Han passat molts anys, molts, però allò de Los viejos guerreros nunca mueren té significat complet quan donem un cop d’ull cap al Centre d’Esports d’Alcoi, tal com s’ha pogut comprovar recentment arran d’una trobada o retrobada a la casa de Miguel Valor, amb el Postiguet alacantí com a testimoni mut.
És hi va parlar d’esports, evidentment, però també de política, de l’Ajuntament, de la visita d’Adolfo Suárez, dels maldecaps de les campanyes de Trillo, d’episodis de la història alcoiana, com l’enfonsament del poliesportiu Francisco Laporta el 13 de gener de 1980, i de la CAPA i la CAM, però igualment es van contar anècdotes més o menys inconfessables que donarien per a omplir una enciclopèdia Salvat per fascicles.
 |
| Santi Botella i Octavio Fuentes |
Mentre passàvem el corredor, entre una exposició de pintura alacantina i alcoiana, amb tots els noms que podem suposar i alguns que jo desconeixia -de literatura en sé una mica; de pintura estic més bé peix- i arribàvem a la terrassa, amb la sinuositat gairebé camellística de Tabarca al Fons, a poc a poc van arribar els membres de la trobada. El primer, sense la moto, Santi Botella; darrere, Miguel Sarasa, i a continuació, Octavio Fuentes i Paco Couñago, que no és estrictament de la primera generació del Centre d’Esports, però sí dels pioners en la gestió i promoció esportiva, en part per la seua tasca en les activitats socials de l’extinta i enyorada CAPA (com també ho és la CAM).
 |
| Històrica foto dels pioners del Centre d'Esports / Arxiu Miguel Valor |
Valor va reaparéixer amb àlbums de
fotos, des de la prehistòria -Miguel en la puta mili, per citar-ne una-
fins a l’actualitat més o menys contemporània, com l’homenatge que l’Ajuntament
d’Alacant li va fer en deixar -no cal entrar en detalls mòrbids- l’Alcaldia. I
tot això entre els comentaris, les anècdotes, en bona part a càrrec de Sarasa,
del que jo coneixia poc aquest vessant. Es va recordar, evidentment a Antonio
Pérez Francés, del Tir amb Arc; a Santi Blanquer, que sempre
continuarà enganxat a la bicicleta; a Eduardo Latorre i a Jordi Valor
Coloma, president del Club Ajedrez Alcoy i destacat membre de la junta del
Centre d’Esports. Per descomptat, Rafa Priego va ser protagonista de rememoracions
esportives i socials.
Tot això, mentre es mirava una
foto d’aquelles que et fan pensar “que jóvens érem” i es parlava de tot i de res,
com de la imatge de l’alcalde Alberto Emilio Garcia saludant-se amb Suárez
o aquella de la celebèrrima baixada a la Cova Juliana en les 24 Hores de 1980,
on el també enyorat Josep Albert Mestre va mostrar la seua predisposició
a cantar el Cara el Sol o el que fos necessari per a eixir del pou on
estava encallat.
Una celebració informal, però
seriosa, una revisió d’aspectes desconeguts -i millor que romanen així durant
els cinquanta anys reglamentaris dels secrets d’estat- de
la història, no sols
esportiva, sinó social i política, de la ciutat i la província d’Alacant, en tant Couñago gairebé plorava mentre passàvem per la plaça Pius XII,
on estava la seu de l’obra social de la CAPA i on es jugaven els campionats
d’escacs. La tasca més complicada la va tenir Santi Botella, que va veure’s en
l’obligació de trobar aparcament, la qual cosa es va resoldre favorablement, en
tant recordàvem a un altre incombustible de les motos, recentment desaparegut: Paco
Desamparados.
Autofoto de Mario Candela, Miguel Sarasa i Miguel Valor
Ah! Amenacen de repetir
l’experiència. Per si de cas, portaré la gravadora!
Platja Sant Joan / 31 d’agost de 2021
