LA SORPRESA DE LA SALVACIÓ O LES MATEMÀTIQUES DEL FUTBOL

Confesse que tenia pensat escriure del carril bici, quelcom com El carril bici se moja cuando llueve. No ho tenia decidit, però ho pensava fer en castellà. Em venia de gust. No obstant això, he optat per canviar el pas i deixar de costat els temes seriosos, que impliquen a tota la ciutadania i al futur d'Alcoi, per a parlar d'una cosa molt més lleugera i que interessa a quatre gats: el futbol.

Confesse també que no segueix de prop l'actualitat i molt menys ara que estem de campanya electoral; per

Piulada del CD Alcoiano

això mateix, dissabte vaig caure al jaç bastant preocupat per la situació de l'Alcoiano. La derrota a casa enfront del Múrcia, un rival dels de tota la vida, el deixava en una situació complicada, amb un partit fora de casa i la navalla d'Occam del descens ben a punt. Això pensava jo.

El matí del diumenge he vist que Ismael Mayor ha publicat un vídeo perquè dissabte a la nit els jugadors li van fer un mantejament d'homenatge. Quina cosa més estranya! Llavors he anat als mitjans oficials i he vist que el nostre equip ja estava salvat. Com potser això? ("Com pot ser que el whisky agrade tenint eixe gust horrible de sabatilla suà?" es preguntava Joan Valls i Jordà). Molt senzill. Les matemàtiques no són una cosa absoluta en el món del futbol.

Efectivament, l'Alcoiano està a dos punts del descens, però com a molt el poden avançar tres equips, per la qual cosa la continuïtat en la categoria està assegurada. Un resultat molt important, que tanca una campanya esportiva desconcertant, amb canvis transcendents en la gestió que impliquen una nova etapa.

Ah! I baixar de categoria és molt fàcil, però i tornar a pujar? La resposta la podem veure en Alacant, amb l'Hèrcules, que un any més continuarà en la categoria inferior, la qual resulta molt trist per als seus seguidors (alguns dels quals són alumnes meus de l'IES Jorge Juan, situat a prop del seu camp, encara que, per circumstàncies adverses, enguany he pogut riure molt poc). Així que una gran notícia i enhorabona als protagonistes, jugadors, aficionats, directius, tècnics, etc.

Aquest fet m'ha recordat un esdeveniment

Felicitació al Cadis en 1981

que va ocórrer el 1981, concretament el 24 de maig (ho he buscat en eixe pou inesgotable que és Google). Aquell dia es va disputar l'última jornada de la Segona divisió. L'Elx anava primer, el Castelló segon i tres equips més tenien opcions de pujar a Primera. Curiosament, a falta d'un partit, l'Elx no estava matemàticament ascendit, mentre que l'equip de la Plana sí, perquè el triple, quàdruple o fins i tot quíntuple empat que podia produir-se li resultava favorable, fet que no passava amb els il·licitans.

L'Elx va perdre a casa amb el Cadis per 1 a 2, davant més de 55.000 aficionats, es va produir un quíntuple empat a 45 punts i els elxans es van quedar en Segona. Temps més tard va tornar a Primera i ara ha baixat una vegada més a Segona...

Aquell fet del primer no ascendit i el segon sí em va impactar, de la mateixa manera que el 12 a 1 d'Espanya a Malta o l'eliminació de la Copa del rei del Real Madrid en el Collao en aquella vetllada històrica, tristament marcada per la pandèmia. Ara afegeix la salvació insospitada de l'Alcoiano en la campanya 2022-23. Que siga per a bé!

PD Aramultimèdia ha publicat un interessantíssim article, on s'analitzen tècnicament totes les càbales d'aquest assumpte, molt més complicat del que jo havia pensat! Enhorabona a l'autor Jordi Vayà i a tot l'equip!

https://www.aramultimedia.com/els-numeros-i-combinacions-que-certifiquen-la-salvacio-de-lalcoyano

EL PELUQUERO DE LA MORAL DEL ALCOYANO

Aquello de La moral del Alcoyano 

Manolo en plena faena, con su hijo David al fondo

es un típico tópico. Incluso el rey Juan Carlos conocía la expresión. El día que su helicóptero aterrizó en El Collao de Alcoy en diciembre de 1976, le pasó el brazo por los hombros al presidente Antonio Font -que era bastante más bajito- y le dijo: "así que este es el famoso campo de La moral del Alcoyano". Pero si alguien es merecedor de esta expresión es, sin ninguna duda, Manolo Serrano, el socio número 1 del club desde hace más de tres años.

¿Por què? Porque Manolo Serrano ha vuelto a trabajar. De hecho lo està haciendo estos días porque ha regresado a la peluquería de la calle San Lorenzo, conocida como la del Cantó del Pinyo, enclave que ocupó durante décadas. El señor Serrano decidió jubilarse en mayo de 2020, durante la pandemia de COVID-19, cuando estaba a punto de cumplir 82 años. Había cotizado nada menos que 65...

¿Es verdad que los viejos guerreros nunca mueren? Sí, en su caso, así es. Serrano ha colgado los hábitos de la jubilación y ha recuperado la bata de peluquero porque este mes de abril ha vuelto a trabajar en su establecimiento de toda la vida, al lado de su hijo David, mediante el correspondiente contrato laboral indefinido. Allí estaba esta mañana [martes 18 de abril de 2023], afeitando a un cliente, sin haber perdido la más mínima destreza. Debe ser como aquello que dicen de ir en bicicleta...

Imagen del pasado verano en Alcoy

El contrato es indefinido... pero no durará toda la vida. De hecho, se trata de un refuerzo en una época de muchísimo trabajo como son las vísperas de las Fiestas de Moros y Cristianos y probablemente el ciclo haya terminado para el 16 de mayo, dia en que el protagonista cumplirá 85 años. Sin duda, debe ser un caso bastante insólito y mucho menos con el socio número 1 del Club Deportivo Alcoyano.

Un día, hace ya bastantes años, le pregunté por qué seguía si se podía jubilar con toda tranquilidad y su respuesta fue muy clara: "me gusta lo que hago, los clientes son amigos, conversamos... Estoy a gusto". Y lo sigue estando, porque esta mañana era igual que siempre, como lo había visto durante décadas cuando entraba o salía de la delegación del Diario INFORMACION, porque estábamos en esquinas opuestas.

Mucha suerte, amigo!

P. D. Estos días se ha hablado de otro alcoyano, en este caso recientemente desaparecido, como era Juan José Soriano (J.J. Soriano) que también era conocido con esta expresión, que igualmente se aplica a Ismael Mayor, el periodista deportivo de Radio Alcoy, nuestro "Capitán pulmón".

Tres espíritus fuertes, sin duda alguna.