EL JUBILEU DE LA JUBILACIÓ INESPERADA

Doncs, Així és la vida, Carlota. Aquest

títol de Gemma Lienas, una de les escriptores que més a gust he descobert i llegit en l'etapa professional docent, em serveix per a argumentar allò que, molt breument, us vull explicar: he arribat a la jubilació, al moment culminant de la vida on la societat t'eximeix del món laboral.

    A més a més, ha estat una sorpresa, un fet inesperat, que no cal que detalle aquí, però que té a veure en la

puta mili. Vaig enviar un article al Diario INFORMACION que, com sabeu, ha estat casa meua durant 32,5 anys, i com que l'ha publicat, doncs us remitix a aquest text. És trist en alguns aspectes, perquè parle d'amics que no han arribat al moment de la retirada o l'han gaudida molt poc. Entre aquest col·lectiu, no vaig parlar de l'enyorat Josele Tortosa i ara aprofite per a recordar-lo novament.

    Així per començar, he tornat a l'Escola d'Idiomes d'Alcoi: el mur pinkfloià infranquejable que ha estat tota

la vida per a mi l'anglés, que ara tracte d'encarar amb prudència. Allí he retrobat vells coneguts com ara Rafa Botí, Jorge Sedano, Antolí, i també Sílvia Botella, entre molts d'altres.

    I prou. Us penge algunes fotos actuals i retrospectives i, com he dit, podeu llegir l'article en l'enllaç al diari. Continuaré escrivint al blog perquè vull contar aquelles coses que tinc pendents o que simplement passen, però amb tranquil·litat i amb moderació, una qualitat que fa molta falta en aquesta societat contemporània que ens ha tocat viure.

    Salutacions... I per molts anys!

https://www.informacion.es/opinion/2024/11/20/final-puta-mili-valuosa-111880071.html

Imatges: Primera classe en Vall d'Aran, la darrera a l'IES Platja Sant Joan i la mili, en aquest cas al dormitori a l'antiga caserna d'Intendència, en Barcelona.

LLUNA DE SANTA ELENA

Ahir, 18 d'agost, dia de Santa Elena d'acord

amb la tradició cristiana, cap a l'hora de sopar, vaig mirar per la finestra, vers la Zona Alta d'Alcoi, i, meravella de les meravelles, la lluna estava iniciant el camí de sortida; de fet, ja es perfilava una part. Corrents, vaig buscar la càmera i, amb el suport de la barana, vaig poder fer algunes fotos, més o menys cap al sud de la Politècnica.

    Feia molt de temps que no m'ho trobava i, instintivament, vaig mirar a baix, a la dreta, a la recerca de la imatge de Josele Tortosa, que no se'n perdia una. De vegades, havies d'imaginar que hi era, perquè no el veies per la mancança de llum o ho descobries unes hores més tard, quan publicava les imatges al feisbuc.

    Ara ja fa gairebé tretze mesos que Josele ens

Josele Tortosa

va deixar de forma sobtada, però els qui estàvem pels seus voltants sempre el recordarem com l'home de la lluna, encara que la seua afició gràfica abastava més camps.

    A reveure, amic, amb el record de l'última foto de la lluna que vas incorporar a les xarxes. Quina definició més guapa vas treure!

Zafarrancho en Riquer

Esta tarde se ha registrado una curiosa operación en el cauce del Riquer, en Alcoy, cuando una enorme grúa de Català ha cargado y depositado una excavadora en el río... Una imagen curiosa, posible desde el balcón porque, aunque a veces no lo parezca, seguimos confinados...

Un momento de la operación /Foto: M. Candela

PD. Aquest matí han fer l'operació inversa, amb la recuperació de la màquina, que el nostre amic Josele Tortosa ha enregistrat en vídeo.