SANTA FAÇ, TOTA UNA VIDA

Tota una vida, metafòricament, a la Goteta, al Diari INFORMACION i després tres anys d’ensenyament al terme municipal d’Alacant -la platja de Sant Joan no és sociològicament Alacant ciutat, un altre dia ho detallaré- ja era el moment de la Santa Faç. Hi vam anar dijous, quan tocava, amb una experiència més que satisfactòria. L’any vinent tractarem de fer la romeria sencera. Ho planificarem!

Amb fortuna o com a premi, arribàrem a la clau, al moment en què, a la plaça, el cor i l'orquestra atacaven l'Al·leluia de Haendel (per cert, sabíeu que Jimi Hendrix i Haendel van compartir casa en Londres? Jo ho he aprés aquests dies, a l’EOI), entre el fervor ciutadà i la contrició del clergat, nombrós i presidit pel bisbe d’Oriola-Alacant…

Vam seguir la cerimònia, vam compartir vivències amb antigues companyes del diari i vam fer un llarg tomb per l’ambient, les

paradetes, tantes vegades vistes en fotos i mai realitzades! Vam descobrir el torró de núvia, les mil botigues d’albergínies, els esmorzars a la vora de la vorera. Tot, a la fi.

Més tard, a poc a poc, vam encetar el camí

de tornada -cap al cotxe- entre el formiguer de jovençols que feien la ruta cap a la gran festa en la Platja de Sant Joan, entre una protecció blava i verda que en cap moment passava desapercebuda.

Una jornada assolellada, sense excessiva calor, amb bon ambient… Meravellós.

EL PATRÓ DELS ESTUDIANTS

Aquest dilluns, 18 de setembre, és la festa de Sant Josep de Copertino, d'acord amb la tradició catòlica espanyola. Aquest home poc conegut és el patró dels estudiants... I també dels pilots, perquè tenia el do de levitar, la qual cosa als caps de la Inquisició no els va fer massa gràcia. Finalment, va ser homenatjat i forma part del santoral de l'Església catòlica.

    Vos adjunte un escrit amb informació al respecte, però amb clau alacantina, que és on jo treballe ara i d'on són els meus alumnes, majoritàriament!

    Recomanat especialment per als estudiants d'opos educatives...

EL PROTECTOR DELS ESTUDIANTS

Ara per ara, Espanya és un país laic, on la pertinença a una església o les creences en els preceptes d'una religió són una qüestió estrictament privada i personal. No obstant això, la llarguíssima tradició cristiana-catòlica que té aquesta nació ens obliga a conéixer aspectes històrics i socials d'aquesta religió, perquè formen part de la nostra cultura, del nostre dia a dia.

    Així, per a una adequada comprensió d'una obra tan universal com és El lazarillo de Tormes, fonamental en la literatura castellana i que s'estudia en l'ESO, cal saber quins són els principis bàsics de la religió catòlica; en cas contrari, no hi arribarem, ni tampoc podrem captar per què aquesta obra va estar censurada més de tres segles en Espanya per decisió de la mateixa església (en concret, de la Inquisició).

    Una tradició popularment molt estesa és la dels sants i santes cristianes. Cada dia de l'any es ret homenatge a algunes persones, normalment sacerdots o monges,

Sant Josep de Copertino /V. Commons

per les obres que van fer en la seua vida o també per la seua mort violenta, per defensar les seues idees. Per exemple, Sant Nicolau de Bari és patró d'Alacant i el seu dia és el 6 de desembre, que és festiu, però perquè se celebra la Constitució. En canvi, en nombrosos països d'Europa es fa la festa del sant i és el dia que s'acostuma a donar els regals als xiquets; o siga un mes abans que al nostre país.

    Per cert, Alacant té una altra patrona, que és la Verge del Remei, que es commemora el 5 d'agost, i molta gent té una veneració especial cap a la Santa Faç, que motiva cada any una romeria.

