Alcoi ha esdevingut una ciutat sense cinema? És molt possible. La realitat, és a dir, allò que és tangible, empíricament constatable, és que hui, la resposta és sí; demà, veurem, encara que, en aquesta qüestió, em sent pessimista, perquè els antecedents i la situació no són favorables.
L'operadora ha retirat els cartells de les pel·lícules de la façana / Foto: Mario C.
He descobert en les últimes hores que la primera funció de cine es va fer a Alcoi, concretament, al Teatre Principal, va ser el 1896, la qual cosa suposa 124 anys d’història més o menys ininterrompuda de diversió i cultura. Quan per no haver-hi, no hi havia ni tele (quina sort!), el cinema era l’únic mitjà pel qual els nostres rebesavis tenien l’oportunitat de gaudir d’altres mons, i per això l’èxit de les pel·lícules que mostraven meravelles naturals, com el Carib, les illes del Pacífic o l’Everest (com va ocórrer al Capitol el matí de la gran nevada del 13 d’abril del 1958).
Octubre de 2003 va ser una data crítica per la història cinematogràfica local, perquè es va inaugurar el Centre Comercial i d’Oci Alzamora, que incloïa un grup de petites sales d’exhibició: Alcoi es convertia, de sobte, en una ciutat moderna. L’endemà, vàrem descobrir la lletra petita del contracte: les últimes dues sales tradicionals que quedaven, el Principal i, sobretot, el Calderón, havien plegat de manera definitiva. A més a més, els preus, les tarifes, es “modernitzaven”, la qual cosa vol dir que pujaven com a un 60%, si la memòria no em falla, però les condicions d’exhibició milloraven (això és el que ens varen contar als periodistes quan tímidament vàrem preguntar).
Quatre anys més tard, va obrir el complex comercial d’El Altet, encapçalat pel totpoderós Carrefour, que també incorporava un paquet de sales de cinema. Aquell dia va arrancar la decadència o el final de l’edat daurada -si és que havia arribat a existir- dels cinemes alcoians: amb dos grups de sales semblants a escassa distància, el futur s’havia complicat de sobte.
I així es va veure a poc a poc: estrenes anticipades i tarifes o abonaments més competitius a Cocentaina van provocar l’eixida de l’operadora alcoiana el 2013 i la substitució per cines Axion, gràcies -al Cèsar allò que és del Cèsar- a la tasca personal que va dur endavant l’aleshores gerent del centre, Paco Bustos, tristament desaparegut a finals de maig. La situació no va millorar i a més a més els nous hàbits socials de Netflix i HBO i la repetició de pel·lícules d’herois, prolongació dels videojocs domèstics, van mantenir o empitjorar la situació.
Tan sols cal donar un cop d’ull a un article de Tipografia la Moderna, signat fa poc més d’un any pel periodista Javier Llopis, que il·lustra la penosa situació dels cinemes alcoians. http://www.tipografialamoderna.com/cultura/me-cago-en-el-septimo-arte/
Setze mesos després, no tenim sales en curs (i no és per causa de la pandèmia: les de Cocentaina són obertes, com també la resta de l’operadora alcoiana), la qual cosa em porta a la malenconia, al pessimisme, de què escrivia al principi.
No podem deixar de rumiar al voltant de si aquesta situació és un tancament definitiu, una altra desaparició com tantes que hem viscut en aquesta ciutat. I seria de les grosses, perquè el cinema ens deixa darrere vivències personals i col·lectives, històries i també economia que s’envola.
Quina tristor més gran!
*Buscant documentació per aquest text he trobat una curiosa informació al voltant de l'antic cinema de la Caserna d'Infanteria d'Alçamora, que feia funcions per als militars.
