PAS ALS MASEROS (EDICIÓ 2023)

Faig un cop d'ull a l'actualitat i trobe una notícia veritablement sorprenent: Alfonso Torres ja no és el primer tro dels Maseros d'Alcoi. No m'ho puc creure: jo pensava que era primer tro perpetu, però resulta que només feia huit anys que ho era!

Alfonso alferes /RdF - Estudios Cyan

El "només" és meu: de segur que l'interessat o la seua família pensen alguna cosa ben diferent.

    Encara que la font era molt fiable (=Ràdio Alcoi, Amagatalls de la Festa https://cadenaser.com/comunitat-valenciana/2023/06/29/los-nuevos-primers-trons-de-labradores-navarros-judios-y-vascos-en-amagatalls-de-la-festa-radio-alcoy/) he decidit anar a la font i he entrevistat al protagonista d'aquest esdeveniment, que ho ha confirmat. Huit anys de primer tro, pandèmia inclosa, però catorze en la junta directiva dels Labradores, que és l'únic nom oficial, encara que popularment per a la majoria siguen els Maseros, substantiu comú que, per cert, no ve al diccionari (al DNV es pot trobar maser/-a com a sinònim de masover/-a), però en cap cas l'acabada en -o.

    Doncs hi ha hagut un relleu i ara Rafa Cerdà, membre d'una nissaga masera, ha pres les regnes i endavant. Sort. Encara que, d'acord, amb l'esmentada notícia, també hi ha hagut canvis en les filaes Navarros, Judíos i Vascos*, he tingut una relació particular amb Alfonso perquè durant anys vam compartir el panet del desdejuni al bar del poliesportiu Francisco Laporta.

Alfonso capità /RdF - Estudios Cyan

Era l'època d'Hilario i Joaquina, Quique i Pau, més altres companys com Rafa; un temps enyorat perquè era una estoneta de relaxament i bon humor, més enllà del matí de panxes plenes.

L'exprimer tro està satisfet de la seua gestió, especialment per haver aconseguit la legalització dels locals de la filà, la qual cosa en els temps que corren no deixa de ser important. També va parlar sovint de la cuina, que sembla que la reforma va ser un maldecap; com en qualsevol casa, però amb progressió geomètrica.

Per concloure, cal recordar que, en un temps, Alfonso va escriure amb la filà pàgines destacades d'història festera en protagonitzar de forma consecutiva els càrrecs d'alferes i capità, la qual cosa va passar allà pels anys 1998 i 1999. Una sorpresa va ser que com a màxim mandatari de les hosts cristianes va desfilar tota l'Entrada a peu, la qual cosa també va fer José Manuel Rico amb els Mossàrabs o Gats en 2002...

En aquest blog teniu profusa informació de la història d'aquesta institució cristiana i abundants fotos i, evidentment, com acompanyament musical el pasdoble Pas als Maseros de José María Valls Satorres.

https://moroscristiansdealcoi.blogspot.com/2019/12/fila-maseros-alcoi.html 

https://www.youtube.com/watch?v=w_KBee0IWGk

* També han canviat de primer tro els Realistes.

AQUELLA INSÒLITA GLÒRIA DE 2019

Si ha existit una Glòria de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi que podríem qualificar d'insòlita és sense cap dubte aquella del meravellós any de 2019; aquella que va ser ajornada dues vegades per una meteorologia adversa i que, finalment, va triomfar en una tarda de dissabte, vespra d’un diumenge electoral. Ah! I va ser doble! Primer els adults i després, la Infantil. I déu-n’hi-do! Hi havia hòmens i dones, xiquetes i xiquets. Grandiós.

Imatge de la Glòria 2019 al seu pas per Sant Nicolauet: cares de Festa / M. Candela

    I va ser l'última, perquè més tard ens va passar allò que més temen Astèrix i Obèlix: el cel es va desplomar sobre el nostre cap en forma de pandèmia.

    Fins hui, que el 17 d’abril de 2022 recuperem la Glòria, una Glòria endolada per tots aquells que s’han quedat pel camí en aquests temps de tristor infinita, i amb un record especial a Salvador Domenech, que no ha pogut acomplir el seu somni de representar les Tomasines.

El sergent dels cristians / M. C.

