PRIMER DIA! (D'ALGUNA COSA)... AMB MONSTRE INCLÒS.

Matí de Diana al poliesportiu d'Alcoi

amb dutxa seca: no hi havia subministrament elèctric de manera circumstancial, per causa de la connexió dels nous panels solars. Sembla que els usuaris del cementeri estaran allotjats més confortablement!

    Més tard, puge cap a Comelca, al costat del meu barri, és a dir, les cases dels salesians. A dintre del taller, em trobe un monstre, amb queixals esgarrifosos i una boca on cabria un elefant mitjà. No és cap ésser fabulós, sinó més aïna una relíquia: un Dodge Dart de gener de 1966, això és, de 58 anys ni més ni menys. Una joia amb quatre rodes.

    El motiu de l'escalada era l'esmorzar, al Diberi, enfront del Romeral, amb gran entrepà (encara que

siga mig, és atòmic!) i molt bon humor, que és el que toca. Humor sobre rodes i també de música, perquè quan pot hi participa Timo, d'Anna, que sempre porta dolços. Hui ens ha parlat de Ximo, marxa mora de José María Ferrero, que a Ontinyent no paren de tocar-la.

    Després he baixat cap a casa amb el pla de fer unes coses, però que al final han sigut unes altres. S'acaben les classes, el curs, però comença el dia a dia, amb les seues qüestions que cal atendre. Com diu el títol, primer dia d'alguna cosa. Veurem com acaba! (Continuarà, evidentment!).

OVIDI, EL MORO MUDÈJAR. PÍNDOLES FESTERES D'ALCOI 8.

Arranque el Dia dels Músics amb un esmorzar -quina tradició més alcoiana- amb els amics de Comelca. Bon àpat, excel·lent café amb llet, millor companyia, i fer-se un tip de riure, que d'això es tracta. Relaxació o détente, com diuen els nostres veïns francesos. També hi ha intercanvi d'anècdotes, d'històries, de vivències d'uns i altres, com ha estat el cas de Juano Borrell, un

Ovidi Montllor, moro Mudèjar / Arxiu Filà Mudèjars

fester Mudèjar, que va compartir esquadra colze a colze amb Ovidi Montllor, que també n'era. Història d'Alcoi i de les Festes de Moros i Cristians, com ens agrada per ací.

Després, una mica de follia, un matí a la babalà: impressió de fotos, mercat de Sant Roc, pollastres rostits i croquetes de bacallà. Com estaven de bones! Ens han recordat els temps dels vermudets al Tropical, amb la sangueta i els callos, encara que Fernando ha contat que ell anava divendres i assaboria l'ensalada russa. La veritat és que Saoro i Tavi -que ara viuen en Benimantell- ho feien tot de cinc tenedors, encara que amb la nostàlgia d'allò que hem perdut pel camí de la vida tot ens resulta d'allò més exquisit*.

Després, marxa cap al centre, amb salutació als amics de la perruqueria del Cantó del Pinyó i pujada a Sant Nicolauet, entre els clàxons de la bogeria de vehicles a un

Detall musical de la Glòria Infantil

costat i l'altre, enmig dels camions descarregant vàters. Sí, vàters! "Porque Alcoy huele a Fiestas", vaig escriure un dia, anys enrere. La baixada, per Sant Francesc fins a l'edifici Modernista de la Cambra de Comerç i Indústria i a la plaça de Dins, ja ben animada, amb alguns responsables municipals com Vanessa Moltó i Maria Baca: molt temps feia de l'última xarradeta tranquil·la!

Coses de la vida, a migdia Correus estava tranquil. Recollir un paquet -de més de sis quilos- i arrossegar-lo cap a casa, entre músics de pobles que ja s'encaminaven cap a la seua tasca intensiva de la Trilogia. Dinar, una petita sesta, més café i preparació per a la Festa, que gaudirem més o menys intensament!

* Enllaç a un interessant reportatge sobre el Bar Tropical, a càrrec de Pàgina 66.

https://pagina66.com/art/103566/el-tropical-el-mas-emblematico-de-los-bares