CUL DE SAC EN LA VIDA

De Cul de sac, de Gemma Lienas, n’havia sentit parlar i molt, especialment quan a classe llegírem Així és la vida, Carlota, que és una mena de continuació. Una novel·la curta, que es llig en dos estonetes i que, com

l’obra d’aquesta autora en conjunt, combina acció amb realitat social, en aquest cas de la Barcelona preolímpica, d’aquella de finals dels anys setanta i començament dels huitanta.

Arranquem amb una família barcelonesa que té un colmado, paraula que actualment no la reconeix el Diec ni l’Optimot, com tampoc moltes altres de l’argot delictiu de l’època: cinc gambes de ful (cinc canuts d’haixix de dolenta qualitat, imagine pel context) quincates, manguis… Un vocabulari que difícilment connecta amb la realitat actual. Era un tipus de negoci alimntari que va marcar una època i que tots hem tingut al barri a prop de casa, especialment als nuclis vells, però que amb la vinguda dels anys vuitanta van fer aigua i van anar desapareixent. A les xarxes socials podem veure fotos d’aquests establiments, ara substituïts per magatzems impersonals, més o menys aparatosos quant a dimensions.

La mare treballa a un col·legi de luxe

i porta allí al fill, Ramon, que no té mitjans per a seguir el nivell de vida dels seus companys, més o menys potentats. Açò el condueix al món de les drogues i es converteix en el camell del centre; simultàniament, descobreix un món desconegut, on la misèria mana, la qual cosa li fa adonar-se que no viu tan malament. També aprén molt de pressa que el negoci té riscos, perquè la policia està al lloro, com es deia en aquell temps.

Tot l’assumpte acaba en tragèdia, amb la moto, l’alcohol i els canuts pel mig, amb una continuïtat al llibre esmentat. Un remarcable debut literari de Gemma Lienas, a qui jo mateix vaig descobrir mitjançant 2cv, també una novel·leta xicoteta, però transcendent pels seus continguts socials.

MONTGOMERY CLIFT O LES DOS CARES DE LA VIDA

Montgomery Clift /Viquimèdia Commons

Per començar, cal assenyalar que ha estat necessari un treball de classe perquè jo descobresca qui era en veritat el meu actor favorit, que no és altre que Montgomery Clift, més que res pel paper que fa a D’aquí a l’eternitat, el gran clàssic de 1953.

Si precise una mica més, Harrisson Ford és l’actor que més he seguit, per allò de les pel·lícules de La Guerra de les Galàxies i d’Indiana Jones, però Montgomery Clift cada vegada em resulta més atractiu pel seu paper de

soldat en la cinta referida. En realitat, és una d’aquelles produccions que s’han convertit en un mite.

Per concloure, apunte que he esbrinat que aquest actor té dues parts en la seua vida: una d’icona de Hollywood, d’estel ric i famós, i una altra de persona malalta, enganxada als opiacis i a l’alcohol, que es va arrossegar fins a la seua mort a 45 anys.

Font: Viquipèdia.