LA LLEGENDA DE LA MESA FESTERA

Va ser efímera, tot just tres edicions,

Trillo i Sanus amb Anguita i León Grau, entre altres

però eficaç, perquè no sols va promocionar la Festa de Moros i Cristians d'Alcoi en l’epicentre de la vida política i administrativa espanyola, com és el Congrés dels Diputats, sinó que al mateix temps va facilitar la gestió d’assumptes concrets d’Alcoi, per exemple la caserna d’Els Alçamora, la pólvora de l'Alardo o la declaració d’utilitat pública de l’Associació de Sant Jordi. Tan sols la Festa era capaç de fer seure junts a personalitats tan dispars com Federico Trillo i Julio Anguita, sota la mirada de Juan Alberto Belloch.

La història de la Mesa Festera

Reportatge en la revista Tiempo, en novembre de 1996

té dades molt precises d'obertura i tancament. La primera va ser conseqüència de les Eleccions Generals de 1996, que van propiciar l’elecció del llavors alcalde d’Alcoi Josep Sanus com a diputat i de Federico Trillo com a president del Congrés, així com la continuïtat de Julio Anguita. Els dos últims estaven vinculats a la ciutat, mitjançant la Filà Mossàrabs i la Filà Chano, respectivament. La darrera data és senzilla de recordar: el canvi de govern de 2000, atés que els nous responsables municipals

El capità Palmer entrega un obsequi a Trillo

tenien altres idees en l’agenda.

Mentre va durar, la Mesa Festera portava els Moros i Cristians a Madrid un dia a l’any. Allí, en un restaurant a prop del Congrés, es congregaven representants de l’Ajuntament d’Alcoi, amb l’alcalde Sanus i el regidor delegat Amando Vilaplana, amb una representació de l’Associació de Sant Jordi, en l’època de Silvestre Vilaplana i Adolfo Seguí a la presidència, però també

Alcoians al Congrés, amb el president Adolfo Seguí

amb directius com Jordi Linares, Javier Matarredona, Roque Monllor o Rafael Botí i càrrecs, com el capità Realista Rafael Palmer, entre d’altres.

I a més a més, estava la representació del Congrés. Federico Trillo no se’n perdia una i ho passava d’allò més bé. De vegades he comentat en algun institut que Trillo era i és encara, supose, una persona política amb unes idees molt concretes i una gestió amb molta controvèrsia, però que era molt agradable de tracte. També em passava amb l’antic bisbe d’Alcalà, monsenyor Reig Pla, que va ser retor en Sant Mauro.

La Mesa, també amb Belloch i Pérez Ferré

Trillo estava vinculat als Mossàrabs/Gats, mitjançant el primer tro José Maria Vidal, de la mateixa manera que Julio Anguita, llavors cap suprem del Partit Comunista i després d’IU, ho estava a la Filà Chano, en aquest cast de la mà de Josep Albert Mestre.

Un altre que hi participava era Juan Alberto Belloch, jutge a Alcoi i més tard superministre de Felipe Gonzàlez. Antonio Revert, procurador de professió i president local de la UCD de vocació, relatava les converses gairebé diàries que tenia amb Belloch sobre actualitat política. Alberto Pérez Ferré, que era diputat per Alacant i alcoià d’origen, també hi va assistir de vegades, de la mateixa manera que Julio Padilla, diputat i president de la comissió de Justícia i Interior amb el govern d’Aznar.

Amb aquesta virolada colla,

Formació amb Ferré, Trillo, Anguita i Silvestre Vilaplana

no és sorprenent que als mitjans de comunicació nacionals els cridara l’atenció, com reflecteix una crònica de la revista Tiempo que guarda Rafael Botí. No era comú veure a Trillo i Anguita colze amb colze, amb fes i un somriure, amb Belloch al costat i algú més. Bon rotllo fester traslladat a la política. Tal vegada caldria recuperar la Mesa Festera, segur que milloraria l’ambient.

A banda, les fotos de l’època provoquen molta nostàlgia per la gent que hem perdut pel camí. Javier Matarredona, Silvestre Vilaplana, el referit Anguita, León Grau Mullor, reputat empresari i berberisc perpetu, van fer el seu paper en aquest esdeveniment. També es pot veure a Jordi Llinares, Roque Monllor, José Jorge Montava, Camilo Aracil,

Bon ambient amb el capità Palmer de cap

Miguel Juan Reig, etc.

Una part d’històrica de la Festa que es va tancar a partir de 2000, arran que el nou govern municipal de l’alcalde Miguel Peralta va donar impuls a altres iniciatives. En qualsevol cas, en un temps es va aconseguir que la Festa es promocionara i que any rere any acudiren a les Entrades persones de diversa condició, però sempre amb projecció exterior. El futbolista Carrasco, natural d’Alcoi, o el prestigiós estilista Llongueras formen part d’aquest apartat.

