Mostrando entradas con la etiqueta Gregorio Coloma. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Gregorio Coloma. Mostrar todas las entradas

martes, 16 de diciembre de 2025

ANTONIO REVERT, EL CRONISTA DEL BURGO

Aquí comparteix amb vosaltres un simbòlic article que es va publicar diumenge al web del Diari INFORMACIÓN, unes ratlles per a recordar a quelcom de bo, de gran persona, d'il·lustre persona, que ens va deixar dissabte 13 de desembre, a 95 anys.

Això sí, us deixe la foto completa, amb Antonio Revert, Paco Alba i egomet, que va fer X. Terol en 1989.

EL CRONISTA DEL BURGO

En vísperas navideñas, la vida nos ha dejado sin Antonio Revert Cortés. A los 95 años y muy poco después que sus colegas profesionales y amigos Gregorio Coloma y Vicente Boronat, Alcoy pierde un nuevo hijo ilustre, con una trayectoria difícil de concretar en un espacio limitado, pero que los lectores de INFORMACIÓN recordarán perfectamente por los años que nos animó los domingos con sus mordaces y pulcras columnas, en gran parte recogidas en los libros Crónicas del burgo I y II.

            Marido y padre de

familia numerosa, Revert compaginó su profesión judicial como procurador -aunque también era abogado, registrador de la propiedad, bibliotecario de Alcoy, etc.- con una trayectoria cultural que le llevó no sólo a publicar numerosos libros sino a colaborar en la promoción de entidades culturales, como La Cazuela, por ejemplo. La Historia de Alcoy de Julio Berenguer incluye 65 citas bibliográficas de obras de Revert y estoy seguro de ello porque acabo de contarlas. Retratos al minuto, El maquinismo en Alcoy, Un industrial textil: Anselmo Aracil, son algunos de sus libros, sin olvidar su sainete festero: Si la teua filà no t’apanya, apunta’t a la Llaganya.

            Como procurador, intervino en una profusión de casos que figuran en los libros de historia, junto con miles de procedimientos judiciales rutinarios. Valga como muestra el doble crimen del Hotel Comercio, a cuya reconstrucción acudió in situ. Tengo anotado su testimonio verbal de aquel acto, sus impresiones.

            También está el político, el presidente local de la UCD, que anteriormente, en el franquismo, había acudido a sesiones clandestinas en la Librería Brotons. Solía contar en los cafés matutinos que fue el último en abandonar el barco centrista: él entregó las llaves de la sede cuando el partido de su admirado amigo y mentor Adolfo Suárez se desmoronó. Luego siguió la política, pero más en segundo plano, en el café matutino con los amigos en el Bar Ideal, cercano a su despacho profesional.

Lo dicho. imposible sintetizar en unas líneas toda una vida, con una actividad profesional y cultural incesante, imparable.

Un abrazo a toda la familia.

miércoles, 13 de agosto de 2025

CONTRACRÒNIQUES

Quatre, quatre programes, d'abril a juliol, m'han permés recuperar una antiga col·laboració amb Ràdio Alcoi, sota el títol de Contracròniques. Temes diversos, que han interessat a l'equip de l'emissora i que, evidentment, em motivaven. Avantatges de la retirada del bullit mundà, una traducció que he trobat de l'etern vers de fra Lluís de Lleó, escrit fa una pila d'anys.

    Així, hem parlat de dos persones que m'eren molt pròximes, com són els advocats Gregorio Coloma i Vicente Boronat, que van abandonar aquest món a principis d'any.

Foto Ràdio Alcoi / M. Vicedo
Igualment, hem analitzat les repercussions del fenomen ovni en la comarca, amb especial menció a la Base Aitana i al fet que va passar entre Benasau i Benilloba.

    Més tard, hem comentat la possibilitat d'aconseguir un crim perfecte, de la qual cosa tenim coses que contar a Alcoi. Algú ha triomfat? Un criminal en sèrie va estar molt a prop, però Isabel-Clara Simó va arribar-hi, en la creació literària.

    I ja ficats en la xafogor estival, hem reflexionat al voltant d'allò que va passar amb el pont Fernando Reig fa nou anys i d'allò que va poder ocórrer.

