CRANCS DE PASQUA

De tradicions de Pasqua, tothom en gaudeix. Per tot arreu de les terres cristianes. Ara, més o menys celebrem la Setmana Santa, la Quaresma, el dejuni, l’abstinència, la Pasqua, etc. Jo, dissabte a la nit, a la platja Sant Joan, em vaig adormir entre els càntics megafònics de la vigília de resurrecció de mitjanit que, per cert, en cap moment em van resultar molests. El retor de la parròquia de Sant Pere, Rubén, fa les homilies amb altaveus i li n’he escoltat moltes, en general acurades.

Nosaltres, els alcoians, tenim la Glòria, el gros pregó dels moros i cristians, però com el conjunt dels valencians

Plat de crancs de Martinique

també saboregem la mona, una coca amb ou en el centre. Per què? Com em va explicar el professor & periodista Alfons Pérez fa un parell d’anys l’ou era part de la gallina, doncs era carn, doncs… prohibit. I per això la vam afegir a la coca pasqual.

En altres indrets, el protagonisme és de la xocolata, siga amb pastís o amb ous amb la forma del conill de la tele, per posar un exemple. Més enllà, els amaguen al jardí perquè els xiquets els troben… de tot, a la fi. I en les Antilles, mengen crancs, especialment el dilluns de Resurrecció.

Sembla que durant la colonització del Carib, als esclaus nadius els imposaven la Quaresma dels amos, la qual cosa significava… el dejuni. Com que els illencs continuaven amb la recerca i captura, que era la seua feina, amb la Pasqua disposaven d'una grossa acumulació i van decidir utilitzar-los com a plat principal, especialment el dilluns.

Una curiositat gastronòmica, religiosa, cultural, social, etc.

Per altra banda, Lourdes va viure una tragèdia en la tarda de Pasqua, arran que el xòfer d'un autobús de pelegrins italians va morir esclafat pel seu vehicle, probablement per algun defecte en el sistema de frenada. En una santa ciutat acostumada als miracles -fa uns mesos se'n va confirmar un de nou- s'ha viscut ara una tragèdia.

A LA PLATJA (DE SANT JOAN D’ALACANT)

Un altre estiu a la platja, sota

Nova zona hippy a la platja de Sant Jon

el colpejament fulgurant d’una onada de calor, la primera veritablement grossa del cicle. Sant Joan d’Alacant una vegada més... i van unes quantes. Sempre hi detectes canvis, encara que ara com ara estic més al dia de la zona, i novetats més o menys esperades. Com ha passat amb això dels hippys i les seues botigues, que enguany s’han muntat just al davant de Torres Blancas. Una decisió municipal que sembla no ha agradat massa als veïns, acostumats a la calma. He llegit un article sobre aquest tema al diari INFORMACION, on el representant dels hippys no ha fet molts amics pel barri: “algú s’ha de fotre”. (Avís: la traducció, adaptada al context, és meua).

Les botigues o tenderetes són les mateixes que hi havia davant Las Sirenas, que descansen aquest estiu, i col·locades en el mateix ordre. Segur que a la concurrència del Texaco li va bé! Per cert, el passeig estava de gom a gom i acollia en aquell moment una petita desfilada promocional d’aquest pub, que és sense cap dubte el rei de la platja, tot l’any.

Una estoneta abans, sufocat al balcó de casa, escolte la missa de la parròquia de Sant Pere gràcies a la megafonia. Comença la prèdica amb humor: “Cómo lleváis el calor?”, pregunta retòricament el retor, que segons em conten és nou. Més tard, parla de la festa de la Santa Faç, de la celebració, però perd una mica el fil. Tinc el cap en altres coses.

Al matí vaig cap al consultori

L'onatge ha deixat un cúmul d'algues

i de camí em trobe amb un altre esdeveniment: la històrica botiga de raquetes de tenis, que estava actualment enfront del Peret, ja no hi és! Que trist! El final d’una època: un clàssic de la platja de Sant Joan que es perd. Ara, s’ha implantat una cafeteria o semblant.

És el signe dels temps. En General Marvà, entre les obres, veig que també desapareix un veterà establiment de venda de catifes perses. Al seu lloc, s’anuncia una clínica per a gossos. El missatge és evident: ja no renovem les catifes domèstiques -que tampoc es fabricaran a Crevillent o on siga- però tenim ca a casa.

I a la plata, onatge i brutícia, la qual cosa arriba sovint, al mateix temps que cares conegudes d’altres estiuades, encara que de la nostra època quaternària som pocs.

Continuarem informant, si hi ha quelcom a dir.

Addendes: 1. Oblit gros! L’Ajuntament

Obres en General Marvá

d’Alacant recomana el Tram pel tema de les obres, la qual cosa està molt bé. De fet, jo també l’havia pensada. No obstant això, dimarts, a l'anada i a la tornada, la Línia 4 només tenia un comboi... No cal explicar com anàvem: com a sardines escalfades en llauna.

Millor dos combois, pense jo.

2. Al consultori mèdic, no va comparéixer gent que anava al meu voltant. Què passa? Demanem cita i no hi anem? No som seriosos perquè són les vacances, la platja? I després ens queixem que no ens han agafat el telèfon a la primera o que ens han fet esperar mitja hora.

Una mica de formalitat per part de tots estaria bé, pense jo (també).