Més informació: https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Fa%C3%A7_d%27Alacant

    Per què el profe ens ha fet aquesta dissertació? Molt senzill, perquè es tracta de parlar d'un sant, en concret de Sant Josep de Copertino 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_de_Copertino

que va ser un sacerdot italià del segle disset i que és el patró dels estudiants... i també dels pilots. La tradició catòlica diu que si eres devot seu i només estudies un tema per a l'examen, el toca, perquè a ell li va passar més d'una vegada i es va considerar miraculós, la qual cosa vol dir inexplicable i motivada per la intervenció divina.

    La seua festivitat és el dia díhuit de setembre i per això he fet aquest article per aquestes dates. Va ser un religiós amb una biografia molt controvertida, però que posteriorment va ser reconegut i homenatjat per l'Església catòlica. La tradició diu el que diu i cadascú farà el que li convinga, però el professor us aconsella estudiar i treballar cada dia...

Mario Candela

IES Platja de Sant Joan / D. de Llengua Valenciana / Curs 2023/24

A LA PLATJA (DE SANT JOAN D’ALACANT)

Un altre estiu a la platja, sota

Nova zona hippy a la platja de Sant Jon

el colpejament fulgurant d’una onada de calor, la primera veritablement grossa del cicle. Sant Joan d’Alacant una vegada més... i van unes quantes. Sempre hi detectes canvis, encara que ara com ara estic més al dia de la zona, i novetats més o menys esperades. Com ha passat amb això dels hippys i les seues botigues, que enguany s’han muntat just al davant de Torres Blancas. Una decisió municipal que sembla no ha agradat massa als veïns, acostumats a la calma. He llegit un article sobre aquest tema al diari INFORMACION, on el representant dels hippys no ha fet molts amics pel barri: “algú s’ha de fotre”. (Avís: la traducció, adaptada al context, és meua).

Les botigues o tenderetes són les mateixes que hi havia davant Las Sirenas, que descansen aquest estiu, i col·locades en el mateix ordre. Segur que a la concurrència del Texaco li va bé! Per cert, el passeig estava de gom a gom i acollia en aquell moment una petita desfilada promocional d’aquest pub, que és sense cap dubte el rei de la platja, tot l’any.

Una estoneta abans, sufocat al balcó de casa, escolte la missa de la parròquia de Sant Pere gràcies a la megafonia. Comença la prèdica amb humor: “Cómo lleváis el calor?”, pregunta retòricament el retor, que segons em conten és nou. Més tard, parla de la festa de la Santa Faç, de la celebració, però perd una mica el fil. Tinc el cap en altres coses.

Al matí vaig cap al consultori

L'onatge ha deixat un cúmul d'algues

i de camí em trobe amb un altre esdeveniment: la històrica botiga de raquetes de tenis, que estava actualment enfront del Peret, ja no hi és! Que trist! El final d’una època: un clàssic de la platja de Sant Joan que es perd. Ara, s’ha implantat una cafeteria o semblant.

És el signe dels temps. En General Marvà, entre les obres, veig que també desapareix un veterà establiment de venda de catifes perses. Al seu lloc, s’anuncia una clínica per a gossos. El missatge és evident: ja no renovem les catifes domèstiques -que tampoc es fabricaran a Crevillent o on siga- però tenim ca a casa.

I a la plata, onatge i brutícia, la qual cosa arriba sovint, al mateix temps que cares conegudes d’altres estiuades, encara que de la nostra època quaternària som pocs.

Continuarem informant, si hi ha quelcom a dir.

Addendes: 1. Oblit gros! L’Ajuntament

Obres en General Marvá

d’Alacant recomana el Tram pel tema de les obres, la qual cosa està molt bé. De fet, jo també l’havia pensada. No obstant això, dimarts, a l'anada i a la tornada, la Línia 4 només tenia un comboi... No cal explicar com anàvem: com a sardines escalfades en llauna.

Millor dos combois, pense jo.

2. Al consultori mèdic, no va comparéixer gent que anava al meu voltant. Què passa? Demanem cita i no hi anem? No som seriosos perquè són les vacances, la platja? I després ens queixem que no ens han agafat el telèfon a la primera o que ens han fet esperar mitja hora.

Una mica de formalitat per part de tots estaria bé, pense jo (també).