A casa, el "Círculo de
lectores" era una part important de la meua vida quotidiana, encara que
pense que l'agent comercial anava a "Papeleres"
d'Alcoi, és a dir, Papeleras Reunidas, SA, on feia la distribució. El meu pare
n'era addicte, com ho havia estat abans de "Novelas y cuentos",
aquella promoció setmanal que aportava a preus moderats novel·les clàssiques i més modernes,
d'aventures i passions romàntiques possibles per a les
economies de supervivència de l'època. Parlem de finals
dels anys cinquanta i de llibres amb preu de cost pels voltants de les 9
pessetes. Encara en tinc una prestatgeria plena.
Al "Círculo de
lectores", el programa era diferent. Es tractava d'adquirir dos llibres
per trimestre, de vegades combinats amb discs, LPs generalment. Aquesta etapa va ser veritablement
important per a mi, perquè vaig descobrir les simfonies de Beethoven, amb una
gravació que més tard vaig saber que era clàssica i que era d'un tal Von Karajan.
Jo mateix i la major part del cercle familiar i d'amics vam llegir
"El señor de los anillos"
d'aquesta editorial, un volum vermell que pesava com a dos quilos (tal volta
siga una exageració), i altres descobertes capitals van ser "Confieso que he vivido",
de Neruda (que era verd) i "Pantaleón i las visitadoras",
una de les primeres novel·les de Vargas Llosa.
I amb Vargas Llosa
toca entrar en matèria. Anys més tard, concretament al curs 1980-81, a la
Facultat de Filologia Hispànica de la Universitat d'Alacant teníem una
assignatura anomenada "Literatura Hispanoamericana", a càrrec de Manuel Moragón Maestre,
que també era un dels caps del Instituto de Estudios Alicantinos,
actual Institut Gil-Albert. Amb el sr. Moragón vam
descobrir un món màgic, en un moment on estava en primera línia de foc arran la
recent publicació de "Cien años de soledad", de García Márquez, i també José Revueltas, Miguel Ángel Asturias, Ernesto Sábato (el meu difunt company Vicent Valls va tenir
anys com a llibre de capçalera "Sobre héroes y tumbas")
i evidentment Vargas Llosa.
Encara que estàvem davant del naixement
del mite García Márquez, què volen que els diga, les lectures d'infància-joventut
marquen i a mi m'estirava més la prosa de Vargas Llosa.
I a la fi de curs, quan s'havíem
d'examinar dels llibres que havíem escollit per a llegir, vaig posar damunt
taula "Pantaleón i las visitadoras",
una història absurda, com tantes altres en l'estructura militar, popularitzada
fa uns anys per una pel·lícula que, confesse, no vaig arribar a veure.
El sr. Moragón ho va tenir molt
clar: "es muy floja",
va ser el seu dictamen, i em va obligar a fer el comentari de "El hombre que lo tenía todo, todo, todo", de Miguel Ángel Asturias, amb resultat satisfactori, per cert.
Guarde un gran record d'aquell curs perquè ens va obrir les portes d'un món del
qual sols coneixíem l'embolcall.
Allò que el sr. Moragón no va
saber mai és que quinze anys després d'aquell episodi docent, Vargas Llosa va venir a Alcoi, convidat
per Juan Antonio Gisbert, a
celebrar el Mig Any. L'escriptor peruà va estar al templet de la Glorieta i va
ser simbòlic jurat del concurs gastronòmic d'olleta alcoiana. Com resulta
que Vargas Llosa anava a defensar
molt poc temps després la seua tesi doctoral al voltant de la figura d'Azorín,
el diari em va demanar que l'entrevistara i així ho vaig fer. Una xerrada molt
agradable i constructiva, en un marc que sonava a realisme màgic: entre les
bandes de música i el cúmul de sorolls de la festa, tot en mig d'un parc.
Evidentment, no em vaig poder resistir
al final a contar-li allò que havia passat amb Pantaleón i l'esmentada assignatura. La
resposta de l’escriptor va ser eloqüent: va somriure.
Un episodi al voltant d'una part de la història
recent que s'esfuma, com tantes altres ho han fet ja i altres moltes més ho
faran... És la realitat del món que ens pertoca viure en aquesta primera part
del segle XXI.
Fotos de l'autor
Alcoi/Almoradí Novembre 2019
