LLUNA INSINUADA

Aquest matí, gairebé de miracle,

he pillat l'eixida de la Lluna, que -segons la IA- estava minvant, a punt d'arribar a nova, la qual cosa passarà demà. Més o menys, qüestió de pols -a fa temps que no trobe el pal de suport, que igual vaig llençar i no ho recorde-, però una imatge a la vora de l'albada amb una certa gràcia per damunt del centre d'Alcoi, per la zona on s'ha recentment fet una tala d'arbrat antic bastant significativa, però que ha passat desapercebuda!

Albada a Alcoi

Va ser una mentida perquè, ahir dimarts, el sol no va acabar eixint per damunt d'Alcoi, per la qual cosa tot va quedar en una albada, una albada vermella profunda, del color de la sang esclatada a doll. Els núvols van tapar l'astre rei i, més tard, vam tenir un dia de primavera: ara fa sol, ara plou, ara refresca, ara torna a ploure... Per un minut, no obstant això, el cel estava meravellós i per pura casualitat la càmera el va recollir amb certa nitidesa (i això gairebé mai és així) des del balcó del confinament, que segueix encara que no ho semble.