Eren de la Penya les 9 del matí,
que s'ajuntava a les deu, al bar Ideal, i eren inseparables. Malauradament, han marxat, han mort, amb molt poc temps de diferència. Alguns mesos... Primer va ser Pepe Alijo, amic, home tranquil, educat, polit, seré, sempre amb bones paraules... i l'amo... portava el montepio... Ara, el senyor Company, don José Company, el de launiónalcoyana, igual d'amic i igualment tranquil, seré, educat, polit i discret.Els dos em contaven històries, esdeveniments, episodis d'altres èpoques, experiències. Coneixien a tothom i eren un pou d'informació. Alijo era amic del xicon de la Torre de les Maçanes que van matar al crim de l'hotel Comerç; eren "camarades" com es deia en aquells temps, i sabia molt de la Cavalcada d'Alcoi, perquè es va ocupar molt de temps de l'organització.
De Company, m'agradava la sensatesa amb què parlava, el seny que mostrava, sempre gesticulant mentre s'expressava. En retirar-se, cada any ens passava algun fotomuntatge nadalenc, com el que il·lustra aquestes línies, aquest dolorós obituari. Perquè són persones que he estimat i que estime, persones que respectava i admirava.
De la penya, que es va dissoldre espontàniament ja fa molt de temps, encara quedem alguns, però sobretot romanen els records, les experiències viscudes amb persones que ens han ensenyat quantitat de coses. I, per descomptat, els bons moments viscuts al voltant d'un café amb llet més o menys descafeïnat i una llesca de pa amb oli o mantega, plens d'humor i de vegades, d'ironia.
Cavalqueu junts, amics!
