MOCIÓ DE CENSURA (FALLIDA) EN ALCOI

ÚLTIMA HORA: La moció ha fallat, si és que va arribar a arrancar, la qual cosa no s'acaba d'entendre, però... Allà cadascú.

.................................

Notícia bomba d'última hora: tres partits de la corporació municipal han arribat a un principi d'acord per a presentar una moció de censura i assumir el govern de la ciutat d'Alcoi, segons ha pogut confirmar aquest blog de fonts generalment bastant mal informades. La mesura suposarà un canvi d’alcalde i de composició del govern municipal.

Els representants de Partit Crepuscular*, Espasa i Somniar han tancat l'entesa

contra tot pronòstic, durant una reunió conclosa fa una estona en la sala reservada de la Filà Teulains, però que no ha passat desapercebuda per a aquest blog.

Com resulta que les divergències programàtiques impedien qualsevol acord al voltant de les polítiques que es desenvoluparan, el compromís s'ha aconseguit al voltant del territori. Això vol dir que cada partit governarà una part de la ciutat, i que l'alcalde serà mensual: cada mes obtindrà el càrrec un dels partits, i el primer torn serà per sorteig, segurament a la palleta més llarga.

El text definitiu de la moció està en fase de redacció ara per ara, però estem en condicions d'anunciar el repartiment. Així, el PC gestionarà Santa Rosa, el Centre històric i la Zona Alta; Espasa, la Zona Nord i l’Eixample, i Somniar es fa càrrec de Batoi, el Viaducte i la Font Dolça. Queda per tancar les urbanitzacions, encara que Somniar ha exigit l'Estepar i Montesol, mentre que Espasa tindrà el Baradello i Sol i Camp i el PC gestionarà el Sergent i Barxell.

Una resolució insòlita, però sembla que tancada al 100%, amb la idea de registrar oficialment la moció divendres, a fi que puga ser votada dimarts 28 d'abril, a les 9 del matí.

Continuarem informant!

*En record i homenatge al Califlato News, que publicava el periòdic Ciutat d'Alcoi.

LA CAIXA DE CRÈDIT D'ALCOI: UNA EFEMÈRIDE OBLIDADA

Protesta al Parterre en la vespra del judici

Era plenament conscient que en uns dies arribarà el trenté aniversari de la fallida de la Caixa de Crèdit d'Alcoi, però confesse que no ho tenia en l'agenda; escric d'altres coses, que o bé tenia en cartera o bé em resulten més atractives ara per ara. També podia pensar inconscientment que d'aquesta tragèdia econòmica -així va ser per a moltes persones, que van perdre els estalvis- ja està tot dit des de fa anys.

Encenedor publicitari de la Caixa

    No obstant això, s'ha produït un imprevist. Al llarg d'una vespertina passejada estiuenca vaig coincidir amb Enrique Rodes i la seua esposa Maria Moltó i després de les salutacions i actualitzacions d'informació, va eixir el tema de la Caixa, de la cajita de crédito de Alcoy, expressió que utilitzava sovint el que fora màxim representant del col·lectiu dels afectats per la crisi de la caixa d'estalvis, sense oblidar Cati López, una lluitadora de primera, encara al peu del canó. "Aquest mes fa trenta anys", vaig comentar. "Així és, però de la caja ja no se'n recorda ningú: tu i jo solament", va dir Enrique.

    I d'aquesta conversa va eixir la idea

Una clienta mostra una llibreta en 2008

d'escriure alguna cosa, encara que no tinc cap intenció de reviure els fets, que estan contats i repicats! Més senzill és remetre's a la crònica que vaig escriure al diari INFORMACION ara fa deu anys, amb motiu del vinté aniversari, on tot està esquematitzat, encara que cal fer algunes matisacions.

https://www.informacion.es/alcoy/2013/08/02/afectados-dan-cerrado-proceso-caja-6605565.html

    Així, per exemple, és necessari explicar que el procés encara no està tancat completament un decenni més tard; formalment, segueix tot sota control i queden uns diners -una quantitat simbòlica- que tal vegada caldria distribuir entre els implicats, encara que siga per pur tràmit legal.   

Enrique Rodes

    Que jo sàpiga, al senyor Llopis fill les forces de seguretat de l'Estat o la Interpol no l'han trobat, per la qual cosa deu continuar en situació de crida i cerca. Tal vegada un dia, en un control, algú l'identifique i acabe en la garjola, encara que la seua condemna era bastant simbòlica. Una barbaritat em va comentar el seu advocat arran la fugida de la presó, perquè li faltava molt poc temps per complir la pena i quedar lliure i net. A més a més, allò de la propietat en la costa, en l'Alfàs del Pi, em sembla, no va tenir resultats positius: qüestions amb l'escriptura al registre.

Cati López, el primer dia del judici

    Capítols per tancar en la història d'una vida, de moltes vides que van ser alterades per una gestió econòmica criminal, com van determinar els tribunals al seu moment, especialment l'Audiència provincial d'Alacant i més tard el Tribunal Suprem.

PD. Les fotos són de l'autor, excepte la de l'encenedor que és de Todocolección.