EN CAMPANYA (EN ARANÉS)

Soc conscient que estem en campanya,

Rosana Sellart, candidata en Vall d'Aran

que arriba l'hora de donar suport a aquelles opcions polítiques en què confiem, o que esperem puguen fer una gestió eficaç. Són temps difícils i així es percep a les xarxes socials, on persones normalment absents o de pronunciaments ponderats han canviat el to i el context d'allò que hi escriuen. Gairebé sempre passe de llarg: massa anys immers al món polític, al costat del remolí de la cerca i crida del vot.

Si publique al blog pel que fa a la campanya és perquè he vist un xicotet vídeo electoral de la Vall d'Aran que m'ha provocat una forta emoció, perquè hi apareix la Rosana Sellart, bona amiga i alma mater de l'IES de Vielha, allà on jo vaig debutar com a ensenyant. En fet, he vist a les xarxes que és la candidata d'Aran Amassa en Naut Aran (=Alt Aran) i fins i tot apareix en les fotos i els cartells!

Comparteix les imatges per causa que s'utilitza l'aranés, parlat i amb subtítols, una llengua poc coneguda,

amb un nombre molt reduït d'usuaris, però que és oficial d'una part d'Espanya; una secció molt petita i difícil de trobar al mapa, tanmateix un fragment de l'estat! Sempre em toca dir als meus alumnes de llengua que l'afegisquen a la llista, perquè els manuals tenen tendència a ometre-la. Amb aquest document audiovisual, es podeu fer una idea de com és aquesta llengua romànica.

Ah! Doncs a la Vall d'Aran hi ha tres llengües oficials: castellà, català i aranés, per la qual cosa els nens, els jóvens, estan obligats a estudiar-les, que no és cosa de per riure, perquè també cal aprendre l'anglés i si has escollit la segona llengua estrangera, el francés o l'alemany! O siga, quatre o cinc idiomes. Bastant complicat.

PD. Dimarts 16 de maig. 8 hores. En RNE, Radio Clásica, arranca el programa Sinfonía de la mañana amb el Cara al sol... Nostàlgia, premonició, casualitat o simplement campanya? Ho sent: en política sempre soc malpensat.

SÍ, LA VIDA ÉS AIXÍ, CARLOTA

L’expressiva prosa de Gemma Lienas es

Gemma Lienas / Viquipèdia

deixa veure com de costum en Així és la vida, Carlota, una novel·la de 1989, publicada en la col·lecció L’odissea, d’Editorial Empúries, que continua les aventures o més bé els contratemps iniciats en Cul de Sac, i que a la vegada deixa oberta la porta a futurs esdeveniments.

Sí, Carlota, així és la vida. Així és la realitat al marge dels contes, encara que en la separació dels pares aquesta harmonia no és la que estem acostumats a veure. Més aïna al contrari; però cal assenyalar que en 1989 les coses no eren com ara, o almenys no ho semblaven.

El relat, de 140 pàgines, té un caràcter eminentment juvenil i destinat a un públic que cursa l’actual ESO, que, per tant, té entre tretze i setze anys. Hi trobem les tribulacions d’una jove d’aquesta edat que, com tothom, té dificultats amb una matèria, en aquest cas la llengua, la qual cosa vol dir Lengua Española. Això no deixa de ser curiós, com tampoc que en Vall d’Aran jo fora el profe de Caste…

Tanmateix, hi ha un drama, que ve del relat precedent. Ramon ha tingut un greu accident amb la moto, s’ha obert el cap i està a l’UCI, amb reduïdes perspectives de supervivència. Carlota està per ell i va a visitar-lo amb les amigues, però quan aquest recobra

Portada de les primeres edicions

el sentit no se’n recorda d’ella. Por importa, perquè al final, mentre Ramon es recupera i deixa l’hospital, la xica ha conegut el Jordi, un xic de la classe, qui li explica les anàlisis sintàctics i, com qui no vol, li roba el cor.

Al final acaben eixint junts, després d’una memorable jornada, on Carlota té la primera regla, li fan una gran festa d’aniversari al nou pis de la mare i es fa els primers petons de veritat amb el Jordi. La vida segueix.

El relat ens apropa també a una realitat, almenys d’aquell temps, perquè en els més de trenta anys transcorreguts la societat ha fet un canvi radical. Es tracta de la mare, que marxa i deixa l’home i els fills, la qual cosa no es acceptada ni per la família ni pel conjunt de la societat. Sembla que era i és un privilegi masclista.

Ah! També hi ha una lectura escolar. Ramon repetia els cursos un rere l’altre i s’havia convertit en el camell del centre escolar, per la qual cosa es pot entendre que l’accident amb la moto té un cert component de càstig diví, com també de moralitat pel que fa al concepte de les motos i les drogues entre els jóvens. Un món que potser atractiu, però que té riscos. De vegades massa elevats.