ULLS D'ESTÀTUA O LA LLETRA PETITA DELS MEDICAMENTS

Ulls d'estàtua, original del suecà Manuel Baixauli, nou volum de Llegir en valencià, ens apropa al món de les malalties, però més precisament dels medicaments i jo afegiria de la lletra petita d'allò que comprem a la farmàcia per a resoldre problemes amb la salut. Quina por fa estudiar amb la lupa

-normalment, la lletra és microscòpica- els efectes secundaris de les medicines que prenem!

    És gairebé tan dolorós com investigar en la xarxa allò que ens fa mal o l'afecció que patim i ens han diagnosticat: sempre ho pinten malament; càncer agressiu o qualsevol altra cosa de les que t'envien al clot, ràpidament i dolorosa. Així és. I amb els medicaments, pot arribar el pitjor. Millor no pensar-ho o no llegir-ho, excepte en allò que pot afectar a la vida quotidiana; és a dir, si podem conduir o fer classe de 1r de BAT amb 35 alumnes... Qüestions pràctiques, necessàries.

    Confesse que de Sueca, sols coneixia a Fuster*. Ara em quede amb moltes ganes de més Manuel Baixauli, un escriptor a cavall entre allò que és real i allò que és fantasia, que a més ens presenta un personatge que és periodista, la qual cosa em toca de prop, com ja sabeu. Un relat curt, original, diferent dels altres que ja hem llegit a la col·lecció i amb un xic de fantasia... Encara que ens queda el dubte: és un món irreal somniat o és la conseqüència

M. Baixauli / Bromera

d'una poderosa medicació?

    La resposta a la qüestió sempre serà incerta i això és un encert de l'autor. A més a més, el llibre conclou amb el vocabulari i, sobretot, amb un poema adient i dolorós d'Estellés: el càncer i el jo físic de les dones.

* Evidentment, també conec Paco Blai, encara que ara per ara siga un alcoià més.

AUSIÀS MARCH A LA FARMÀCIA ABANS L'ALBADA

Recentment, vaig parlar de casualitats amb

el Toni Cucarella i ara toca el capítol dos: la matinada en què -com Ausiàs March "insomne i atrafegat", que va escriure el gran mestre de les lletres Joan Valls- vaig anar "a la farmàcia de guàrdia per un calmant", mentre m'ocupava o intentava ocupar-me'n del tema de la poesia simbolista valenciana.

És a dir, Joan Valls, per descomptat, i les cinc etapes que veuen els experts en la seua obra; Xavier Casp, des del vessant religiós al social, i Fuster... que

també era poeta, encara que en un moment molt concret de la seua vida. Poesia concentrada, es podria resumir.

Tres figures capitals, però enlloc he vist esmentat al temari de les opos -el que jo fullege de tant en tant- el treball poètic de Carmelina Sánchez-Cutillas, que em sembla digne d'encomi. I molt. Una llàstima.

Joan Valls, Joan Fuster, Xavier Casp i Carmelina Sànchez Cutillas / Viquimèdia