Mostrando entradas con la etiqueta guitarra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta guitarra. Mostrar todas las entradas

sábado, 22 de marzo de 2025

NOSTÀLGIA DE GIRONÉS

Ha sigut com obrir la porta dels

històrics Billars Gironés, en la plaça d’Espanya d’Alcoi, que en primer terme tenia les màquines del joc del milió o pinball, darrere els futbolins i al fons els billars pròpiament dits. Allí gaudíem quan teníem algun xavo en la butxaca i ens pelàvem alguna classe, encara que al meu cas era més en la Cafeteria Califòrnia. Gironés era més per l’EUITIA i l’institut, quan encara hi era al Viaducte, que també tenien l’Ecuador, que, per cert, encara existeix.

Per això, aquest matí, mentre

passejàvem pel
Retro Weekend Alcoi, al pavelló esportiu del Campus de la Politècnica, ha sigut com tornar molt temps enrera. Quina partida de pinball, a més, sense límit de boles! I eren de diferents èpoques, no del temps de joc al saló que hi havia en la cantonada de Mossèn Torregrosa i Sant Joan, però sí antigues. Aquesta és la part que m’ha interessat, però després estaven els jocs bàsics de consola, amb l'Spectrum i les
més modernes, o l’històric joc del
Tetris. Quin mestratge tenien amb aquest joc d’habilitat els estudiants japonesos de guitarra de José Luis Gonzàlez. Era impressionant veure’ls jugar, per exemple a Yuki Inoue, desaparegut massa d’hora.

A banda de tot açò, molta oferta cultural i lúdica especialitzada, a càrrec de gent d’Alcoi i de fora… I espectacle, de la Guerra de les Galàxies, Els Vengadors i Mazinger Z, especialment. De fet, hem ensopegat amb R2D2 pels corredors. Molta imatge, molt ambient i tot molt a gust.

Encara sou a temps, perquè continua fins al diumenge 23 de març de migdia.


viernes, 4 de septiembre de 2020

EL MÀ A MÀ DE GONZÀLEZ I EL CORDOBÉS

La reproducció de la foto no té excessiva qualitat, ni tampoc es coneix amb precisió la font (que, en qualsevol cas, és “Hola” o “Lecturas”), però poc importa perquè es tracta d’un document que no té preu: una altra vegada en aquest blog estem davant d’una imatge que val infinitament més que les paraules que es puguen escriure.
El Cordobés, José Luis González i Martyna Fraysse / Foto: Família González


La vaig rebre temps enrere de la família, concretament del nét Nacho Palmer. I efectivament és una foto familiar o personal, en el sentit que trobem a José Luis González, la seua guitarra a la mà, relaxat, cigarreta als llavis, en plena interpretació presumiblement festiva. No sembla que siga una inextricable peça de Villalobos o Tàrrega; més aina s’apunta a música popular, tal vegada flamenc o un pasdoble. Allò que és insòlit és la companyia: perquè fer un duo de guitarres, un mà a mà, amb Manuel Benítez el Cordobés, té substància, i més encara juntament amb l’esposa del matador Martyna Fraysse, que sembla passar-ho d’allò més bé (felicitat efímera: la popular parella es va divorciar 
posteriorment, després de cinquanta anys de matrimoni).
Ara bé, Nacho em va explicar -i així figura en Viquipèdia- que el mestre de guitarra d'Alcoi es coneixia en música popular, perquè va acompanyar a Imperio Argentina, la qual cosa li va permetre guanyar diners mentre estudiava i es formava. També, mentre es casava: el viatge de noces, el 1956, va ser durant una gira. Per la seua banda, el Cordobés, entre faena i faena, quan guardava l’estoc i la capa, gaudia de l’instrument de les sis cordes, perquè també en sabia. En fet, havia rebut classes d’Antonio Prieto, casualment també anomenat el Cordobés, un paisà seu de gran prestigi i que igualment tenia experiència en altres ambients: havia estat acompanyant de Paco de Lucía.
Paco de Lucía / Foto: Wiquipèdia.Commons

Desconec, en conseqüència, què tocaven, on estaven o què feien en aquella jornada, però el que és clar és que van passar una estona molt agradable. El torero més famós d’una època habilitat com a guitarrista i cantant, i un intèrpret d’allò més seriós, acostumat a les sales de concert, que ens ensenya que també sabia divertir-se quan tocava.

PD. En la Revista de Festes d'enguany es pot trobar una esplèndida foto del Cordobés vestit de "cordonero", obra de Solroca, amb les monges del carrer La Cordeta (les Siervas de María) i -el que més m'ha impactat- amb un meravellós primer pla de Jordi Valor Coloma, que tenia el cor compartit entre aquesta filà i el Club Ajedrez Alcoy.