LA SOLEDAT O EL MÓN NEGRE DE LES ORIENTADORES

Confesse que vaig arribar a un institut

de secundària amb escasses coneixences de la realitat actual; la meua era molt antiga, d'una altra època en tots els aspectes. Si alguna cosa he aprés en aquest temps és que la missió més difícil és la que tenen les orientadores -que normalment, són dones-, i cal tindre un esperit molt potent per a resistir un dia a dia atapeït de situacions com aquella de Marta, la protagonista de La soledat, un text de Carme Cardona.

    Aquest volum de la col·lecció de Bromera Llegir en valencià sense por, aquesta vegada sense por a l'aïllament, està proposat evidentment per una docent d'institut. I dic evidentment perquè mostra una coneixença exhaustiva de la realitat quotidiana als centres, confrontats a problemes com els que explica, paraula per paraula. Aïllament, evidentment, una altra vegada aquest terme, actituds d'escoleta infantil en batxillerat i fins i tot -no ho creureu mai- en la universitat. És així: els docents universitaris també estan confrontats amb la realitat contemporània.

    A la protagonista, que ha viscut una tragèdia familiar molt grossa, li passen moltes coses, per malaltia i per incomprensió del món que l'envolta, sobretot dels seus companys i les seues amigues teòriques, la qual cosa agreuja els problemes. Li diuen Marta, però qualsevol orientadora pedagògica podria utilitzar cinquanta noms més, com a poc.

    Un text molt dur, dels que fa mal al cor, però que també ens mostra un exemple de superació, contra tot i contra tots. És la cara dolenta de la nostra societat, tot i que també té aspectes positius!

ELS PERILLS DEL MÒBIL EN CLAU D'ESO

Imagineu una invasió zombi al vostre institut? Més o menys això, però d’una manera original, tremendament adaptada a la realitat adolescent del segle XXI, és el que proposa El dia dels influencers vivents, original de Loopy Teller Studio i recentment difosa per Bromera, dintre la col·lecció La Tira. A més a més, ho fa amb el llenguatge dels dotze anys, moltes vegades difícilment comprensible per als adults.

    De la mà de l’equip valencià Loopy Teller Studio, integrat per Carles Vallés i Rubén Rico, aquest volum de cent i poques pàgines combina text, dibuixos i còmic, a l’hora d’engranar una història amb grans dosis d’actualitat: els perills de la utilització abusiva i addictiva del mòbil, encara que siga d’una manera metafòrica.

No són zombis, sinó influencers, però el resultat és el mateix. El perill d’una aplicació desconeguda i d’un wifi vampiresc combinats causa el caos en un institut, on tothom sofreix una mutació, excepte alguns protagonistes, que són precisament els castigats, els que pateixen el terrífic geni d’una cap d’estudis que sembla un ogre.

Tota mena de tipus característics d’un institut, amb diferents estils d’alumnes i de professors, explicat amb un llenguatge de vegades seriós i de vegades col·loquial, amb un resultat molt dinàmic i -com he apuntat- sovint de complexa aproximació per als adults, que no són en cap cas els destinataris del llibre.

Així que ens trobem davant d’una publicació molt interessant, molt moderna i molt pròxima als jóvens actuals, aquells que se situen davant del bot a allò que és desconegut, a l’insòlit món d’un institut de secundària, amb les seues normes i perills.

MERLÍ (EN CINC LÍNIES)

¿Realitat o ficció? ¿Una barreja?

"Merlí" / wikipèdia

Una mica de cada, pense jo. ¿Els instituts i la vida quotidiana són així? Doncs, sí i no. Al primer capítol de Merlí trobem elements de la vida real, com adults obligats a viure a cals pares, separacions matrimonials, incomprensions amb els fills, i també dels instituts: professors amb iniciativa, directors preocupats, ensenyants que dormen fins a les ovelles, el microcosmos dels alumnes… Ficció i també realitat.*

*Activitat escolar fixada a cinc línies de text.