    De tot açò us deixe els enllaços amb els programes, que coordina la periodista Maribel Vicedo, i que confiem que tinguen continuïtat a partir de la tardor. Sempre queda alguna idea damunt taula.

Bon estiu!


https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/04/23/contracroniques-advocats-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/05/09/contracroniques-un-incident-ovni-entre-benasau-i-benilloba-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/06/09/contracroniques-el-crim-perfecte-radio-alcoy/

https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2025/07/30/contracroniques-el-cataclisme-del-pont-atirantat-radio-alcoy/


miércoles, 20 de abril de 2022

UNA RIUADA INFINITA DE PERSONES I ESPECTACLE

Buf! Normalment, llençar un
Imatge d'una formació cristiana en les Entrades 2019 / M. Candela
 cop d’ull a les fototeques particulars acostuma a ser una activitat amb sentiments contradictoris, perquè agrupen moments de celebració, de vida viscuda en plenitud, amb la recuperació de persones que ja no hi són. Aquest sentiment s’ha desbordat els últims temps per raó del cataclisme sanitari que hem viscut i que encara patim. No ho oblidem: cada dia mori gent per la maleïda COVID-19, a banda de qui també ho fa per raó d’edat o per malalties sobtades, completament inesperades i dolorossíssimes, com l’exemple que hem tingut en vespres de la Glòria, que va passar a ser un dia de dol.

Mirar, doncs, la fototeca ara és complicat, encara que l’esperit d’aquest article -o hauria de dir, entrada de bloc?- no va per aquest camí. A les portes de la trilogia, he revisat les fotos del 4 de maig de 2019, Dia de les Entrades d’Alcoi. Per raó de faena, em vaig perdre les de 2018 i un any més tard vam decidir seguir una estona l’espectacle, que finalment vam gaudir en un 75%.

El grup anterior, un detall / M. C.
    Cap persona podia pensar llavors que tardaríem tres anys a tornar-lo a veure, a sentir. I, no obstant això, així ha estat.

Recorde d’aquella jornada de 2019 l’ambient a la balconada de ca ma mare, en Sant Nicolauet, amb la família; després vam seure a la porta una estona, en cadires de segona fila, encarats al balcó de Xelo i Rafa i les respectives famílies. El d’enfront, és un immoble de tradició Realista… ha ha ha… Vam veure una estona la desfilada i vam pujar al balcó. Més tard, vam descendir fins a País Valencià a cals Alba, on vam riure, vam xafardejar, vam veure i aplaudir les desfilades, vam dinar, vam prendre café, vam tornar a aplaudir… És a dir: un dia de les Entrades. 

En una ocasió em van contar

Carrossa de Dames de Sant Jordi en les Entrades 2019 / M. C.


que en el despatx de
Gregorio Coloma i Antonio Revert en Sant Nicolau, tots dos i l’enginyer Roberto Garcia Payá es van fumar una caixa d’havans… I a penes van veure res de les Entrades; només escoltaven la música i sentien l’ambient: van xarrar i xarrar i xarrar… i fumar i fumar i fumar, supose… Crec que igualment hi havia algun conyac de bon any. Em sembla que també hi era el bisbe Rafael Sanus -eren una colla de companys d’estudis i amics des de xicons-, però la memòria no arriba a tant.
Un original muntatge a l'Entrada Mora / M. C

No puc confirmar-ho.

Cadascú mana en sa casa, la qual cosa vol dir que viu les Entrades a la seua guisa.

El pensament que tinc de l’Entrada de 2019 és de gent, i més gent, i més gent encara. Una banda de 150 músics -aquella de l’esquadra centenària dels Bequeteros-, un grup d’acompanyament d’un càrrec on hi havia un nombre inabastable de fèmines: jo en compte més de dues-centes i promet que no he trucat la foto. Una riuada infinita de persones, amb ordre i formació rigoroses, des de les deu del matí fins a la conclusió, que imagine va ser més tard de les nou de la nit.

Com deia aquella pel·lícula de John Wayne, l’espectacle més gros del món.

Foto de record de les Entrades 2019 / M. C.

Aquest és el sentiment que roman tres anys més tard i que de segur es repetirà el 22 d’abril, encara que la previsió meteorològica ha ruixat hui mateix les expectatives d’una jornada solellosa i brillant, com aquella del 2019.

Bona Festa!