EL PRIMER NOVEL·LISTA: JORDI VALOR I SERRA

De Jordi Valor i Serra, n'havia sentit parlar;

evidentment, però no tinc record d'haver-li llegit alguna cosa. Fins ara. Per pur atzar, una altra vegada gràcies a Rodamots, vaig descobrir una novel·leta seua amb un títol suggeridor: Lina Morell. Un cas apassionant, publicat per l'editora valenciana SICANIA en 1964.

Confesse que el nom apuntava quelcom de lladres i serenos, però la publicació, de poc més de huitanta pàgines i format una mica més gran que el d'Estefanía, era una altra cosa. Sí que té una arrancada térbola, negra, amb una descripció de la zona lletja de València, amb les xiques "desgraciades" i personatges dubtosos, però després es converteix en un relat costumista de Mariola.

No és una novel·la negra ni res de semblant, però descriu paisatges, personatges, costums del que seria Agres en vespres de la Guerra civil amb una riquesa lèxica veritablement sorprenent i, també cal dir-ho, amb una mica d'ingenuïtat, especialment per causa de l'evolució posterior de la societat espanyola.

Molt interessant és el pròleg, els "Quatre mots només" que descriu el mateix autor, on explica que la publicació de 1964 en realitat la va escriure en març de 1942. "No tenia més pretensió -escriu Jordi Valor- que posar en relleu la vida tranquil·la i senzilla de la rodalia de la Serra Mariola en aquells moments en què tota l'Espanya semblava dominada pel virus de la política agressiva més desenfrenada".

Més endavant es refereix a la situació

literària d'Alcoi, en aquest cas pel que fa a l'any 1964. "Per aquestes latituds nostres del domini idiomàtic no és gaire corrent escriure la nostra llengua, i menys en prosa". Més endavant cita als poetes alcoians Mossén Tomàs Miró Pasqual, Mossén Enric Abat Vilaplana, En Salvador Doménec Aura, En Romà Vitòria Calafí, N'Antoni Valor Albors i en Miguel Gonsàlveç Farges. "Tots aquests són els precedents immediats de la poesia valenciana alcoiana -brotada al ressò de la lira llorentina- que ha concretat en l'astre rutilant que és en l'actualitat el nom de Joan Valls", concreta.

I amb contundència continua: "Però en prosa puc assegurar que sóc el primer que ha novel·lat a Alcoi. No sé si obriré camí o serà açò una espurna perduda en aquest ofegament que la nostra parla va sofrint des de fa segles". Un pioner, en conseqüència, de la narrativa en valencià, en el cas d'Alcoi.

Una publicació, doncs, molt recomanable, tant pel que fa a la narració com pel contingut del pròleg, on l'autor fa unes reflexions que gairebé seixanta anys més tard tenen la seua transdencència.

Us adjunte informació complementària, per si n'esteu interessats. Hi ha una expressiva entrevista de Lorenzo Rubio a Jordi Valor i Serra en Ràdio Alcoi en 1978.

http://rodamots.cat/escreix/nota-biografica-de-jordi-valor-i-serra/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Valor_i_Serra

https://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14341.mp3

NO HI HAURÀ MÉS PIULADES AL SUD DE CALIFÒRNIA*

No hi haurà més piulades. Un senyor molt potentat ha pagat a pes d’or, després de setmanes d'incertesa, la compra de l’empresa Twitter i el primer que ha fet ha sigut acomiadar milers de treballadors, perquè -segons he llegit- diu que ha estat obligat a desembutxacar un fotimer de milers de milions de dòlars més dels que havia pensat. Una curiosa filosofia, que ha estat generosament presentada: els paga dos mesos de salari a cadascun.

    Molt noble! Quin gest més bonic! Tan esplèndid, que a casa hem decidit deixar de costat aquesta xarxa. Ens hem esborrat ipso facto! L'amo podrà continuar fent allò que considere amb la seua propietat, però serà sense la nostra col·laboració i participació.

Vaig arribar al món de les piulades [intent infructuós d’adaptació del mot anglosaxó totpoderós tuit] per causa de la Capacitació pedagògica de Valencià, aquell curs obligatori per a esdevenir ensenyant en la Comunitat Valenciana que es va introduir temps enrere i que l’actual govern autonòmic va suprimir. Llàstima, perquè per a molta gent ja de certa edat els requisits tecnològic-informàtics van ser un malson, fins al punt que la majoria vam estar obligats de suplicar orientació externa més jove per part de companys o fins i tot de fills. I en el cas d'Anna, era per qüestions professionals i també familiars: la gent més jove té preferència per aquesta xarxa per damunt del Facebook, que és “de iaios”.

Un dels requisits del costat informàtic van ser les piulades, que es presentaven com a eina còmoda, pràctica, útil per a difondre o compartir continguts.

    El seu encant tenia, és veritat. Recorde que en vaig fer fonamentalment d’autors francesos i de notícies del francés, que centrava la meua unitat didàctica.

Una vegada superat l’escull vaig passar a altres coses, fins que en els últims temps havia recuperat les piulades ocasionals. Amb profunda sorpresa, he constatat que les més populars eren les que estaven en francés i parlaven de llibres, com per exemple de la darrera novetat d’Amélie Nothomb! La més seguida, en canvi, era d’un llibre en valencià: La fallera calavera, encara que sospite que va ser per l’entrada, especialment inspirada: Somnien els morts vivents amb ovelles zombis?

Isabel-Clara Simó / Viq. Commons

Un apunt històric. La postrema piulada ha tingut Isabel-Clara Simó com a protagonista, per causa d’una citació de Rodamots el dia de les Ànimes:

La frase del dia.

Hi ha gent que és incapaç d’estimar els vius i es passa la vida en canvi fent lloances dels morts.

Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943-Barcelona 2020)

Una bona manera de concloure una relació.

* En homenatge a una cançó molt popular en la nostra jovenesa, obra d'Albert Hammond.