna raó ignota, les van fer buidar-lo i portar al lloc fronterer tot allò que havien comprat... La imatge de les majors arrossegant els sacs de sucre no deixa de tenir el seu punt, vist des de la distància.

Tot això es va acabar, Espanya es va modernitzar i podies comprar tot allò que volies i Andorra va anar quedant com un destí d'esquí o turisme en general, però ja no de compra. Ara són els francesos, perquè un paquet de tabac costarà en novembre 10 euros, la qual cosa ha estat un objectiu polític dels governaments d'Holland i Macron. I el pastís fabricat en Marsella, que molts francesos beuen com aquí els nadons els biberons, costa fins a 6 euros menys per ampolla...

Coses de la vida, o de l'evolució social...