LA VÍDUA NEGRA DEL CARRER CASABLANCA

Els assassins en sèrie semblava que vivien en Texas o en algun altre indret de la més profunda terra dels ianquis, o les novel·les d’Agatha Christie, però un dia descobreixes que el veí o la veïna del costat ho són o estan en la llista de sospitosos. En una ocasió, el coratge d’un jutge d’instrucció d’Alcoi va traure a la llum un home que es dedicava a matar persones, ací i en altres terres. Era un home corrent, un més del poble, un entre tants.

Conxi va viure una temporada al carrer Casablanca / M. Candela

Però, recordant a Jordi Pujol -per cert, quin final més trist!- “això hui no toca”. En parlarem un altre dia.En aquests moments, l’actualitat mana, cal parlar de l’assassina anomenada la vídua negra d’Alacant, encara que en realitat no està provat completament que tinga un reguitzell de crims, perquè falten resolucions judicials que tardaran el seu temps.
D’entrada, el Tribunal Suprem ha refrendat la culpabilitat de Conxi, una xica menuda, rossa, en aparença normal i corrent, en el primer crim: va matar a l’home dos setmanes després del casament. Ara tindrà uns vint anys per a meditar al voltant d’això en la presó, en tant li arriben altres sentències.Conxi és d’Onil i anava en cadira de rodes. No podia caminar, però es va aixecar per a fer el “boca a boca” a l’home moribund. Feia cinc anys que tenia la mobilitat reduïda, però això no li va impedir viure al carrer Casablanca d’Alcoi ni tampoc pujar a la delegació d’Alcoi del Diari INFORMACION, que està a un tercer pis (sense ascensor, és clar!). Va ser una entrevista circumstancial: un problema d’habitatge, per la qual feia una reclamació i una reivindicació pública. Per circumstàncies, vaig fer una foto aquell dia…

Caravana en Ibi / Revista Escaparate

Qui anava a pensar que aquella imatge de 2009 seria una prova anys més tard: estava dempeus, mentre que assegurava a la policia que no podia marxar. Jo no recorde haver-la tornada a veure, més que als diaris. La seua protesta es va resoldre, perquè una magistrada de l’Audiència va baixar a la plaça on feia la protesta i li va parlar, i després va continuar amb la seua vida. Quina vida, sembla!
Això és perquè el 2016 va morir un home a Ibi, degollat per un germà, i ella estava implicada en la història, tanmateix no queda clar si als fets criminals. Vivia en una caravana a les portes de casa del difunt, que havia estat el seu tercer marit…
Una història encara per escriure al capítol dels fets dolents i macabres de les nostres terres: Alcoi, Onil, Ibi, l'Albufereta, Alacant…*

- Més informació als enllaços següents:
Reportatge exhaustiu del diari Las Provincias
Notícia d'Ibi de la revista Escaparate
Notícia condemna al Diario INFORMACION

FAMOSA: EL REGNE DE LES NINES

En vespres del Nadal de 1972 la TV era en blanc i negre. Sí, Així era. I sols hi havia dos cadenes: la 1a, que emetia des del matí fins a la mitjanit, aproximadament; i la 2ª, que ho feia a la tarda i amb una programació més cultural, sobretot de teatre. 

Per descomptat, en aquell temps no hi havia ordinadors, ni 3D ni Netflix, ni telèfon en la majoria de les cases; a les ciutats, tan sols estaven asfaltades les vies principals. Als pobles, ni això. La vida era molt diferent i tant els xiquets com els joves i els adults esperàvem amb intensitat les festes de Nadal, perquè era una de les escasses oportunitats d’aconseguir algun regal, algun joguet: el poder adquisitiu de les famílies era reduït i els productes resultaven, en general, cars i inassolibles.

L'arribada del “miracle” de la TV va portar els anuncis, alguns dels quals es van convertir en elements culturals d’Espanya, com els del torró “El Almendro”, que “sempre tornava a casa per Nadal”. En Alacant, tothom sabem que el torró es fabrica a Xixona, però molta gent desconeix que sols dóna feina per a uns quants mesos, per la qual cosa els veïns van haver-hi de buscar una alternativa. 

I quina va ser? La fabricació i venda de gelats: “La Jijonenca”, “Antiu-Xixona”, són algunes de les marques més importants (i també més sabroses). Així, quan s’arrima l’estiu els xixonencs es  distribueixen per tot arreu d’Espanya i ens aporten gelats, com per exemple a Almoradí, a la plaça de l’església i l’ajuntament, amb l’establiment que gestiona un matrimoni molt simpàtic.

Darrere de Xixona, cap al nord de la província, està la serra de La Carrasqueta, i just a l’altre costat, està la comarca de la Foia de Castalla, que s’anomena també “La vall del joguet” i que inclou les poblacions d’Ibi, Castalla -evidentment-, Onil i Biar. Aquesta comarca és molt important, perquè fabrica bona part dels somnis dels xiquets i les xiquetes, és a dir, joguets i nines. 

Ara, al segle XXI, la informàtica ho ha canviat tot i les “playstation”, els ordinadors, les consoles, els mòbils i altres productes tecnològics s’emporten la palma, són els reis però abans d’aquesta era les coses eren molt diferents. Els xiquets sospiràvem per l’Escalèxtric, un joc de competició de cotxes, pels castells de peces de la casa Exin o els forts d’indis i cowboys, mentre les xiquetes desitjaven les nines de moda. Era un temps on la distinció xiqueta/xiquet era molt marcada, fins i tot a les escoles, que no eren mixtes.

I què hi va passar al Nadal de 1972? Doncs que la casa Famosa, d’Onil, la principal productora de nines d’Espanya i probablement d’Europa en aquell temps, va llançar un anunci a la TV que encara hui en dia és conegut. Era una representació nadalenca on les nines de Famosa anaven al pessebre i feien l’adoració, amb una cançoneta que es va fer molt popular de seguida: “Las muñecas de Famosa se dirigen al portal…” Aquest refrany de la cançó ha marcat generacions de xiquetes i dones. Cal recordar que eren les primeres nines que caminaven autònomament.

L’empresa Famosa (que significa Fàbricas agrupadas de muñecas de Onil, SA) va configurar un poderós grup econòmic, que actualment és propietat d’un grup inversor nord-americà, ha sigut traslladada a Alacant, per la seua proximitat amb el port.

Pel seu costat, els joguets més populars es fabricaven i es produeixen encara a Ibi, fonamentalment, i també a Castalla i Biar. Les empreses lluiten per oferir productes de qualitat, amb la competència d’altres importats, normalment més barats, però amb problemes de seguretat per als infants.

Torró de Xixona, dur i tou / Amb llicència CC BY-SA

Arriba, doncs, Nadal, una època molt important per a la província d’Alacant. Història, tradicions, cultura que formen part de la nostra herència i de la nostra realitat econòmica i social.

Més informació:

http://www.famosa.es/es/

https://www.youtube.com/watch?v=Q_cB2WR-AXU

http://www.valledeljuguete.com.es/02/index.htm

https://turronessirvent.com/ca/el-torro-de-xixona/