Tanmateix, la Glòria simbolitza la reactivació del món primaveral després de l’obscuritat de l’hivern, la renaixença del camp, de les flors, el sol que ens comença a enlluernar… No deuen ser paraules textuals d’Adrian Espí, però recullen el sentiment que el també recentment desaparegut fester “navarro” ha expressat al llarg d’un milió d’articles en més de seixanta anys.

Músics en la Glòria 2019 / M. C.

    No és un dia de tristor, sinó de Pasqua, en el sentit religiós catòlic -als musulmans els queda Ramadan fins al 3 de maig- i també social, cultural i festiu, per tot allò que representa per a Alcoi, Banyeres, Onil, Agullent, Muro… I tantes altres poblacions veïnes. Siga com siga, gaudim tots es possibles, perquè aquest món ha esdevingut imprevisible!

    Que tinguen bona Festa! (recordant aquell pioner de la TV3 que ens delectava amb la seua “Bona cuina!” i ens sorprenia amb el seu català enrevessat!).*

    *Acompanye aquest text amb unes imatges de la Glòria, especialment una on apareix la primera gloriera de la Lleganya, una filà sempre molt propera al meu cor.

Crònica de Ràdio Alcoi

Per acabar, adjunte un article al voltant d'un aspecte literari d'aquesta Glòria que vaig publicar llavors al Diari INFORMACIÓ.

GLORIERA LITERARIA, GLORIERA REAL

El escritor Antonio Revert imaginó en 1989 una gloriera para la "Llaganya" que 30 años más tarde se ha convertido en realidad.

Mario Candela

La realidad materializa en este caso la ficción literaria, pero no es exactamente así: ni son los mismos tiempos, ni las circunstancias son las mismas. Han pasado 30 años de un episodio a otro, pero en realidad se trata de dos mundos muy diferentes.

Habría que remontarse a la primavera de 1989. Aquel año, las capitanías estaban a cargo de las filaes Almogávares-Llaganya y Chano, en los bandos cristiano y moro, respectivamente. Ambas entidades ofrecieron cargos de lujo, encabezados en el primer caso por Francisco Alba Socarrades y en el segundo, por Enrique Grau Mullor.

En aquellos tiempos, el mundillo de los sainetes alcoyanos y festeros estaba dominado por Armando Santacreu y Joan Valls, pero otros escritores también dejaron su huella. Un episodio singular estuvo a cargo de Antonio Revert, que no logró ver representada su obra, pero sí consiguió la edición de lo que hoy puede contemplarse como un sainete insólito, "desgavellat" y completamente superado -como tantos otros-, pero que no deja de ser una auténtica joya.

Revert aprovechó un "rodolí"/pareado valenciano para construir un simbólico sainete, con el título de "Si la teua filà no t'apanya/ apunta't a la Lleganya", que se editó por la capitanía de la filà. En esta obra en un acto aparecen personajes como el pintor Arjona o el popular La Gallina, un vendedor de cupones ya fallecido, fanático de los Sanfermines y que tenía la costumbre de lanzar el chupinazo en la plaza de España cada 7 de julio. Igualmente, hay que significar que la edición incluía una serie de dibujos subiditos de tono.

El argumento apuesta por la igualdad de hombres y mujeres en las Fiestas de Moros y Cristianos y concluye con la participación de Lisístrata, esposa del primer tro de la filà, como gloriera, con un atuendo que incorporaba tacones -a falta de sandalias reglamentarias de su número-, minifalda y un escote vertiginoso.

Aquello que Revert imaginó literariamente hace 30 años, se convirtió en realidad el pasado sábado, pero de otra manera, mucho menos literaria y sainetística y mucho más real. La Glòria 2019, que logró salir a la calle a la tercera tentativa, incluyó, entre otras, una pionera gloriera de la Llaganya. Begoña Fita Rovira desfiló junto a la también debutante de los Navarros Mireia Soler i Molina, en compañía de los restantes miembros de la escuadra, todos los cuales protagonizaron un evento que queda para la historia. Lo que se podía anticipar hace 30 años como un hecho insólito, se ha materializado de manera muy normal, con los trajes oficiales de las filaes -masculinos o femeninos-, por directo turno de "roda" interna y entre el aplauso y satisfacción general.

Las Fiestas, poco a poco, van logrando que la participación se normalice y en esto la doble Glòria de este año, infantil y de adultos, ha sido un ejemplo.