UN MONJO I UN FAQUIR, DOS EXEMPLES DE NOTÍCIES

 UNA DESCOBERTA INQUIETANT

- Apareix en una gruta del Nepal un monjo que podria tenir 209 anys

………………………..

Un longeu monjo tibetà ha sigut retrobat en una gruta en Nepal i aquesta descoberta ha provocat una ona de xoc en el món sencer. Es pensa que es tracta de la persona més vella del món i que tindria dos-cents nou anys. Tot un rècord, sense cap dubte!

Els arqueòlegs pensaven haver trobat una mòmia, però en fet el monjo estava en un estat de profunda meditació denominat “takalet”. No ha sigut fins que l’han examinada que han descobert un pols molt dèbil i s’han rendit a l’evidència: encara estava viva.

Entre les seues minses possessions hi havia un diari en pergamí ple d’inscripcions en sànscrit (antiga llengua indoeuropea de l’Índia). Els investigadors han aconseguit desxifrar l’última pàgina, on es podia llegir: “No cregueu tot el que lligueu en Facebook”...

Font: Facebook.

……………………

QUAN LA REALITAT SUPERA LA FICCIÓ

A les 0.30 hores del 3 de desembre de 1984 un núvol tòxic es va difondre des d’una fàbrica de fertilitzants a Bhopal, en l’Índia, que va matar unes 20.000 persones directament, mentre altres 600.000 van resultar afectades, en gran part de molta gravetat. És considerat el desastre industrial més greu de la història del planeta.

Més informació en: https://ca.wikipedia.org/wiki/Desastre_de_Bhopal

Per què us conte aquesta tragèdia en relació amb el monjo tibetà? Perquè en una barriada pròxima a

la fàbrica, va morir tothom… excepte un santó, és a dir, allò que nosaltres anomenem un faquir, que estava meditant, completament en trànsit, i inspirava una vegada cada tres o quatre minuts. Va ser l’única persona que va sobreviure a la catàstrofe en aquesta part de la ciutat de Bhopal. Es va despertar envoltat de milers de cadàvers*.

Font: Era mitjanit a Bhopal, de Dominique Lapierre i Javier Moro.

Més informació en: https://ca.wikipedia.org/wiki/Desastre_de_Bhopal

Com podem comprovar, de vegades la realitat supera la ficció.

Fotos: Viquipèdia Commons.

Traducció/ adaptació: Mario Candela / IES Playa San Juan / D. Valencià.

ACTIVITATS:

1. Analitza el vocabulari. Anota al quadern les paraules que no conegues i recerca i escriu el significat al diccionari.

2. Què és un santó? Investiga-ho i explica-ho en cinc línies.

3. En aquest text es comenten dos aparents notícies. Són reals o fictícies? Per quins motius? Explica el teu punt de vista mitjançant un text argumentatiu (10 línies).

4. Comenta algun exemple d’una notícia que personalment t’haja interessat i després haja resultat ser una mentida (allò que en anglés s’anomena fake news i en valencià, notícia falsa). Escriu al voltant de 5 línies i aquest text serà explicat oralment a l’aula.

NO HI HAURÀ MÉS PIULADES AL SUD DE CALIFÒRNIA*

No hi haurà més piulades. Un senyor molt potentat ha pagat a pes d’or, després de setmanes d'incertesa, la compra de l’empresa Twitter i el primer que ha fet ha sigut acomiadar milers de treballadors, perquè -segons he llegit- diu que ha estat obligat a desembutxacar un fotimer de milers de milions de dòlars més dels que havia pensat. Una curiosa filosofia, que ha estat generosament presentada: els paga dos mesos de salari a cadascun.

    Molt noble! Quin gest més bonic! Tan esplèndid, que a casa hem decidit deixar de costat aquesta xarxa. Ens hem esborrat ipso facto! L'amo podrà continuar fent allò que considere amb la seua propietat, però serà sense la nostra col·laboració i participació.

Vaig arribar al món de les piulades [intent infructuós d’adaptació del mot anglosaxó totpoderós tuit] per causa de la Capacitació pedagògica de Valencià, aquell curs obligatori per a esdevenir ensenyant en la Comunitat Valenciana que es va introduir temps enrere i que l’actual govern autonòmic va suprimir. Llàstima, perquè per a molta gent ja de certa edat els requisits tecnològic-informàtics van ser un malson, fins al punt que la majoria vam estar obligats de suplicar orientació externa més jove per part de companys o fins i tot de fills. I en el cas d'Anna, era per qüestions professionals i també familiars: la gent més jove té preferència per aquesta xarxa per damunt del Facebook, que és “de iaios”.

Un dels requisits del costat informàtic van ser les piulades, que es presentaven com a eina còmoda, pràctica, útil per a difondre o compartir continguts.

    El seu encant tenia, és veritat. Recorde que en vaig fer fonamentalment d’autors francesos i de notícies del francés, que centrava la meua unitat didàctica.

Una vegada superat l’escull vaig passar a altres coses, fins que en els últims temps havia recuperat les piulades ocasionals. Amb profunda sorpresa, he constatat que les més populars eren les que estaven en francés i parlaven de llibres, com per exemple de la darrera novetat d’Amélie Nothomb! La més seguida, en canvi, era d’un llibre en valencià: La fallera calavera, encara que sospite que va ser per l’entrada, especialment inspirada: Somnien els morts vivents amb ovelles zombis?

Isabel-Clara Simó / Viq. Commons

Un apunt històric. La postrema piulada ha tingut Isabel-Clara Simó com a protagonista, per causa d’una citació de Rodamots el dia de les Ànimes:

La frase del dia.

Hi ha gent que és incapaç d’estimar els vius i es passa la vida en canvi fent lloances dels morts.

Isabel-Clara Simó (Alcoi 1943-Barcelona 2020)

Una bona manera de concloure una relació.

* En homenatge a una cançó molt popular en la nostra jovenesa, obra d'Albert Hammond.