Caldria esperar molt de temps per a veure una cosa semblant, amb l’aparició sobtada i fugaç de Camilo Blanes/ Camilo Sesto, que va presenciar l’Himne i les Entrades en 2017. Que lluny queda també!

L’EDICIÓ EN SIBÈRIA I ALTRES MALDECAPS

En qualsevol esdeveniment rellevant sempre hi ha aspectes, matisos, que en el món periodístic són fonamentals, perquè donen sabor a una notícia o reportatge. En aquest cas, només el fet de veure junts personatges tan dispars deixa de costat la resta de qüestions. No obstant això,

Delegació alcoiana, en aquest cas en microbús

podem parlar d’autèntics maldecaps en el transcurs de la Mesa Festera.

Una edició es va celebrar en Sibèria. Sí, com sona. No és literal, però en una ocasió va haver-hi un malentés i en lloc d’un microbús s’havia llogat una furgoneta, en el sentit literal de la paraula. Travessar la Manxa de bon matí a 0 graus o menys sense protecció contra el fred i entrant l’aire per tots els racons, va ser una prova digna de mèrits suficients per a accedir directament al quadre d’honor de l’Associació de Sant Jordi!

Si mirem amb profunditat les fotos, veurem que s’hi fumava, als restaurants dic. Resulta xocant la gent amb la cigarreta o l’havà, tan vinculat històricament a la Diana, de la mateixa manera que en una antiga pel·lícula contemplar al metge tirant fum a la consulta ens deixa bocabadats.

Trillo n'era el responsable de la intendència; és a dir, de contractar el restaurant i córrer

Taula d'alcoians, amb tarifes "de Madrid"...

la veu de la celebració de l’acte. També es feia càrrec de la factura, una qüestió no menor, com es va poder constatar en una edició. L’Ajuntament, l’alcalde, conscient de la rendibilitat que l’acte tenia per a Alcoi, va decidir en una ocasió assumir les despeses. Mig milió de pessetes de l’època. Conta la llegenda que l’esglai va ser apoteòsic i que va ser necessari fer trigonometria aritmètica per a pagar, en incòmodes terminis. Evidentment. Sembla que les tarifes dels restaurants xic de Madrid no eren/són com les locals, ni de lluny.

FOTOS: Les fotografies utilitzades formen part dels arxius personals de l’exregidor Amando Vilaplana i de Rafael Botí, exdirectiu de l’Associació.

ELS REIS D'ORIENT DE PAPELERAS REUNIDAS (I DE LA CAM)

En la infantesa, el 6 de gener era una festa molt contradictòria, amb sentiments oposats. Cal situar-se en el context d'Alcoi. Els xiquets estàvem en vacances des de la vespra de Nadal i tornàvem a les classes el 7 de gener, com ara, encara que enguany siga excepcional en alguns llocs.

Una de les celebracions de Papereres Reunides

    La mainada pot ser que rebera algun detall pel sant, que se celebrava per damunt de l'aniversari, o per l'estiu, però els únics regals de l'any els portaven els Reis d'Orient, en la nit del 5 de gener. Era el dia de les nancys, els escalestrics, els fuertes Comansi, l'Exin Castillos i altres joguines de moda, que els nostres pares s'esforçaven a comprar en les vespres, al Globo i altres botigues tradicionals de la ciutat.

    En aquells temps, on els regals eren dels Reis i els nadons els enviaven de París, el 6 de gener tenia el seu ritual, en alguns casos més carregat de programació. Era, efectivament, l'últim dia de vacances: després de dos setmanes d'inactivitat, d'oci i d'espera de l'arribada dels Reis d'Orient, tan sols teníem l'emoció de les estrenes, normalment en bitllets nous de trinca i que ens duraven tres dies: el vint-i-set de desembre eren ritualment ingressats en la llibreta infantil del Monte de Piedad.

Els reis de "Papeleras" marxen cap al teatre dels Salesians

    Parlava amb algú d'aquest tema aquestos dies: les famílies tractaven d'aconseguir bitlleteria nova, en pessetes i duros, per als obsequis. Ah! I que quede clar, en aquell temps hi havia famílies que muntaven l'arbre de Nadal, però de Papà Noel i Sant Nicolau i tot això, nosaltres no en sabíem res.

