(Non stop)
Brian Aldiss 1958
…………………………….
Un clàssic de la ciència-ficció, sense cap dubte. Un dels grans relats que van contribuir a la consolidació del gènere dintre del món literari, més enllà de les novel·les de consum, a l’estil de l’oest, les d’espies o les romàntiques, d’una qualitat més o menys qüestionable, o d’una finalitat que no va més enllà de la lectura en un temps on la tele -ni, per descomptat, el mòbil, l’ordinador o Netflix- no existia i, en conseqüència, les opcions de l’oci eren altres.
La recerca d’aquesta novel·la en la xarxa ofereix una infinitat d’aportacions, algunes molt interessants, amb referències a Robert Heinlein i altres autors pioners d’un subgènere molt concret: el viatge interminable, el viatge sense destí, o amb un objectiu oblidat, amb el que arranca el Viatge Final de Brian Aldiss.
Sembla, pel que sabem del pròleg i del que l’autor va desvelant a les primeres pàgines, que estem davant d’una societat amb un nivell de civilització molt baix, generada a partir de la decadència d’una altra major. Tot indica que hi ha una nau, on, generacions enrere, va començar un viatge a les estrelles, però la decadència es va imposar, la civilització es va perdre, i ara, en un futur llunyà d’aquella societat, les tribus tracten de sobreviure en un medi complex i hostil, format per corredors replets de pònics, que se suposa són antics cultius que s’han expandit per tot arreu. És una societat gairebé prehistòrica, encara que les descobertes d’objectes “antics”, en moltes ocasions incomprensibles, permeten cert luxes, com ocorre amb els atomitzadors.
- Primera part: Els Quarters
La tribu Greene
La novel·la comença amb la tribu Greene, creada dos generacions enrere per l’avi Greene, que habita un fragment de l’àrea que es coneix com a Camins morts. El seu indret són els Quarters i “a cap dona no li era permés de sortir sola de la zona de la tribu”, la qual cosa suposa una evident pèrdua de drets de la muller, sempre que es produeix un retrocés en la civilització.
Personatges
- El personatge principal inicial és Complain, un caçador, amb la seua dona Gwenny, que l’acompanya a fora, a la caça, però és raptada per dos homes barbuts, mentre un altre els protegeix i dispara una fletxa al marit, que els persegueix. En aquesta sortida han vist un home estrany i han detectat signes d’una nova tribu, que s’ha instal·lat en les proximitats.
- Un altre personatge és el sacerdot Henry Marapper, que conta la teoria que “vivim en una nau” que “es mou d’una punta a l’altra del món”, però poca gent ho creu.
- També es sospita que hi ha pobles misteriosos a Proa, gent misteriosa i poderosa i que es creu que conquesta els embulls de pònics.
- Altres éssers: mutants infrahumans, ermitans; intrusos, sobrenaturals, “creats de manera sobrenatural a partir dels embulls en descomposició”; gegants, de qui es diu que en un altre temps el món era seu, així com els objectes que es descobreixen.
- Darrere de tot: Déu (“no tant una figura com un símbol”).
- Ozbert Bergass: pare de Gwenny, home molt poderós en una altra època, que té moltes dones i conta que el seu pare va trobar una armeria dels gegants, una sala plena d’atordidors, en un punt que sembla és una àrea de gravetat zero.
Història
Marapper demana Complain d’escapolir-se amb altres quatre, amb l’objectiu de “dominar la nau completament” i revela que ha trobat “la clau del poder”: un manual d’aquelles recopilacions de lectures que utilitzaven els antics gegants. Inclou un element fonamental: un mapa de la nau on s’indica la sala de control.
El sacerdot es traït i han de matar a Zilliac, ajudant del Tinent, i al guàrdia i s’amaguen a casa del sacerdot, plena d’objectes dels gegants: fins i tot una caixa d’ampolles de xampú.
- Segona part: els camins morts.
Marapper mata el guàrdia de la barrera i marxa amb Complain, Roffery, Fermour i Wantage (una mena de “boig” que conta històries i llegendes a xiquets i adults). Baixen al nivell inferior pel forat d’un antic ascensor.
L’objectiu del sacerdot és buscar al conductor/capità de la nau, “on sigui que es trobe amagat”. Vol matar-lo i prendre el control de la nau, que, d’acord amb el plànol, té forma d’ou allargat, amb la part central cilíndrica i els extrems esmussats.
Roffery veu dos gegants i arriba a la “piscina” amb Complain al darrere. Després d’un incident i una lluita, Complain es converteix en presoner dels gegants, que són bones persones i que anomenen “atabalats” als membres de les tribus de la nau.
Durant l’empresonament, arriba un grup de rates evolucionades, intel·ligents, que porten un conill en una gàbia, que és telèpata i li fa preguntes.
Més tard, el gegant Randall el porta per uns conductes fins als camins morts., mentre Wanaber embogeix i els guardes de Proa el maten d’una fletxa.
- Tercera part: Proa
Proa és un lloc sedentari, sense mosquits ni pònics: una mena de regió, per la seua proporció.
El col·lectiu és més civilitzat, disposa de més mitjans, però també tenen carències, enemics i problemes.
A més, coneixen el concepte de nau, però no han trobat la sala de control.
Igualment, saben que existeix una raça nova, enemiga: els intrusos.
Amb el mapa, Marapper es condueix a la sala de control, però està buida. No hi ha res.
