Esquadra esPPecial

En rares ocasions, trobes alguna fotografia que et provoca un estremiment. Aquest sentiment pot obeir a moltes causes, però normalment ocorre per les persones que hi són, pel lloc o pel moment en què va estar captada; de vegades, per l’excepcionalitat, que li atorga un caràcter únic.

Una "entraeta" històrica / Foto David España-Arxiu Diario INFORMACION

És el que ocorre amb aquesta imatge de les “entraetes” de les Festes de Moros i Cristians d’Alcoi, captada per David España i que forma part de l’arxiu del Diario INFORMACION. L'exalcalde Jorge Sedano no va donar crèdit als seus ulls quan la va veure, uns dies enrere.

El capità moro de 2006, Antonio Aracil, ens fa la referència que és la Filà Cordón i hi ha altres membres seus, inclòs el primer tro, David Ponsoda; el cap és, ni més ni menys, Javier Morales, aleshores president de l’Associació de Sant Jordi. Si continuem el cop d'ull cap a l’esquerra, és on trobem per què es tracta d’una veritable “Esquadra esPPecial”.

En primer lloc, ens ensopeguem amb Joaquín Ripoll, president de la Diputació i també màxim responsable del PP en la província d’Alacant. A continuació, l'esmentat Jorge Sedano, en aquell temps alcalde d’Alcoi i que més tard va canviar d’aires, colze a colze -i mai més ben dit- amb Eduardo Zaplana, que fora “llanero i president”, Miguel Peralta, en aquell moment conseller del govern de la Generalitat Valenciana, i més enllà Julio de España, que també va ser president de la Diputació, entre d’altres càrrecs. De España, uròleg de professió, va treballar molt de temps a l’hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, abans de llançar la seua carrera política.

Darrere d'aquesta insòlita esquadra podem localitzar igualment algunes cares molt conegudes, com el director d’orquestra Jordi Bernácer, amb Juan Tomás Silvestre al seu costat, i més a la dreta els membres del servei de seguritat de Zaplana.

Una esquadra, una època (amb llums i moltes ombres).

Vint anys sense Julio Berenguer

Revista Festes 2001/ Casal de Sant Jordi

Per una circumstància annexa -que les persones implicades explicaran quan convinga- hem aprés aquesta setmana* que hui, 31 de maig de 2020, fa vint anys que va desaparèixer Julio Berenguer Barceló, el senyor Julio, metge traumatòleg, home municipal i, en el vessant que personalment més m’interessava, amic i, també, escriptor dels temps oblidats de la història alcoiana.

Fa com un any vaig estar temptat de comprar una nova edició de la “Historia de Alcoy”, el llibre de capçalera durant anys i anys, perquè la meua està viva, és a dir, rebentada de tantes acotacions, notes, senyals, etc. Per això quan a un mercadet de Jesús Pobre o Ondara – no me’n recorde ben bé- vaig vore una edició nova, brillant, sense obrir, vaig estar atret, però vaig resistir: l’espai a les cases és limitat (i gràcies que ara amb el llibre electrònic ens resulta més còmode).

Un dia el fiscal Masanet, també home de lletres i Festa, com Berenguer, em va contar que va aprofitar la mitja fallida de l’editorial Espasa Calpe, cap a finals dels vuitanta, per a comprar l’enciclopèdia; sí, aquella dels 107 volums... L’operació incloïa la llibreria, que, per falta d’espai, va haver-hi de posar-la al corredor casa seua, per la qual cosa quasi el van fer fora a ell...

Berenguer, com vaig explicar el 23 d’abril, era amic de café a l’Ideal, com tanta altra gent enyorada, mestre de vivències confessables i inconfessables d’allò que un company del diari anomenava amb bon humor, “l’alcoiania profunda”, que permetien entrar en capítols de la història de la ciutat, política, social i festera. Perquè Berenguer també va ser alcalde, si, encara que no hi figure als llibres, que no recullen això “d’accidental”, perquè va agafar el mànec del bastó de comandament en morir sobtadament Paco Vitoria.

L’experiència no li va resultar satisfactòria i per aquesta causa, transcorreguts uns anys, el mateix dia que Jorge Silvestre va ser anomenat president de la Diputació i va abandonar l’alcaldia, Berenguer va entregar la seua renúncia i va deixar l’ajuntament del seu poble: no volia tornar a ser “accidental”.**

Abencerraje, polític, metge, però fonamentalment autor del llibre esmentat i de la “Historia de las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy”, coincidents en molts aspectes, però bàsics a l’hora d’entendre la realitat local contemporània. Per a mi, Berenguer va posar la lletra, mentre Ricardo Canalejas ha aconseguit posar la imatge, mitjançant la seua tasca impagable de recopilació i publicació de centenars  de fotos de l’Alcoi que hem perdut o que hem deixat enrere.