Així que, després de les emocions de la nit del 5 de gener, on havíem recorregut les cases dels iaios, es despertàvem i cap als joguets, sense ni prendre el got de llet. La cosa, no obstant això, canviava ràpidament, perquè calia mudar-se per a anar a la festa dels Reis de Papeleras Reunidas, on anaven Melcior, Gaspar i Baltasar, que encara no havien marxat de la ciutat, i entregaven obsequis als fills dels treballadors. Era un acte que organitzava el grup d'empresa, habitualment al teatre dels salesians.

    Més tard, tocava dinar familiar, normalment en casa d'uns iaios, i una vegada a casa encara no podíem gaudir dels joguets, perquè calia desmuntar el pessebre i guardar-lo en les caixes fins l'any vinent. El que deia: dos setmanes menjant-se els dits i sense haver pogut gaudir d'ells, i l'endemà a costura, com diuen en la nostra terra.

Baltasar entrega un obsequi a una xiqueta

    Aquest esdeveniment també se celebrava en el Monte de Piedad-CAM, que, per cert, compartia president en la persona de Jorge Silvestre Andrés. Hui, aquest matí, encara es reuneixen per esmorzar membres del grup d'empresa, en record de la que era la festa més multitudinària de l'any.

    Eren altres temps, distints, segurament millors en alguns aspectes i no tant en altres.

...................................

Vos adjunte el text d'un article al·lusiu que va publicar el Diari INFORMACION, el 4 de gener de 2017, que aporta més informació d'aquestos actes.

Los Reyes de “Papeleras” y la CAM

Las grandes empresas, como la productora del “Bambú” o el Monte de Piedad, organizaban actos con regalos para sus hijos el 6 de enero.

Mario Candela

Primero desfilaban Les Pastoretes, luego llegaba el Embajador Real y, por último, los Reyes Magos hacían su entrada en Alcoy en la tarde del 5 de enero.

Una de les celebracions de la CAM

Pero ahí no acababa la celebración, ya que el día 6 por la mañana -como sigue ocurriendo hoy en día- Melchor, Gaspar y Baltasar efectuaban actividades solidarias. Aquí se cerraba el programa oficial, pero paralelamente había otras actividades, algunas de gran calado, como era las fiestas de las grandes empresas, que repartían juguetes a los hijos de los trabajadores, en este caso desaparecidas.

Uno de los eventos más importantes y con más tradición era la llegada de los Reyes Magos de Papeleras Reunidas, SA, una fiesta que se celebró durante muchos años, la última el 6 de enero de 1984. La prestigiosa e histórica mercantil alcoyana desaparecería en julio de ese mismo año, dejando tras de sí un hueco industrial muy importante tanto para la ciudad como para el conjunto de las comarcas de l’Alcoià-Comtat.

Els actes del Monte de Piedad-CAM eren multitudinaris

El acto era sencillo. Reunía a los trabajadores de Papeleras con sus familias y a los Reyes Magos con algunos pajes -todos, miembros de la empresa-. El contestano José Luis Cortell, responsable de la organización durante mucho tiempo, ha recordado estos días que el acto estaba a cargo del grupo de empresa. Se compraban juguetes de moda para los niños y muñecas para las niñas y “detalles” para las mamás, que entregaban los reyes, en muchos casos entre las lágrimas de los más pequeños. Era una mañana familiar y festiva, animada con música -los reyes llegaban acompañados de “L’Entrà dels Reis”-, globos y confeti. Las imágenes de la época, vistas hoy en día, incluso permiten constatar los juguetes que estaban de moda en otros tiempos.

Els reis d'Orient de 2013 en l'acte del Monte de Piedad

El Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Alcoy y su posterior heredera la CAM también señalaba de manera muy especial el 6 de enero, con un acto multitudinario que también organizaba su grupo de empresa. La fisonomía era muy similar al anterior, con el propio Monte de Piedad -hoy, CADA- como marco, pero también la residencia Pintor Sala o el edificio del centro Ovidi Montllor, que era de su propiedad, recuerda Adolfo Seguí, destacado miembro del colectivo. El acto dejó de celebrarse tras la desaparición de la entidad de ahorro.

“Primero lo hacíamos en el salón de actos del sindicato, pero el marco más habitual era el teatro de los salesianos. Una vez también lo organizamos en Cocentaina”, señala José Luis Cortell sobre Papeleras. A la vez recuerda que el grupo de empresa efectuaba muchas actividades durante el año, incluyendo viajes, estancias en residencias de educación y descanso y competiciones múltiples, hasta de ajedrez. De hecho, un equipo de Papeleras participó en el Campeonato de España por equipos de 1965, que ganaría el Club Ajedrez Alcoy.

*Les fotos han estat cedides pels senyors Cortell i Olcina i també són de l'arxiu de l'autor.