Els habitants de Proa es fan una prova i detecten que Roffery és un intrús, mentre que a Complain i Marapper els accepten i els donen una cambra i menjar: tenen café, peix… una alimentació bastant normal.
* El conseller Tragonnin els explica que han aconseguit informació de la nau. Va partir del planeta Terra en una expedició que va arribar al planeta Nova Terra (tècnicament, Procion 5) i se’n va tornar, però va ocórrer un cataclisme. Saben que la distància és d’onze anys-llum i que viatgen des de fa vint-i-tres generacions, però no saben quan arribaran. Són, teòricament, sis generacions de viatge.
Mentrestant, Complain ha vist una rata que escolta el relat de Tragonnin.
* La banda d’en Gregg té por de nous enemics i vol un acord amb Proa, per la qual cosa envien Complain i la inspectora Vyann a negociar. Ens assabentem que en Gregg és el germà boig de Roy, que va marxar dels Quarters.
* Vyann li roba un diari del capità Gregory Complain, que va ser el primer de la nau en el viatge de tornada a la Terra.
* El que va passar va ser que van renovar l’aigua de la nau amb altra, fresca i neta, de Nova Terra, però que portava amagada un virus que va causar ràpidament una epidèmia (“la febre dels nou dies”) que matava animals i persones, i que va degenerar l’ambient en la nau (poc ocupada, perquè la major part de la gent havia romàs al planeta. El capità es va veure obligat a tancar les portes d’accés al passadís principal, entre altres qüestions perquè els pònics havien mutat i s’expandien sense control per la nau.
* El virus, normalment, també haurà afectat els colons de Nova Terra, mentre Vyann esbrina que porten vint-i-tres generacions de viatge de tornada.
* Troben una arma que en realitat és un làser, amb la qual obren la paret i troben la sala de control, que té una panoràmica de “dos-cents setanta graus de la coberta transparent d’observació”.
- Quarta part: Quelcom grandiós.
* Les descobertes es succeeixen una rere l’altra i troben una panoràmica este·llar amb un planeta molt a prop, mentre Vyann anuncia que el seu objectiu és abandonar la nau, siga com siga.
* La trobada dels corredors laterals, anomenats “galeries d’inspecció”, resulta fonamental. S’obren amb uns anells octogonals i Marapper en tenia un que havia trobat.
* El conseller Zac Deight captura Complain, li furta l’arma i planeja matar-lo. Parla per telèfon amb Curtis, “el líder dels gegants”, i li explica la situació. Complain el deixa fora de joc amb l’atordidor.
* Tragonnin afirma que el planeta que es veu és la Terra, mentre Complain ho nega per les generacions transcorregudes.
* Els gegants i els intrusos vénen del planeta, però no poden tornar-hi mentre no vinga una nau a buscar-los, segons conta Deight sota la tortura del sacerdot.
* Mentre Gregg i els soldats de Proa destrueixen la nau en el seu intent de trobar els gegants: el navili es descompon i tot comença a fallar. Tot açò fa que Curtis quede aïllat en la Coberta 20 i no pot parlar amb la central Ca Menor, que està al planeta (Ca Major, és la nau).
* Així, es descobreix que la nau va tornar de Procion, però no contestava les cridades des de Terra, que va enviar una nau a explorar. La descoberta va ser que el virus havia mutat les persones, que ara eren més baixetes -al voltant d’1,50 metres- i la duració de la seua vida era d’un 25% de la que havia d’haver estat, per les modificacions generades pel virus. Per això de cada quatre somnivigílies, una és de foscor (originalment, les quatre eren un dia, i la foscor era la nit i el temps que es dedicava al manteniment de la nau pels tècnics).
* Els terraqüis van remolcar la nau a òrbita i la van deixar allà, inclosos els ocupants. Els van enviar mestres, metges, antropòlegs i sacerdots, per a millorar les seues condicions de vida, i els gegants es dediquen a fer reparacions en la nau (per això Complain els troba a la piscina); paral·lelament, a Terra es fan investigacions per tractar de revertir la mutació.
* Finalment, les “arnes” (=polillas), que són moderadament telèpates, desencadenen el Dispositiu d’Emergència Definitiu i la nau es divideix en huitanta-quatre seccions, que naveguen aïlladament.
* Vyann diu al final que: “Ara no tindran cap més remei que tornar-nos a la Terra”.
……………………………….
Aquesta és la primera novel·la de Brian Aldiss, que utilitza la ciència-ficció com a metàfora de la vida: els homes atrapats en un cos, en una terra, en un planeta, i amb les preguntes eternes: qui sóc? D’on vinc? On vaig? Amb dimensions diferents, la humanitat general busca el seu futur en un viatge a un altre planeta, mentre la reduïda -que són Marapper, Complain i la resta- va darrere del seu en l’espai restringit i immutable d’allò que resulta ser una nau, encara que per a molts és un mite fins al final.
Una lectura molt interessant, on la ciència-ficció és una mera excusa per a preguntar-se per la realitat de la vida de l’home, les seues perspectives i la seua destinació.
I en 2021 no podem deixar de pensar on ens condueix la Covid-19: totes les seqüeles que patim, són mutacions?
I fins ací.*
Mario Candela
Baradello Gelat/ agost 2021
*Fotos: 1. Brian Aldiss (amb llicència Wikimedia Commons) 2. 3. i 4. Portades de les edicions en català, anglesa i nord-americana.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
