LA DOBLE CARA DE VALÈNCIA

València, la capital del Regne,

cap i casal, ciutat fallera i també de nodrida activitat cultural. Igualment, la ciutat a la vora de la Dana, terrible paraula que hem aprés a força de cadàvers. Encara es poden veure les calamitats al voltant de la ciutat. I, a dintre, una altra sorpresa, la demolició de La Fe, el gran hospital d’una bona part d’Espanya, un edifici paquidèrmic, que millor fer desaparéixer. Una cosa així caldria pensar en Alcoi per als jutjats d’Al-Azraq, un immoble completament inutilitzable, amb un cúmul de petits despatxos, amb graons per tot arreu: millor la piqueta i repensar l’espai o deixar-hi el solar.

No ens agrada circular per

València, per la qual cosa pensàvem arribar amb el Tram o en tren, però el primer està suspés per la tragèdia i el segon tarda una hora de Xàtiva a València. Una hora? Puc més o menys entendre la tardança a Alcoi, però aquest trajecte són 60 quilòmetres de terreny pla i despejat. Hem fet AVEs a tuti, però no som capaços d’habilitar un trajecte ràpid per a distàncies que milers de persones utilitzen cada dia? Un exemple: de Carcassonne a Toulouse hi ha un centenar de quilòmetres i el tren tarda una hora, pel cap baix.

Finalment, anàrem a València-Sud,

on vam poder aparcar a la porta, i amb el Tram, tranquil·lament i a molt baix cost, vam arribar a destinació. Sense angoixar-se, sense contaminar la capital… El que passa és que als voltants de l’esmentada estació encara es veu l’ombra del que va passar; hi romanen vehicles destrossats, línies de tren desaparegudes, muntanyes de fang ara sòlid, mentre la gent, el veïnat, tracta de recuperar una certa normalitat. Com que era dissabte, hi havia ciclistes, gent que corria…

L’objectiu principal era Bombas

Gens, un antic edifici industrial rehabilitat -una mena de Rodes, versió valenciana- on està disponible l’espectacle/mostra/exposició immersiva de Tutankamon, el meu personatge favorit, com bé saben els que han estat els meus alumnes. És una visita recomanable, perquè hi funciona: té espectacle, cultura i fins i tot et descobreix alguna cosa. Sempre passa. En aquest cas, que Howard Carter va rebre

un homenatge a Madrid poc després de la descoberta de la tomba. Tota una curiositat que desconeixia per complet.

Després, vam marxar cap a Nuevo Centro, que té parada de Tram, però abans vam donar un cop d’ull a la demolició de La Fe. Aquestes dos paraules i quatre lletres tenen un evident simbolisme per a nosaltres. La Fe era

i és sinònim d’atenció mèdica molt especialitzada i, també, de gravetat. Recorde que fa mig segle La Fe atenia les cardiopaties desesperades i hi havia una planta per a aquests malalts. Una vegada em van contar que quan

alguna persona d’aquestes anava a quiròfan, s’acomiadaven com si fos per sempre. Tenia una justificació: molts no hi tornaven. Era això: cirurgia de l’últim recurs.

Amb el Tram, ara abarrotat, vam tornar cap a València-Sud i després cap a Alcoi, sota una pluja ocasional, però amb trànsit bastant tranquil. L’experiència del matí intens també ens ha servit per a constatar que cal prendre les coses amb calma: et jubilen per algun motiu!

Ah! I vaig veure que a la publicitat dels autobusos urbans, València ha conservat l’accent. Menys és res!

Fotos: M. C. / A. M.

A LA PLATJA (DE SANT JOAN D’ALACANT)

Un altre estiu a la platja, sota

Nova zona hippy a la platja de Sant Jon

el colpejament fulgurant d’una onada de calor, la primera veritablement grossa del cicle. Sant Joan d’Alacant una vegada més... i van unes quantes. Sempre hi detectes canvis, encara que ara com ara estic més al dia de la zona, i novetats més o menys esperades. Com ha passat amb això dels hippys i les seues botigues, que enguany s’han muntat just al davant de Torres Blancas. Una decisió municipal que sembla no ha agradat massa als veïns, acostumats a la calma. He llegit un article sobre aquest tema al diari INFORMACION, on el representant dels hippys no ha fet molts amics pel barri: “algú s’ha de fotre”. (Avís: la traducció, adaptada al context, és meua).

Les botigues o tenderetes són les mateixes que hi havia davant Las Sirenas, que descansen aquest estiu, i col·locades en el mateix ordre. Segur que a la concurrència del Texaco li va bé! Per cert, el passeig estava de gom a gom i acollia en aquell moment una petita desfilada promocional d’aquest pub, que és sense cap dubte el rei de la platja, tot l’any.

Una estoneta abans, sufocat al balcó de casa, escolte la missa de la parròquia de Sant Pere gràcies a la megafonia. Comença la prèdica amb humor: “Cómo lleváis el calor?”, pregunta retòricament el retor, que segons em conten és nou. Més tard, parla de la festa de la Santa Faç, de la celebració, però perd una mica el fil. Tinc el cap en altres coses.

Al matí vaig cap al consultori

L'onatge ha deixat un cúmul d'algues

i de camí em trobe amb un altre esdeveniment: la històrica botiga de raquetes de tenis, que estava actualment enfront del Peret, ja no hi és! Que trist! El final d’una època: un clàssic de la platja de Sant Joan que es perd. Ara, s’ha implantat una cafeteria o semblant.

És el signe dels temps. En General Marvà, entre les obres, veig que també desapareix un veterà establiment de venda de catifes perses. Al seu lloc, s’anuncia una clínica per a gossos. El missatge és evident: ja no renovem les catifes domèstiques -que tampoc es fabricaran a Crevillent o on siga- però tenim ca a casa.

I a la plata, onatge i brutícia, la qual cosa arriba sovint, al mateix temps que cares conegudes d’altres estiuades, encara que de la nostra època quaternària som pocs.

Continuarem informant, si hi ha quelcom a dir.

Addendes: 1. Oblit gros! L’Ajuntament

Obres en General Marvá

d’Alacant recomana el Tram pel tema de les obres, la qual cosa està molt bé. De fet, jo també l’havia pensada. No obstant això, dimarts, a l'anada i a la tornada, la Línia 4 només tenia un comboi... No cal explicar com anàvem: com a sardines escalfades en llauna.

Millor dos combois, pense jo.

2. Al consultori mèdic, no va comparéixer gent que anava al meu voltant. Què passa? Demanem cita i no hi anem? No som seriosos perquè són les vacances, la platja? I després ens queixem que no ens han agafat el telèfon a la primera o que ens han fet esperar mitja hora.

Una mica de formalitat per part de tots estaria bé, pense jo (també).