*Gràcies a la col·laboració ràpida i eficaç del Casal de Sant Jordi.

** Si la memòria no em falla, el segon alcalde accidental d’Alcoi va ser Quico Carbonell, arran la dimissió de Josep Sanus.

Los inventos del TBO en la era del coronavirus

Los más jóvenes -o sea, mis alumnos, por ejemplo- no sabrán ni de qué hablo con este titular: "Los grandes inventos del TBO". Del coronavirus, seguro que sí han aprendido alguna cosa, como mínimo que no hay clase, que no se puede salir de casa... y que hay que convivir permanentemente con la familia, lo cual no deja de tener su punto.
Esta mañana, sábado, teórico Día de las Entradas de Moros y Cristianos de Alcoy, he tropezado con una noticia que me ha recordado al gran Profesor Franz de Copenhague, capaz de inventar las cosas más inverosímiles y con las que nos divertíamos hace más de medio siglo -¡ay!- los de nuestra generación.
Se trata de la propuesta de un gabinete italiano de arquitectos (https://t.co/DHpEzApPxg?amp=1) para resolver una cuestión muy importante: cómo utilizar las playas este verano con seguridad. Una imagen vale más que un millón de palabras:

No es una broma pesada que alguien ha colgado en las redes, sino una propuesta seria enviada al gobierno italiano, que, parece no lo ha acabado de ver claro... Humor aparte, es un problema a resolver: cómo ir a la playa este verano... Bufff...

Y podemos aprovechar este Día de las Entradas oscuro, con gotas de lluvia, por ahora, y sin desfiles para repasar los grandes inventos del TBO: https://www.eldiariomontanes.es/cantabria-dmoda/cantabros-dm/aquellos-inventos-20190120143842-nt.html?ref=https:%2F%2Fwww.google.com%2F

Una de las páginas de los inventos del TBO /Wikipedia

Nostalgia festera

Estos días teníamos que haber vivido/disfrutado las Fiestas de Moros y Cristianos de Alcoy, que se han visto alteradas, como todo, en este año dramàtico que vivimos. Sin embargo, no es la primera vez que esto sucede, ni tampoco será la última, aunque por supuesto a menor escala.

Todos tenemos en nuestra experiencia vital duelos festeros de un modo u otro. En las de 1980, aquellas en que primera vez salió a la calle la Filà Benimerines, falleció repentinamente mi padre, Mario Candela Llopis, como igualmente le sucedería mucho más tarde, pero también demasiado temprano, a Silvestre Vilaplana Molina. El primero, tras las Entradas, ya en el Día de San Jorge; el segundo, tras acabar el desfile de su filà, los Cruzados, como miembro del boato del capitán de 2007. De las muchas necrológicas que me ha tocado escribir, esta fue una de las tristes y sentidas.

"Entraeta" de la Filà Maseros en la noche del 15 de abril de 1975 / Foto Valero-Fototeca Municipal Alcoi

Dos episodios terribles que marcan, como evidentemente lo es perder a un padre en plena juventud (y más tarde -y terriblemente pronto- a un hermano, Jorge, festero 100% y que nunca llevó un traje), pero con Silvestre Vilaplana me unía una especial relación de amistad y respeto. Podría citar otro caso muy similar, en un contexto distinto: el ibense Salvador Miró, presidente perpetuo de los fabricantes de juguetes falleció... el día de Navidad. El día de la ilusión, de la esperanza.

Han pasado 40 años y no tenemos fiestas. Con 104 muertos sobre la mesa [en el momento de escribir este texto] es difícil plantearse una celebración lúdica. Otra vez será.

De cualquier modo, me ha hecho infinita ilusión encontrarme con dos fotografías antológicas en el Archivo/Fototeca Municipal de Alcoy, que marcan sendas épocas, y que el director Josep Lluís Santonja ha tenido el detalle de facilitarme.

Una, original de Foto Valero, es de las Fiestas y plasma una escuadra de una "entraeta" de la Filà Maseros que salió a la calle el 15 de abril de 1975. Me he sentido especialmente emocionado porque los he conocido a todos y con algunos he tenido y tengo muy especiales relaciones.

De derecha a izquierda desfilan Luis Sanus, Enrique Luis Sanus, Julio Berenguer, Jorge Silvestre, Enrique Moltó, Eduardo Segura, Floreal Moltó y Mario Candela.

Una foto para enmarcar (la otra también, pero la comentaremos otro día).